ESCOLA VEDRUNA-TONA   www.evt.cat   |  CONTACTE  | PATROCINADORS  

FINESTRA EDUCATIV@
ESCAC I MAT A L’EDUCACIÓ?

Concertada1

2010

2011

2012

2013

Total 2010-13

Sous pagament delegat2

-6,4 3

0

-6,25 4

0

-12,65

PAS+ 1r cicle EI

0

0

2

3

5

Batxillerats

0

0

0

1

1

IPC Espanya

3

2,4

2,9

2,8 ?

11,1

IPC Catalunya

3

2,5

3,6

3,3 ? 5

12,4

Pèrdua poder adquisitiu6

-9,4

-2,5

-9,85

3,3

-25,05

Pèrdua poder adquisitu acumulat

-9,4

-11,9

-21,85

-25,5

-25,05

“La conjuntura adversa actual ni és transitòria, ni és purament econòmica:  el que avui s’està posant en qüestió són els ciments de les conquestes  socials assolides en les últimes dècades a Europa que han contribuït a la cohesió social”. (INTERMÓN 2012)

EVOLUCIÓ SOUS CONCERTADA – PERÍODE 2010-2013

1.Totes les dades en %

2.Variació mitjana dels sous

3.Encara que la brama era una retallada del 5%, a la concertada el decreixement mitjà va ser del 5,3% a primària i el 7,2% a secundària, i en conjunt del 6,4%.

4.Es retorna el 5% inicialment retallat en el període gener-juny i, finlament, per nadal, es retalla el 6,2

5.L’IPC del 2013 es desconeix, obviament, però de moment l’interanual es situa a Catalunya i Espanya en els percentatges que s’indiquen.

6.Prenem com a base del càlcul els sous a pagament delegat i l’IPC de Catalunya


ANY

PRESSUPOST

VARIACIÓ

2009

5. 122.010

+ 240.678

2010

5. 317.611

+ 195.601

2011

4. 834.200

-  483.411

2012

4. 595.900

-  238.300

TOTAL


-  721.711

EVOLUCIÓ PRESSUPOST DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT 2009-2012

A més d’aquesta important pèrdua de poder adquisitiu, cal tenir en compte els efectes negatius generats per l’augment de la pressió impositiva (particularment per fortes puges de l’IVA i per l’increment de les retencions de l’IRPF).


Elaborat amb dades de l’INE i de l’IDESCAT

Encara no hi ha dades pressupost 2013.


Elaborat amb dades Departament d’Ensenyament.

CURS

ALUMNES

VARIACIÓ

2009-10

1. 214.633

+ 28.470

2010-11

1. 246.278

+ 31.645

2011-12

1. 273.426

+ 27.148

2012-13

1. 293.167

+ 19.741

TOTAL


+ 107.604

Elaborat amb dades Departament d’Ensenyament


EVOLUCIÓ N. ALUMNES ENSENYAMENTS DE RÈGIM GENERAL DE  2009-2012
LA IL·LUSIÓ DE LES RETALLADES

Cal que la població sàpiga que la immersió lingüística ha estat l'únic èxit palpable que ha tingut la mal anomenada transició espanyola. Va ser creada l'any 1985 i no és cap sorpresa dir que un català del Principat nascut a partir dels 80 domina perfectament dos idiomes i es defensa en una tercera. En canvi al País Valencià, sense aquesta eina enriquidora, s'ha vist com el català ha esdevingut la llengua minoritzada i, fins i tot, menystinguda. També cal recordar que: mentre al Principat 20 famílies demanaven escolarització en castellà (0,001% de l'alumnat) al País Valencià són més de 125.000 les persones que demanen una escolarització en català sense que aquest hagi provocat ni un sol gest d'atendre tal demanda.


Tanmateix, aquest projecte de llei no se centra tan sols en la llengua, va més enllà. Pretén introduir la religió (catòlica) als centres públics i retornar així al passat més fosc i condemnable de l'Estat Espanyol. Sí sí, en ple s. XXI. En un estat laic. En un estat democràtic. Reflexionem-hi!


