ESCOLA VEDRUNA-TONA   www.evt.cat   |  CONTACTE  | PATROCINADORS  

RET@LLS

ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA, ACTUALITAT EDUCATIVA VEDRUNA,

 

El objetivo final de la meditación budista es desarrollar la sabiduría, la compasión y habilidades para aportar bienestar a uno mismo, al mundo y a los seres que lo habitan.


En el camino a conseguir esto se incrementa el equilibrio emocional, vives relaciones más positivas y sanas. Se pueden manejar mejor las situaciones de estrés, depresión, angustia, miedos, etc. Podemos gestionar mejor los cambios, las situaciones y relaciones difíciles que se nos presentan. Además, reconocer los estados mentales nocivos que perturban nuestra mente y nos llevan a dañarnos y dañar a los demás, nos permite poderlos transformar en estados mentales saludables que nos dan libertad, paz y bienestar y nos llevan a beneficiar a los demás.

Cuando nuestra mente está dispersa, normalmente está en el pasado, recordando cosas que en el presente no existen o estamos viviendo la preocupación sobre cosas de futuro que tampoco existen, mientras tanto, no estamos viviendo el único momento que existe, que es el presente.

Mientras la atención está distraída buscando el bienestar fuera de nosotros o culpando a otros de lo que nos sucede, no está ocupada en averiguar cuáles son los estados mentales que se están apoderando de nosotros y cuando surge el enfado, la envidia, los celos etc…, no nos damos cuenta y actuamos a través del cuerpo, el habla y la mente, dañando a los demás. Es importante prestar atención y esto se hace a través de la meditación, adiestrando a la atención a estar presente en el aquí y ahora, reconociendo, por ejemplo la envidia y transformándola en regocijo. En la medida en la que vayamos transformando las emociones aflictivas en emociones saludables como la alegría, el amor, la sabiduría etc…, nuestro impacto en los demás y en el entorno será mucho más positivo.

En la niñez y la adolescencia el sentimiento de altruismo y de grupo está muy presente. Por eso la meditación puede ser una herramienta para que entrenen sus mentes en todos los aspectos saludables que les proporcionarán una mente muy fuerte pues estando en el presente podrán detectar el miedo y los pensamientos que anticipan cosas negativas que disminuye su capacidad de concentración para el estudio y la vida más plena, esto lo harán tomando conciencia de que todo lo que necesitan está en su interior: Amarse a sí mismos y a los demás.


Ven. Ani-la Marga Etxezarreta

Monja budista


Centro  de Estudios Tibetano

NAGARJUNA BARCELONA

- Quan et vas adonar que el dibuix era la teva passió?

- Quan era petit que anava a pàrvuls ja m’agradava dibuixar i és la mateixa inquietud que teniu molts de vosaltres. És així de senzill.

- Com i quan vas aprendre a dibuixar amb 3D?

- Fa 7 anys que faig aquests dibuixos de 3D i ho vaig aprendre sol. Vaig pensar que era una manera molt atractiva de fer arribar el dibuix a molta gent i que hi puguin participar.

- Quins estudis s’han de fer?

- Aquest tipus de dibuix no s’aprèn enlloc, és com l’art de carrer, com aquell que fa malabarismes. És una cosa molt novedosa. Potser som quatre a cinc en tot el món que fem això, o sigui que no hi ha cap escola.

- Quin és el tipus de dibuix que més t’agrada?

- Evidentment el 3D, jo cada vegada aplico més el meu dibuix a l’espectacle. Faig altres dibuixos en fluorescent de manera que només es pugui veure amb llum negra, també faig caricatures al carrer i dibuixos al teatre participant amb actors, que és una manera d’aplicar el dibuix a l’espectacle, però de tots aquests el que més m’agrada és el 3D.

- Quin va ser el teu primer dibuix amb 3D?

- Va ser fa 7 o 8 anys a la plaça Major de Vic i vaig haver de convèncer al tècnic de cultura de l’Ajuntament perquè em deixés dibuixar un drac que es pogués veure des de el balcó de l’Ajuntament. No va ser fàcil ja que era una cosa que no s’havia vist mai i per tant no tenia cap referent per mostrar-ho.  

- Quins materials utilitzes?

- Quan dibuixo al carrer, com que normalment volen que allò marxi, utilitzo pastels i guixos, però si el faig a l’interior, en un lloc que ha de quedar fix, llavors el faig amb acrílics.

- Quin és el dibuix més gran que has fet?

- El vaig fer l’any 2011 a Oman, feia 30 metres.

- Dels molts viatges que has fet, quin recordes amb més il·lusió?

- Oman n’és un, per dues coses: és un país diferent i perquè hi vaig passar força temps, un mes. Tinc molt bon record d’Egipte i ara fa un mes vaig estar a l’Índia que també és molt peculiar.

- Viatges sol o acompanyat?

- Si viatjo per Catalunya, normalment vaig sol, però si surto a l’estranger m’acompanya el representant, que és la persona que s’encarrega de gestionar el meu treball.


En Toni Ortiz va néixer a Vic, però fa 13 anys que viu a Folgueroles amb la seva família, està casat i té tres fills.

Va anar durant quatre anys a una escola d’Il·lustradors a Barcelona, on va aprendre a dibuixar, però pel que fa als dibuixos en 3D, és autodidacte.

