ESCOLA VEDRUNA-TONA   www.evt.cat   |  CONTACTE  | PATROCINADORS  

LLEGIM EN PANT@LLES

La lectura en pantalles ha proliferat en els usos quotidians. Avui en dia, amb els suports digitals i l”accés a les fonts d”Internet, llegir és més complex, més ric i més interessant. D”aquesta manera, la lectura implica una posició activa del lector. Llegir bé és important per ser competent per aprendre.



QUINES PAT@LLES LLEGIM?    


Som molts els que estem avesats a llegir fent servir el format paper. Ens agrada tocar-lo, olorar-lo, doblegar-lo, subratllar-lo… Hem nascut en la cultura lletrada, on el text imprès és la referència en la lectura. Però, si ens fixem en el nostre entorn, en la nostra vida quotidiana, ens adonarem que la lectura no només la fem en paper. Existeixen un altres suports, entre els quals cal destacar una diversitat creixent de pantalles que s”han instaurat a les nostres pràctiques lectores quotidianes.


Fixem-nos en l”exemple d”una persona que es disposa a començar -si està de sort- la seva jornada laboral. Es lleva amb el so d”un despertador, tot seguit, la ràdio li recorda quina hora és; uns quants minuts més tard, el mòbil li indica que té trucades desateses. El dia ja s”inicia amb uns quants casos de lectures numèriques simples.


Després si opta pel transport públic, mentre espera, rep informació dina`mica a través de pantalles que informen de les parades, i, alhora, envia missatges amb el mòbil i en llegeix. També escolta cançons amb l”MP4 i llegeix la darrera novel·la d”Emili Teixidor. Un altre viatger repassa el diari a través de la tauleta tàctil i fa el seguiment de l”actualitat al Twitter. Aquestes lectures ja són textuals, interpretatives, voluntàries i amb possibilitats interactives.


Hi ha nens que comencen el dia veient dibuixos animats. Mentre els acompanyen a l”escola, fan un parell de partides a la videoconsola portàtil. La seva vivència amb les pantalles és molt audiovisual.


Alguns adolescents carreguen l”ordinador portàtil a la motxilla. L”usen com a eina d”aprenentatge, però també el fan servir fora de les aules. A les classes  treballen amb pissarres digitals interactives que permeten mostrar i interactuar qualsevol informació que es generi arreu del món. Són usos de pantalles molt més socials i especialitzats.



LA XARX@ HO CAPGIRA TOT      



Amb Internet canvia tot. La substitució del suport (del paper als bites digitals) provoca la renovació total de les pràctiques lletrades. Canvien els artefactes per llegir (del llibre a la pantalla) i escriure (del llapis i la goma al teclat), els gèneres (de la carta al xat, el bloc i la wiki) i els processos de producció, recepció i distribució dels escrits: de sobte participem en fòrums, escrivim comentaris en blocs, publiquem al Facebook i enviem « whatsApps » de manera senzilla, ràpida i barata, per a milers de persones.  


És evident que, amb les pantalles i la xarxa, la lectura ha canviat de paradigma, en el sentit de revolució social, econòmica i cultural. Llegir a la pantalla és una altra manera de llegir, que té ben poc a veure amb el que fèiem abans.


Llegir a la pantalla -en línia, és clar, connectat a Internet- és més complex que fer-ho en paper. Sobretot si volem comprendre la lectura. El que facilita la xarxa és accedir a moltes dades de manera immediata, només clicant una icona. Però no ens confonguéssim: tenir dades no vol dir comprendre-les.  Comprendre és més difícil a la xarxa, encara que no ho sembli.


La disseminació d”Internet  i de les TIC ha causat canvis importants en les pràctiques lectores contemporànies. Llegir és una activitat ben diferent avui, amb ordinadors, mòbils i portàtils. Llegim documents on line, en diverses llengües, amb molts recirsos tecnològics... Més enllà de les diferències superficials, la lectura ha guanyat complexitat: és més fàcil accedir a la informació, però és més difícil saber-li donar significat.

Nens d”EP davant l”ordinador

Una imatge ben habitual

Les pissares digitals a l”aula

Llegir més i millor


Llegir en pantalles contempla la lectura de documents pensats des de i per als nous formats, però també dels que s”han conceptualitzat en paper i posteriorment s”han digitalitzat. Molts arxius imiten formes del passat, així passem de la pàgina del llibre a la pàgina web amb una buscada linealitat. També hi ha aplicacions digitals que imiten la manera de passar pàgines en paper. Però, quins valors afegits ens poden oferir eks suports nous?


CULTURES DIGIT@LS  


Els efectes que provoca Internet van més enllà de l”escola. Els infants s”exposen a la xarxa des de ben petits i durant moltes hores a la setmana, de manera que aprenen coses que no figuren al currículum escolar. A través de les xarxes socials i dels recursos digitals, els joves acumulen una cultura digital molt diferent de la que vam tenir nosaltres a la seva edat, quan només interactuàvem amb els amics, els familiars, els companys d”escola i els veïns -i encara tots només podíem accedir a uns mateixos i escassos recursos culturals.


Si els adults teníem una cultura força local, del nostre poble i del nostre entorn cultural i lingüístic, els joves d”avui en dia tenen una cultura més àmplia i configurada  a la xarxa.




 




Els infants i els joves que tenim a l”aula saben moltes coses que formen part d”una cultura que podríem denominar digital i que és global, volàtil, composta d”elements de procedència molt diversa.


Mai en la història de la humanitat havíem viscut una situació en què els alumnes fossin culturalment tan diferents del professorat.