Tot això sumat al que ja veníem denunciant: extinció de la democràcia als consells de govern -que passaran a ser idèntics als d'una empresa en quan a criteris i funcionament vertical intern-; a la desigualtat entre els centres -ja que hi haurà centres de primera,

LA REFORMA EDUCATIVA DE WERT

LA LOMCE

I L”OFEC DEL CATALÀ

El verb retallar sempre ha format part de la meva vida. La meva existència no seria la mateixa sense les retallades. Us ho explicaré perquè tothom ho entengui.


Quan era petit, a l’escola em feien retallar fulls de colors que els enganxava a sobre d’altres fulls de colors fent un bonic collage. Retallar sempre era sinònim de felicitat en aquells temps que es cursava l’assignatura de Pretecnologia.

També anava al barber, perquè abans en dèiem així, i la meva mare li deia: - Retalla-li una miqueta més, que no li creixi tan ràpid! Jo, com que era bon minyó, em deixava retallar una miqueta més sense dir res.

També recordo la retallada antològica que en Maradona li va fer al defensa del Madrid Juan José, ja fa una trentena d’anys, en un partit de la ja retallada Copa de la Lliga. El pobre Juan José, que amb aquella barba i aquells cabells que portava semblava el mateix San José, el pare adoptiu de Nostre Senyor, no va ser el mateix després d’aquella sublim retallada, no per la retallada en si mateixa, sinó pels efectes col·laterals que les seves parts més nobles van patir en impactar al pal de la seva pròpia porteria.

En fi, quins temps aquells...! Els recordo amb una certa enyorança! Demano disculpes al lector, ja que em costa molt poc posar-me un xic sentimental.

Sense adonar-me’n han passat els anys en un obrir i tancar d’ulls. La felicitat de les retallades associada a la meva infantesa s’ha convertit en el pitjor dels meus malsons, s’ha convertit en l’enemic públic número u, s’ha convertir en el mateix Diable! Vade Retro!

Bé, torno a la realitat...

El verb retallar es va quedar adormit en el meu subconscient fins a juliol de 2010. Deixeu-me pensar que va ser de la meva vida fins aquell moment...

Ummmm, ah sí, ja ho recordo! Vaig dedicar uns anys a formar-me i vaig trobar feina com a professor, precisament a l’Escola Vedruna de Tona. Quina gràcia, oi? A mi em va fer especial gràcia perquè jo sóc de L’Estartit, i l’atzar em va portar a treballar a la comarca d’Osona. Us vull dir que durant els tres anys que vaig estar treballant a l’escola em vaig sentir tan o més bé que a casa meva. Quins temps aquells...

Per motius que ara no vénen al cas vaig canviar d’escola, però la meva vida professional sempre ha estat vinculada a l’ensenyament.

Jo em vaig fer la següent reflexió:

- Amb aquesta feina no seràs mai ric, però tampoc seràs mai pobre. Tens un sou que et permet pagar un lloguer (que més tard es va convertir en hipoteca), les despeses del dia a dia, anar a fer un mos al restaurant de tant en tant i anar de vacances a l’estiu!

I què feia a principis d’estiu? Doncs aprofitava els primers dies de juliol per anar de rebaixes i donar una mica de vida al petit comerç dels nostres pobles. Quins temps aquells! Perdoneu que em torni a posar sentimental.

Però què ha passat des de l’any 2010? Suposo que molts ja la sabeu aquesta història, perquè estareu igual que jo. No us voldria avorrir amb números, però no em queda més remei.


L’any 2010 es van retallar un 5% les nòmines del personal docent, les que van des de juliol fins a desembre. Això són set nòmines, comptant la paga extraordinària de Nadal. L’any 2011 la retallada es va duplicar, ja que es van retallar les 14 pagues anuals seguint els criteris de l’any 2010. Durant l’any 2012 es van continuar aplicant les retallades anteriors i s’hi va sumar una nova retallada, la de la paga extraordinària de Nadal.

En resum, tenint en compte les retallades acumulades, la no aplicació de l’increment de l’IPC des de l’any 2009 i l’augment desorbitat d’alguns preus de productes bàsics així com de les tarifes dels subministraments, el poder adquisitiu de mestres, professors i personal de serveis de les escoles ha perdut un 25% o, fins i tot, una miqueta més des de l’any 2009.

Aquest mateix raonament es pot fer per a tot el col·lectiu de funcionaris, personal concertat i personal laboral del conjunt d’administracions públiques. Més endavant s’hi han anat afegint moltes empreses privades, algunes amb motius molt justificats per la seva delicada situació financera i d’altres que simplement han aprofitat la conjuntura per anar a sac (amb perdó).

