HISTÒRIA DE LA ROBÒTICA

Durant els segles l'home ha construït màquines que imiten les parts del cos humà. Els antics egipcis van unir els braços mecànics a les estàtues dels seus Déus. Aquests braços els movien els sacerdots que deien que aquests moviments estaven inspirats en els Déus. Els grecs van construir estàtues que es movien amb sistemes hidràulics, els quals s’utilitzaven per fascinar als adoradors dels temples.

L’inici de la robòtica actual es basa en la indústria tèxtil del S. XVIII, quan Joseph Jacquard inventa al 1801 una màquina tèxtil programable mitjançant targetes perforades. La revolució industrial va impulsar el desenvolupament d’aquestes màquines, entre les quals van destacar el torn mecànic motoritzat de Babbit (1892) i el mecanisme programable per pintar amb esprai de Pollard i Roselund (1939). Al 1805, Henri Maillardet va construir un ninot mecànic, que era capaç de fer dibuixos. Una sèrie de lleves es van utilitzar com ‘el programa’ per el dispositiu en el procés d’escriure i dibuixar. Aquestes creacions mecàniques de forma humana s’han de considerar com inversions aïllades que reflecteixen la intel•ligència d’homes que es van anticipar a la seva època.

La paraula robot es va utilitzar per primera vegada al 1920 en una obra de teatre anomenada “R.U.R.” o “Els Robots Universals de Rossum” escrita pel dramaturg txec Karel Capek. La trama era senzilla: l’home fabrica un robot, després el robot mata a l’home. Moltes pel•lícules han seguit mostrant als robots com màquines perilloses i amenaçadores. La paraula txeca ‘Robota’ significa treballador forçat, i quan es va traduir a l’anglès es va convertir en la paraula robot.
A l'escriptor Isaac Asimov se li atribueix la inserció del terme Robòtica a la societat. La imatge de robot que apareix en la seva obra és el d'una màquina ben dissenyada i amb una seguretat garantitzada que actua d'acord amb tres principis. Aquests principis van ser denominats per Asimov les Tres Lleis de la Robòtica, i són:
1.- Un robot no pot actuar contra un ésser humà o, mitjançant la inacció, que un ésser humà sofreixi danys.
2.- Un robot ha d'obeïr les ordres donades pels éssers humans, tret que estiguin en conflictes amb la primera llei.
3.- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, tret que estigui en conflicte amb les dues primeres lleis.
Conseqüentment tots els robots de Asimov són fidels servents del ser humà, d'aquesta forma la seva actitud contravé a la de Kapek. Inicialment, es definia un robot com un manipulador reprogramable i multifuncional dissenyat per a traslladar materials, peces, eines o aparells a través d'una sèrie de
moviments programats per a portar a terme una varietat de tasques.

Les primeres patents van aparèixer al 1946 amb els molt primitius robots per a trasllat de maquinària de Devol. També en aquest any apareixen les primeres computadores: J. Presper Eckert i John Maulchy van construir l' ENAC a la Universitat de Pennsilvània (EUA) i la primera màquina digital de propòsit general es desenvolupa en el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts. Al 1954, Devol dissenya el primer robot programable i encunya el terme "autòmat universal", que posteriorment retalla a Unimation. La comercialització de robots començaria al 1959, amb el primer model de la Planet Corporation que estava controlat per interruptors de fi de carrera.. Al 1964 s'obren laboratoris d'investigació en intel•ligència artificial. Poc després els japonesos que anteriorment importaven la seva tecnologia robòtica, se situen com pioners del mercat.

Altres desenvolupaments Importants en la història de la robòtica van ser:
• Al 1960 es va introduir el primer robot "Unimate'', basada en la transferència d'articles. Utilitzen els principis de control numèric per al control de manipulador i era un robot de transmissió hidràulica.
• Al 1961 Un robot Unimate es va instal•lar a la Ford Motors Company per a atendre una màquina de fosa d'encuny.
• Al 1966 Trallfa, una marca noruega, va construir i va instal•lar un robot de pintura per polvoritzar.
• Al 1971 l'"Standford Arm'', un petit braç de robot d'accionament elèctric, es va desenvolupar a la Standford University.

• Al 1973 es va desenvolupar a la SRI el primer llenguatge de programació de robots del tipus de computadora per a la investigació amb la denominació WAVE. Va Ser seguit pel llenguatge A al 1974. Els dos llenguatges es van desenvolupar posteriorment en el llenguatge VAL comercial per a Unimation per Víctor Scheinman i Bruce Simano.
• Al 1978 es va introduir el robot PUMA (Programmable Universal Machine for Assambly) per a tasques de muntatge per Unimation, basant-se en dissenys obtinguts en un estudi de la General Motors.
• Al 1980 un sistema robòtic de captació de recipients va ser objecte de demostració a la Universitat de Rhode Island. Amb la funció de vi
sió de màquina el sistema era capaç de captar peces en orientacions aleatòries i posicions fora d'un recipient.

Actualment, el concepte de robòtica ha evolucionat cap als sistemes mòbils autònoms, que són aquells que són capaços de espavilar-se per si mateixos en entorns desconeguts i parcialment canviants sense necessitat de supervisió. El primer robot mòbil de la història, malgrat les seves molt limitades capacitats, va ser ELSIE (Electro-Light-Sensitive Internal-External), construït a Anglaterra en 1953. ELSIE es limitava a seguir una font de llum utilitzant un sistema mecànic realimentat sense incorporar intel•ligència addicional. Al 1968, va aparèixer SHACKEY del SRI (Standford Research Institute), que estava proveït d'una diversitat de sensors així com una càmera de visió i sensors tàctils i podia desplaçar-se pel terra. El procés es feia a través de dos ordinadors connectats per ràdio, un a bord encarregat de controlar els motors i a un altre remot per al processament d'imatges.


ACTUALITAT

En l'actualitat, els més grans entesos en robòtica estan immersos en dos grans models sumament ambiciosos, com és el cas del IT, dissenyat per a expressar emocions, el COG, tambié conegut com el robot de quatre sentits, el famós SOUJOURNER o la PIGA ROVER, vehicle de turisme amb control remots, i altres molt més específics com el CYPHER, un helicòpter robot d'ús militar, el guàrdia de trafic japonès ANZEN TARO o els robots mascotes de Sony. En el camp dels robots antropomorfs (androides) s'ha d'esmentar el P3 de Fona que mesura 1.60m, pesa 130 Kg i és capaç de pujar i baixar escales, obrir portes, prémer interruptors i empènyer vehicles..En general la història de la robòtica la podem classificar en cinc generacions (divisió feta per Michael Cancell, director del Centre d'Aplicacions Robòtiques de Science Application Inc. Al 1984). Les dues primeres, ja arribades als vuitanta, incloïen la gestió de tasques repetitives amb autonomia molt limitada. La tercera generació inclouria visió artificial, en la qual cosa s'ha avançat molt als vuitanta i noranta. La quarta inclou mobilitat avançada en exteriors i interiors, i la cinquena entraria en el domini de la intel•ligència artificial que encara s'hi està treballant actualment.