RETRATS:
TRENCACLOSQUES INCOMPLETS

Memòria

Retrats: trencaclosques incomplets, és el títol del projecte que han realitzat els alumnes de 4t d'ESO dins l'àrea d'Educació Visual i Plàstica, del qual us en mostrem un recull dels diferents treballs realitzats.  Amb l'excusa de treballar tècniques i materials diversos, d'experimentar amb recursos propis de la matèria, hem volgut anar més enllà de la pròpia matèria, partint això sí, de temes i autors que li són propis.


Fer un retrat és com intentar construir un trencaclosques sense tenir-ne totes les peces, fins i tot, quan es tracta de plasmar-se a un mateix. Podríem dir que els retrats són una aproximació subjectiva, incompleta i amb més intuïcions que certeses. En el recull de treballs que us presentem, trobem retalls de vida viscuda, d'anhels, d'il·lusions, somnis, pors... Es tracta de la mirada de cadascú sobre si mateix. Durant un trimestre, hem intentat re-dirigir aquesta mirada, i sobretot fer-la conscient. Darrera l'excusa de dibuixar, pel títol del projecte (retrats) i de la matèria (plàstica), s'amagava una intenció molt més profunda. La voluntat de dotar als alumnes d'un marc conceptual, d'un espai per a la reflexió, la interpretació, i per a la construcció d'un pensament crític, partint d'un tema que els era molt proper “el coneixement d'un mateix”, en un moment (l'adolescència) de plena construcció del “jo”.


El punt de partida va ser la lectura d'algun fragment de “Identitats que maten” d'Amin Malouf, per aportar temes de reflexió, com la construcció de la identitat, l'alteritat, la consciència del jo i les pertinences que ens fan únics i intercanviables. Aquesta lectura ens ajudava a obrir l'angle de visió i ens aportava elements a tenir en compte de cara a  realitzar la primera de les propostes plàstiques. Després de fer el que vam anomenar “examen d'identitat” (es tractava de trobar el nombre més grans de components de la seva identitat), apareixia la proposta de “EL MUR”. Mur, que els alumnes inicialment van posar davant d'una situació que els era nova (la proposta s'allunyava molt de les qua havien realitzat dins l'àrea en anys anteriors); mur que els alumnes havien de decidir travessar per emprendre aquest viatge al seu “jo”;  mur de totxanes blanques en lloc d'una làmina en blanc, que era l'excusa per començar a parlar sobre ells mateixos.


Després d'un primer xoc inicial, ben aviat ens familiaritzarem amb una manera de treballar que comportarà sempre, i des d'un primer moment, de les següents parts: en primer lloc, reflexió en gran grup a partir de diferents propostes (textos, artistes, vídeos, música...), que ens aniran ampliant el ventall i que giraran en torn a la “identitat”. Després d'aquesta primera aproximació teòrica, passem a la presentació de l'exercici plàstic a realitzar i la seva temporització. La primera dificultat, lligar teoria i pràctica. Per als alumnes no ha estat gens senzill mostrar de manera plàstica aquelles idees que expressaven verbalment, com tampoc ho ha estat, la realització de la MEMÒRIA que havia d'acompanyar cadascuna de les propostes. No es tractava de dibuixar i pintar, sinó de buscar primer què volem dir, com ho diem i perquè.


De la mà de l'artista mexicana Frida Kahlo ens aproparem al retrat simbòlic, a la/les identitat/s nacional/s, a la cultura tradicional... A partir de diferents vídeos de Youtube parlarem sobre gèneres, estereotips, prejudicis, alteritat/diferència, rols, màscares, etc. Apareixerà el concepte de “l'entorn” i la diferenciació entre allò públic i allò privat. Arribarem a la conclusió que tots ens adaptem a diferents situacions, i que el rol que utilitzem té a veure amb aquest entorn. Un dels vídeos calarà especialment en la major part dels alumnes. Es tracta un vídeo d'un concurs de talents (Britains Got Talent) on la concursant, Susan Boyle, és ridiculitzada just fins al moment que es posa a cantar, i deixa a tothom bocabadat.  Als seus 47 anys i amb un aspecte força descuidat, provoca el riure de tothom qui la prejutja segons pel seu aspecte.

Apareixeran nous conceptes, com el de la “identificació”, més lligat a la legalitat. En un món globalitzat on sembla que interessa una certa uniformització, un reduccionisme de les pertinences, i on patim el risc de ser convertits en mers números... Cal estar alerta, tenir els ulls ben oberts i ser crítics amb el que ens envolta.


Una altra artista serà l'encarregada d'apropar-nos a la qüestió del gènere i de les generacions, Kiki Smith. Segurament aquesta proposta ha estat una de les que més entusiasme ha aconseguit entre els alumnes. La mateixa artista ha sigut la font d'inspiració de les “capses dels records”.  L'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien posarà la banda sonora al projecte. Un estil força allunyat al que els alumnes escolten, una lletra sorprenentment forassenyada, que servirà d'excusa per presentar una nova proposta i una nova artista, Sophie Calle. Després de molt reflexionar i de parlar i parlar sobre un mateix, havia arribat l'hora de deixar volar la imaginació i poder convertir-nos en qui volguéssim. Novament teníem un nou marc de discussió, la identitat virtual i la possibilitat de suplantació d'identitat que es dóna a la xarxa.


No ha estat per atzar que la figura femenina hagi estat protagonista, pel que fa a les artistes escollides com a punt de partida. Tenint en compte que dins la història de l'art, que per temari, estudien els alumnes de 4t d'ESO, la figura femenina no hi té cabuda; i tractant-se d'un projecte on hem parlant molt de la qüestió de gènere, ens ha semblat força important donar a conèixer també algunes dones artistes de gran renom internacional.


Finalment, i com a cloenda, després d'haver-nos centrat molt en el “jo”, no podíem deixar passar l'oportunitat d'acabar el projecte posant en comú com ens vèiem els uns als altres. Tal i com diu el títol, trencaclosques incomplets, és el que hem elaborat entre tots. Cadascú ha pogut formar el seu trencaclosques “incomplet”  a partir de les coses positives aportades pels companys. D'una banda “jo” aporto qualitats positives als meus companys, i de l'altra, rebo gratament qualitats que potser no era conscient de posseir.


Així doncs, us presentem un recull de les propostes i reflexions que ens han tingut ocupats durant tot un trimestre, on a més de treballar el dibuix, la pintura, el gravat, l'encaix, la proporcionalitat, l'enquadrament, etc. Hem treballat també l'expressió escrita lligada a la plàstica. I, sobretot, hem compartit (fins on hem volgut) el nostre “jo” més íntim i personal, permetent-nos conèixer millor a nosaltres mateixos/es i també als nostres companys/es.



Ester Puig Ferrés

Professora d'Educació Visual i Plàstica de l'Escola Vedruna-Tona