Ja sé què em direu! Em direu que almenys jo tinc feina. I és cert. Hi ha molta gent que li agradaria poder dir que té feina. Però el fet de tenir feina no fa que no pugui dir ben alt:

- Jo reclamo feina i sous dignes per a tothom!!!

I és més, també vull dir:

- Reclamo que hi hagi autèntica justícia social!

És inadmissible que algunes persones s’hagin enriquit i que s’estiguin enriquint de forma tan desorbitada durant aquests últims anys. A les notícies parlen de fugues de capitals i estafes de milions d’euros com si fos el més normal del món. És increïble, parlen de milions d’euros com si parlessin de xavalla.

Realment alguna persona amb una mica de seny pot pensar que retallant els sous dels treballadors 200 o 250 euros cada mes sortirem de la crisi? Sortirem de la crisi en el moment que es els nostres dirigents adoptin decisions que limitin per dalt i per baix la riquesa.


Així doncs, suposo que us queda clar que retallant no sortirem de la crisi. La crisi es fa més destructiva amb les retallades. La pèrdua de poder adquisitiu ha fet que deixi d’anar de rebaixes. Ja no compro tant com a abans. Jo sóc conscient que amb la meva acció he destruït llocs de treball, aquells llocs de treball que s’haguessin mantingut amb les meves compres, i que a la vegada haurien creat més riquesa per a altres persones, i per tant més llocs de treball.

Ara tanco els ulls i torno a recordar la retallada d’en Maradona... quina il·lusió aquella retallada!


Frederic Dalmau Romeu

Federació d’Ensenyament del sindicat USOC


"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense." (Ovidi Montllor)



L’avantprojecte de la 'Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa' (LOMCE) és l'esborrany de modificació d’una llei – malaltissa, dogmàtica i desigual - que, en cas d’aplicar-se, suposaria la fi de la immersió lingüística, ja tocada de mort pel tribunal constitucional espanyol, així com la degradació del “català” a “matèria d’especialitat”, relegant-la així a tercera llengua per darrere del castellà i l’anglès ja que, la nostra llengua, deixaria de ser d'obligada docència i un requisit no avaluable al passar de ser  troncal a ser optativa.

de segona i tercera, seguint criteris mercantilistes i mai academicoculturals -; canvi de les beques públiques a beques privades -les quals haurem de tornar amb interessos a l'entitat bancària de torn-; augment de la ràtio d'alumnes per aula; l'augment d'hores docents del professorat -acompanyat d'una reducció de sous, eliminació de pagues extra i la no cobertura de baixes laborals comunes-; la dogmatització dels alumnes amb assignatures amb finalitats polítiques com la “Educación Cívica y Constitucional” que adoctrinarà amb finalitats ideològiques ben marcades, etc.


L'escenari és crític arreu dels Països Catalans però som conscients que la lluita és l'únic camí per assolir les nostres fites. No en tinguem cap dubte: El nostre poble guanyarà. Guanyarem perquè, dels més xics fins als més grans, som conscients que han tocat l'eina vertebradora en la qual ens règim i la que ens permet expressar la nostra manera de veure el món (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).



Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans


Franco a vuerto.

Quina wergonya!

Ja fa temps que gent com WERT intenten retallar la nostra llengua. Una manera és obligant-nos a fer ús del castellà i anar llimant els drets al català. En el món de l'ensenyament, també. És una qüestió de força que pot exercir gràcies al fet que és ministre d'un partit que ha guanyat per majoria i que, per tant, pot fer i desfer. La veritat és que hi ha molta gent que els catalans i el català els miren de mal ull i els molesta, malgrat no ens vulguin donar la independència de cap de les maneres. No ens volen per segons què i sí que ens volen per segons què altre.


Crec que això i moltes altres coses només es poden arreglar si s'aconsegueix algun dia (Déu vulgui que ho poguem veure!) la independència real.


Núria Pedraza

Professora de llengua

L’Escola Vedruna-Tona, amb el suport del Consell Escolar de Centre, el Patronat de la Fundació Paula Delpuig, el Claustre de Professors, l’Assemblea de Delegats d’Alumnes i la Junta de l’AMPA, volem expressar el nostre rebuig a l’aprovació del Projecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).


