ESCOLA VEDRUNA-TONA   www.evt.cat   |  CONTACTE  | PATROCINADORS  

RECORD D´ESCOL@

Delegats de 4t d”ESO

Joan Rusiñol, exalumne

Danielle, auxiliar de conversa

Cristina Costas, mare de l”escola

Mercè Rusiñol, exprofessora

LA MEVA ESCOLA!

Records,Amistats,Implicació...

Aquesta, la nostra Escola, ha anat passant per la meva vida, i l’he pogut gaudir en diferents aspectes:

Com a alumna, moltes ganes de passar-m’ho bé, i poques ganes d’estudiar, al principi tot anava molt bé, però ja sabeu l’adolescència poc o molt ens acaba fent algun que d’altre daltabaix a la nostra persona,intentes fer canvis perquè a vegades ens deixem influir per les amistats, però una era com era i no hi havia res a fer.

Jo vivia davant mateix de l’escola i no m’agradava el fet de que amb dues passes ja està ja havia arribat, però per altre banda sempre alhora d’aixecar-me, podia fer una mica  més el mandra perquè amb un tres i no res ja hi era.

Vam canviar d’edifici, recordo les caminades fins als Parroquials, on si no m’equivoco hi fèiem 3r,4rt i 5è de Primària,més endavant les classes amb la nostra entranyable Mª Àngels Camps , explicant els seus grans viatges, i per sinó ho sabeu fèiem classes de “Pretecnologia”,amb la Gna Victòria, fins i tot havia serrat fusta en aquesta classe...us diria que era com una classe de manualitats.

No m’oblido de les Colònies, el millor del millor, com oblidar aquell any on, ens van fer un joc de nit, on cada professor feia el soroll d’un animal i estaven amagats dins el bosc,quina por amb el llop i quin riure amb l’ase, la veritat ens ho varem passar d’allò més bé(i estic segura que algú llegirà això i ho recordarà amb un bon somriure).

Em quedo amb molts bons records i amistats que encara perduren.

Com a Auxiliar de mestra (P2-P3), junt amb la Rosa Casals i la Rosa Cuní , vaig aprendre a ser molt pacient,a escoltar els pares explicant el dia a dia dels seus fills, i gaudir de la infantesa d’aquells nens/es, que espero,que en el seu moment, tot i la meva joventut, també aportés el meu granet de sorra , en el seu trajecte per l’Escola.

Uns quants anys més tard… mare d ‘aquesta Escola, després d’haver passat per l’AMPA, el Consell Escolar, em trobo que el meu fill , ha de deixar aquesta centre, el temps ha passat volant, a ell segur que no tant, i que ara mateix el seu cap deu estar fet un bon embolic, moment de decisions, reptes, inseguretats, però la vida ens fa passar per diferents situacions, que mica en mica ens ajuden a ser com som, i nosaltres com a pares l´ hem d’ajudar a seguir un bon camí, orgullosa del seu trajecte en aquest centre, espero no oblidi tot el viscut i s’emporti un bon record amb tots els seus companys del viatge a Itàlia tant treballat i esperat per tots.

Agrair per altra banda tant al personal docent i no docent de l’Escola, tota la seva tasca durant aquests anys, que ja sabem que no es fàcil, però que us animem a tirar endavant, recordeu que sense Ensenyament i sense Cultura no som res, i estic segura que tots vosaltres en algun moment heu aportat o aportareu aquell consell, aquella idea, que farà que els nostres fills/es prenguin decisions i forgin el seu futur.

 

Moltíssimes gràcies, una abraçada a tots !!

 

 Cristina Costas,

Mare de l”escola

 

Marina Solà, exalumna