Els nens de la nostra escola tenen la sort de tenir-lo com a professor d’extraescolars.

- Tens algun dibuix que t’agradaria fer i encara no hagis fet?

- Sí, tinc ganes de fer un dibuix al meu poble a Folgueroles, però no sé si serà possible, mira si és senzill,

- Quan fas dibuixos al carrer, són lliures o et diuen què has de fer?

- La majoria de les vegades és el client el que tria. Jo des de casa els demano què volen que els dibuixi i algunes vegades em diuen “tu mateix”, però altres em demanen que faci alguna cosa relacionada amb la seva terra. Llavors els demano fotografies i els envio esbossos perquè triïn el que més els agradi.

- Per què sempre fas dibuixos en forats?

- Amb aquests dibuixos enganyes la vista, els he d’estirar molt perquè doni aquesta sensació, el fet de fer-los en un forat és perquè no l’hagi d’estirar tant.

- El dia de Sant Jordi aniràs a algun lloc?

- Estic pendent de si algú em demana, de moment no tinc res. Es nota la crisi.

- Has publicat mai un llibre de dibuixos?

- He col·laborat amb Eumo Editorial fent il·lustracions en llibres de text d’escoles i en algun llibre de lectura o novel·la.

- Et guanyes la vida fent dibuixos?

- Sí, és la meva feina.

- Alguna vegada has sortit per la televisió fent un dibuix?

- Sí, i malauradament més a l’estranger que aquí. Normalment es mobilitza la premsa la televisió i la ràdio.

- Quan dibuixes al carrer, com esborres si t’equivoques?

- Amb la pintura tot es pot corregir i com que el pastel és com si fos guix, doncs ho faig amb un drap moll

- Per fer els dibuixos al carrer cobres?

- Sí que cobro, un dibuix al carrer pot valer mil vuit-cents euros.

- Penses que és una professió per a tota la vida?

- No ho sé, però si fos fuster també et diria que no ho sé. A mi m’agradaria fer-ho tota la vida i si quan sigui gran no puc, segur que continuaré dibuixant encara que sigui un avi, doncs és el que més m’agrada fer.

- A més de dibuixar, tens alguna altra afició?

- M’agrada molt fer esport, fer curses de muntanya,  també m’agrada el futbol i llegir.

Alumnes de 6è EP



A continuació,  podem veure tots els seus dibuixos en aquesta galeria d”imatges. Gaudiu-los!

L’escola Vedruna ja és “Escola Verda”

Cada any  tenim el plaer de comptar amb la visita de la Marga, una exmestra que va deixar l”educació per dedicar-se plenament a la filosofia budista.
UNA LLAVOR EN UN JARDÍ

A l’escola estem de festa. De fet, aprendre és una festa, i aquesta vegada va de valors. El passat 15 de desembre del 2012, 70 centres de Catalunya entre altres l’Escola Vedruna de Tona, vàrem rebre el distintiu “Escola Verda”, placa que amb molta il·lusió hem penjat a la façana de l’escola.


El Departament de Territori i Sostenibilitat conjuntament amb el Departament d’Ensenyament, des de fa 13 anys impulsa el programa Escoles Verdes que sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat.

Per formar part d’aquest programa cal una formació de 2 anys per part del professorat, i generar tres documents que ens serviran de guia: un diagnosi ambiental, “fotografia” d’on passem en temes de sostenibilitat, un Pla de Cohesió ambiental, amb les línies estratègiques que marcaran la trajectòria ambiental del centre, i finalment el Programa d’Acció amb les activitats concretes que es portaran a terme durant els propers 3 anys .


La sostenibilitat, no és un objectiu en si mateix, per tant el programa promou instaurar criteris de sostenibilitat i valors ambientals en tot allò que fem a l’escola i des de l’escola. És per això que tots hi som representats: alumnes (amb els seus Delegats Verds a cada classe), mestres, professors, personal administratiu, de cuina, manteniment, etc. així com mares i pares i també l”Ajuntament.  Des de cada un d’aquests estaments es fan propostes i es coordinen amb un objectiu comú: educar-nos mútuament per a un planeta i humanitat més sostenibles.


Es diu que “les petites accions són poderoses” (Capità Enciam), i des de l’escola diríem que són necessàries per a l’educació en valors, i vitals per al futur de la nostra humanitat. El petit granet de sorra que proporciona equilibri al consum de recursos desenfrenat i que, la crisi entre altres, ens posa de manifest. L’escola planta llavors en el jardí dels homes. Si les reguem en positiu, i hi projectem aquell raig de llum que es diu confiança, segur en creixeran nens, joves i adults capaços de conviure en harmonia amb el que ens envolta.


Des de l’escola, volem agrair a  totes les persones, dels més petits fins als més grans, que han fet possible “esdevenir” Escola Verda. Primer pas que caldrà treballar i mantenir  amb una dosi d’il·lusió diària per a què, per molts anys puguem continuar mirant-nos el planeta cara a cara... i amb un somriure d’orella a orella.


Gràcies a tots!


Miquel Vilaró

Professor i coordinador de l”Escola Verda

 Monja budista, discípula de SS. Dalai Lama, Lama Zopa Rimpoché, Kirti Tsensab Rimpoché y Gueshe Jampel.

Directora del Instituto Nagarjuna de Barcelona y coordinadora de los programas de estudios.

LA IMPORTANCIA DE MEDITAR