La manca d’una àmplia majoria en l’aprovació d’aquesta llei no aportarà res que no sigui més inestabilitat al sistema educatiu, un fet del qual ja n’hem patit massa conseqüències.


Considerem que el tractament de les llengües en la nova llei és un greu error social i pedagògic. Defensem l’actual model lingüístic català que ha demostrat, durant els anys que porta aplicant-se, la seva eficàcia, tant en l’aprenentatge de les llengües com en la  seva aportació en evitar la segregació escolar.


Lamentem, també, l’atac que representa a l’autonomia educativa i la invasió de les competències de la Generalitat i el Parlament de Catalunya que sí que havia aprovat la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) per una àmplia majoria parlamentària.


Per tot això, al costat de la Fundació Privada Educativa Vedruna Barcelona i la Fundació d’Escoles Cristianes de Catalunya, ens posem al servei de la Generalitat de Catalunya i les institucions del país per col·laborar, en la mesura i forma que creguin convenient, en la defensa del nostre model lingüístic i educatiu.


Finalment, volem manifestar que continuarem treballant per una escola en català. La nostra  llengua i la nostra cultura són opcions irrenunciables, al servei dels alumnes, les famílies i el país.


Tona, 29 de maig de 2013


Equip directiu de l”Escola Vedruna -Tona



MANIFEST DE L’ESCOLA VEDRUNA-TONA DAVANT L’APROVACIÓ DEL PROJECTE DE LA LOMCE

A primer cop d'ull podria semblar que la llei és el producte d'un incompetent (com la majoria de ministres d'educació que hem hagut de patir), però no ens enganyem: va molt més enllà del que ens pot semblar. Té el seu fonament en les directrius que la Fundació FAES (del PP) ha marcat amb la intenció d'anar girant el mitjó del revés fins aconseguir, a llarg termini, que les estructures democràtiques d'estat que vam acceptar mig de grat mig per força es debilitin fins al punt que calgui instituir-ne unes altres que tenen perfectament dissenyades i que abasten fins al mateix cap d'estat. El mal de tot plegat és que ens quedem en l'anècdota d'un personatge com en  Wert, extret d'un pervers acudit carpetovetònic, i ens limitem a queixar-nos de la seva incultura, les seves idees retrògrades, de la manca d'escrúpols i d'educació de què presumeix, i de la seva fatxenderia.


Aquesta llei d'educació, dolenta, perversa, inútil i traïdora per al nostre país, és només un granet de sorra en l'edificació d'un nou i arcaic estat. "Cosas veredes, Sancho, que faran fablar las piedras".



Joan Roca

Professor de llengua catalana

Sembla que tornem a la Dictadura franquista dels anys 70, en la que tot era imposat per l'estat i havies de callar i acatar la llei del "Generalísimo".

Obligar-nos a fer religió per què l'Església ho diu o obligar-nos a fer més hores de Llengua Castellana i tractar la NOSTRA llengua pròpia, el Català, com una matèria més, són només dos aspectes de la llei totalment fora de lloc i que atempten contra els principis de la nostra societat i del nostre sistema educatiu. El fet que les autonomies puguin perdre la capacitat de decisió sobre els continguts educatius, ja ens demostra que el govern Central només ens vol controlar i imposar la seva voluntat. On queda doncs la Competència en educació de l departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya?


En un moment en què estem apostant per la iniciativa personal dels nostres alumnes, l'emprenedoria, les competències bàsiques i el tractament de la diversitat a l'aula, ara volen posar més exàmens, més proves, més controls, per veure quins són els centres educatius amb més prestigi per tal que es guanyi el "premi" al millor. Les escoles no hem de competir entre nosaltres  estem totes al mateix vaixell i hem de remar en la mateixa direcció: educar els nostres alumnes que seran els qui hauran de guiar i tirar el nostre país en un futur. Hem d'educar i no avaluar contínuament.


Simplement, hem de dir prou i oposar-nos-hi fermament i lluitar per què aquesta llei absurda i anacrònica no es posi en marxa. Hem de lluitar pel nostre model educatiu, i sobretot, hem de lluitar pel nostre país, per la nostra llengua i per la independència.




Lourdes Boeck

Professora i Cap d”Estudis d”ESO