ESCOLA VEDRUNA-TONA   www.evt.cat   |  CONTACTE  | PATROCINADORS  

L’ESCOL@ ES MOU!

Aquí teniu tot un seguit de concursos on els alumnes de l’escola hem participat. En alguns hem guanyat premi i en d’altres no, però l’escola no para!


  1. Llanterna digital, A Cicle Inicial la ràdio és genial!, 2n EP.
  2. Premi literari Tirant lo Balnch de Gurb. Optativa de Creació literària, 3r d”ESO. Guanyadora: Claudia Codina.
  3. Campanya « 6 dies amb bici a l’Institut ». Tecnologia, 1r cicle d’ESO.
  4. Consumópolis. Consum responsable. Tecnologia, 2n A . Premi.
  5. Campanya “ Talla amb el tabac”, VIP. 2n d’ESO .
  6. Concurs Fundació Vedruna Barcelona Innovar per millorar. Vedruna”s Production, 3r d”ESO. Guanyadora: Ester Puig.
  7. Euroescola 2012. Socials, 3r d’ESO. Finalistes.
  8. Concurs Sambori Òmnium. Optativa de Creació literària, 3r d”ESO. Guanyadora: Maria Solà.
  9. El país de los estudiantes. Llengua castellana, 3r d’ESO. Semifinalistes.
  10. First Lego League: Food Factor. Optativa, 3r d’ESO. Premi a l”equip.
  11. Concurs a nivell de cicle superior de Power Points. Informàtica, cicle superior.
  12. Baldiri Reixac, Retrats: trencaclosques incomplets. VIP, 4t d”ESO. Premi.
  13. Concurs Innovar per millorar. Llibre digital de 4t de primària. Premi Vedruna.
  14. La Gimcana de les llengües d”Osona. 2n EP B. Guanyadors.




AMARATS DE CULTUR@

L”escola Vedruna Tona conscient de la importància de l”entorn cultural, convida cada any autors de prestigi reconegut a visitar el centre.


Aprendre dels que en saben          


Convidar experts en qualsevol àmbit ens ajuda a conèixer com pensen, com senten i com actuen les persones del nostre entorn. Escriptors, dibuixants, músics, artistes i artesans diversos, qualsevol persona que faci bon ús del seu saber i del seu saber fer per crear, ens pot ajudar a entendre el llarg recorregut amagat en un procés creador.


El plaer d”escriure                        


La visita d”un escriptor reconegut, que ens explica què el motiva a escriure, quin és el sentit que vol donar a l”obra, què vol comunicar i com s”ho fa per acabar plasmant-ho en paraules, fa  palès  que escriure pot ser tot un plaer.

ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA,

 

MÉS ENDINS, MÉS @ FONS

Artistes vius!                                             


Durant temps han visitat l”escola escriptors tan premiats com Francesc Miralles (Un haiku per a l”Alícia) o Anna Tortajada (Nahid, la meva germana afganesa), enguany li ha tocat el torn a Antoni Farriols (Partida subhastada), Noemí Bagés (Rere el mur), i com no, al nostre benvolgut professor polifacètic, Joan Roca (Verdeta volia volar).


El currículum diu…


La competència literària fa que els infants puguin comprendre millor el món que els envolta, les altres persones i a si mateixos a través de la lectura d”obres de qualitat i del contacte amb tot tipus de construccions de la cultura tradicional.

L”escriptora Noemí Bagés amb els alumnes de 4t d”ESO

El curs de formació per educar la interioritat a l”aula ens ha proporcionat als mestres pautes i tècniques per a treballar amb els alumnes.


I què és educar la interioritat alguns us preguntareu, oi?   Doncs bé, un exemple clar el podem entendre amb aquelles nines russes que molts de nosaltres hem tingut a les mans... N’obrim una i en surt una altra, destapem… i una altra, i encara una altra! I arriba un moment que provem d”obrir la més petita, i no es pot! Hem arribat a l’essència a allò que és més genuí, autèntic, més interior nostre...


Es tracta doncs, d’entrar en aquest racó interior nostre, racó de bondat que tots tenim, espai sagrat, on ens trobem amb el més autèntic de nosaltres mateixos, sense disfresses...  


Educar la interioritat vol dir educar el cor, el cos i la ment. I això cal experimentar-ho a través d’exercicis de relaxació, de calma, de silenci, de meditació... exercicis de ioga o txi-kung que ens ajuden a centrar-nos i anar més endins, més a fons... aturar-nos per saber què sentim, conèixer les nostres emocions per tal d’aprendre a posar-hi nom i gestionar-les. Aprendre a conèixer les causes i apaivagar l’estrès que tan sovint ens atrapa i disminueix les nostres possibilitats… A més, és indispensable crear un clima de confiança i de desclosa. Cal estar oberts al diàleg i al canvi.


