RETRATS:TRENCACLOSQUES INCOMPLETS Premi Baldiri Reixac 2012 als alumnes de 4t d”ESO
de l”Escola Vedruna-
Retrats: trencaclosques incomplets, és el títol del projecte que han realitzat els alumnes de 4t d'ESO dins l'àrea d'Educació Visual i Plàstica, del qual us en mostrem un recull dels diferents treballs realitzats. Amb l'excusa de treballar tècniques i materials diversos, d'experimentar amb recursos propis de la matèria, hem volgut anar més enllà de la pròpia matèria, partint això sí, de temes i autors que li són propis.
Fer un retrat és com intentar construir un trencaclosques sense tenir-
El punt de partida va ser la lectura d'algun fragment de “Identitats que maten” d'Amin Malouf, per aportar temes de reflexió, com la construcció de la identitat, l'alteritat, la consciència del jo i les pertinences que ens fan únics i intercanviables. Aquesta lectura ens ajudava a obrir l'angle de visió i ens aportava elements a tenir en compte de cara a realitzar la primera de les propostes plàstiques. Després de fer el que vam anomenar “examen d'identitat” (es tractava de trobar el nombre més grans de components de la seva identitat), apareixia la proposta de “EL MUR”. Mur, que els alumnes inicialment van posar davant d'una situació que els era nova (la proposta s'allunyava molt de les qua havien realitzat dins l'àrea en anys anteriors); mur que els alumnes havien de decidir travessar per emprendre aquest viatge al seu “jo”; mur de totxanes blanques en lloc d'una làmina en blanc, que era l'excusa per començar a parlar sobre ells mateixos.
Després d'un primer xoc inicial, ben aviat ens familiaritzarem amb una manera de treballar que comportarà sempre, i des d'un primer moment, de les següents parts: en primer lloc, reflexió en gran grup a partir de diferents propostes (textos, artistes, vídeos, música...), que ens aniran ampliant el ventall i que giraran en torn a la “identitat”. Després d'aquesta primera aproximació teòrica, passem a la presentació de l'exercici plàstic a realitzar i la seva temporització. La primera dificultat, lligar teoria i pràctica. Per als alumnes no ha estat gens senzill mostrar de manera plàstica aquelles idees que expressaven verbalment, com tampoc ho ha estat, la realització de la MEMÒRIA que havia d'acompanyar cadascuna de les propostes. No es tractava de dibuixar i pintar, sinó de buscar primer què volem dir, com ho diem i perquè.
De la mà de l'artista mexicana Frida Kahlo ens aproparem al retrat simbòlic, a la/les identitat/s nacional/s, a la cultura tradicional... A partir de diferents vídeos de Youtube parlarem sobre gèneres, estereotips, prejudicis, alteritat/diferència, rols, màscares, etc. Apareixerà el concepte de “l'entorn” i la diferenciació entre allò públic i allò privat. Arribarem a la conclusió que tots ens adaptem a diferents situacions, i que el rol que utilitzem té a veure amb aquest entorn. Un dels vídeos calarà especialment en la major part dels alumnes. Es tracta un vídeo d'un concurs de talents (Britains Got Talent) on la concursant, Susan Boyle, és ridiculitzada just fins al moment que es posa a cantar, i deixa a tothom bocabadat. Als seus 47 anys i amb un aspecte força descuidat, provoca el riure de tothom qui la prejutja segons pel seu aspecte.
Apareixeran nous conceptes, com el de la “identificació”, més lligat a la legalitat. En un món globalitzat on sembla que interessa una certa uniformització, un reduccionisme de les pertinences, i on patim el risc de ser convertits en mers números... Cal estar alerta, tenir els ulls ben oberts i ser crítics amb el que ens envolta.
Una altra artista serà l'encarregada d'apropar-
No ha estat per atzar que la figura femenina hagi estat protagonista, pel que fa
a les artistes escollides com a punt de partida. Tenint en compte que dins la història
de l'art, que per temari, estudien els alumnes de 4t d'ESO, la figura femenina no
hi té cabuda; i tractant-
Finalment, i com a cloenda, després d'haver-
Així doncs, us presentem un recull de les propostes i reflexions que ens han tingut
ocupats durant tot un trimestre, on a més de treballar el dibuix, la pintura, el
gravat, l'encaix, la proporcionalitat, l'enquadrament, etc. Hem treballat també l'expressió
escrita lligada a la plàstica. I, sobretot, hem compartit (fins on hem volgut) el
nostre “jo” més íntim i personal, permetent-
Ester Puig Ferrés
Professora d'Educació Visual i Plàstica de l'Escola Vedruna-