Aquesta vivència ens ha servit per dues coses: la primera que com a docents ens calia experimentar la nostra interioritat i la segona, i no menys important, que volem que els nostres alumnes en puguin treure partit i aprenguin a viure més serens i més feliços. La nostra pretensió és que els alumnes facin un procés de recerca interior.



Mª Carme Molist

Professora del curs de formació  Com educar la interioritat a l”aula



«La interioritat suposa un contrapunt a un estil de vida massa consumista»      

És evident que la nostra societat ens posa ràpidament i a l’abast qualsevol tipus d’experiència, coneixement o objecte que ens calgui. Això, realment, és un indicador de progrés i millora. Però gaudir d’aquest avantatge pot suposar pagar també un preu força elevat. Aquest preu consisteix en el fet que ens experimentem atrapats en la immediatesa de la pulsió-satisfacció amb el risc de viure en la superficialitat de les relacions, dels plaers, de les informacions o de les experiències estètiques... fins arribar a un moment d’empatx i sobresaturació.


Viure sota la pressió d’un ritme massa accelerat i frenètic per part del desig treu qualitat de vida a allò que desitgem, inhibeix la capacitat de contenció i, com a conseqüència, crea massa ansietat i priva d’altres capacitats, com ara la solidària. La interioritat suposa un contrapunt a un estil de vida massa consumista.


La interioritat es presenta com una alternativa a aquest bombardeig, com un alleujament, com un moment de respir entre tant de soroll, com un moment de desintoxicació entre tanta saturació.


La interioritat no s’oposa a exterioritat; sinó a superficialitat i a dispersió. La interioritat necessita de la seva altra cara, l’exterioritat. Si la interioritat ens dugués al replegament, a l’individualisme, a l’atròfia, al bloqueig de les capacitats relacionals i al desinterès per la transformació de l’entorn no podríem parlar d’una autèntica interioritat.



Heu intentat mai parlar de la interioritat a nois i noies de dotze anys?


Un cop els vaig tenir al davant, i després d”uns minuts de mantres i de meditacions d'origen oriental, vaig tenir un moment de lucidesa i vaig recordar el que havia après al curs: les nines russes!


Que difícil parlar de les coses imperceptibles en un món com el nostre, contaminat de sorolls i d'imatges arreu! Que dificil treballar les condicions per arribar a aquest punt central de la nostra persona! Però alhora, que bonic descobrir en les seves mirades que, oh sorpresa!, alguna cosa seva els pertany només a ells.



Núria Pedraza

Professora de cultura religiosa a ESO



UNA EXPERIÈNCIA ESPIRITU@L

En Jaume Baulenas és un pare de l’escola i també exalumne. Treballa de cuiner al restaurant “El Rebost del Canonge”, que es troba situat al casc antic de Vic.


Bon dia, Jaume, sabem que fas de cuiner, on treballes?

Treballo a El Rebost del Canonge a Vic i a La Nona a Tona.

Quantes hores treballes cada dia?

Unes 9 o 10 hores aproximadament.

Quin horari fas normalment?

Al matí vaig a fer pa i després vaig a la cuina del restaurant. L’horari depèn de la feina.

Recordes el dia que van venir més persones al teu restaurant i per què?

Pel mercat medieval es van servir 167 plats.

Quant mesura l’olla més gran de la cuina del teu restaurant?

L’olla més gran té una capacitat de 18 litres. Tampoc és molt gran.

Quin és el plat que té més èxit?

El carpaccio de pop i els raviolis amb carn d’olla.

Hi ha algun plat que sigui l’especialitat de la casa?

El carpaccio de pop i els canelons d’ànec.

Quin és el menjar més fàcil de cuinar?

Una bona amanida.

Quin és el plat que t”agrada més?

El que més m’entusiasma menjar són els panets farcits que em feia la meva àvia quan era petit. En canvi, dels plats que cuino, el que m”agrada més són els canelons d’ànec.

Quin és el plat més complicat d’elaborar?

El “melós” de porc farcit de bolets.

A quin carrer de Vic  es troba el restaurant El Rebost del Canonge?

Al carrer Vergós,  número 3.

Normalment serviu plats o també feu “tapes”?

Sempre servim una tapeta abans del menú, mentre la gent s’espera. També fem un menú de “platillos” que són de degustació, més petits que un plat i més grans que una tapa.

També serviu pastissos d’aniversari?

Sí, si els demanen sí, però no els elaborem nosaltres; els encarreguem a un pastisser.

Quins dies fas festa?

A El Rebost del Canonge tanquem el diumenge i el dilluns i a La Nona, el dilluns.

Què és el que recordes més de l’escola?

Sobretot els amics, algunes colònies i també algun càstig. M’ho vaig passar molt bé, però.



Xevi Boix, Ot Baulenas, Judit Gonell,

Andrea Martínez, Roger Tordera i Bruna Vilar.
4t de primària


L”entrevistat amb els nostres alumnes a la biblioteca de l”escola