ESCOLA VEDRUNA-TONA   www.evt.cat   |  CONTACTE  | PATROCINADORS  

Les tres darreres dècades ens han portat una revolució important de valors dins la nostra societat. Els valors de la modernitat han anat essent substituïts pels de la postmodernitat: l’absolut ha estat desplaçat pel relatiu; la unitat, per la diversitat; l’esforç, pel plaer; la raó, per l’emoció; el treball, per la festa; el dia, per la nit; el llenguatge, per la vista; el paper, per la pantalla...

Fer una radiografia del sistema de valors que actualment tenim establert a casa nostra és una mica complex, però intentarem dibuixar-lo de forma simplificada en set eixos ordenats pel grau d’importància que hi donem en aquests moments:

 

@ FONS

VALORS, SOCIETAT I ESCOLA

(en l’ordre que desitgeu)

 

EL REPORTATGE

                         de Joan Roca

1r

en primer lloc hi trobaríem tot el que està relacionat amb la família i les relacions que s’hi estableixen;

en segon lloc hi hauria tota una colla d’elements que contribueixen al benestar personal (la salut, els estudis, la professió, la feina, els diners...);

seguidament vindrien la preocupació per la pròpia imatge, per la llibertat i l’autonomia personal, el viure al dia;

el quart lloc l’ocuparien els valors quotidians relacionats amb els amics, el temps lliure, l’oci, el medi ambient...;

un cinquè grup faria referència a l’ordre social, el respecte a les normes i a l’autoritat, i la seguretat;

l’altruisme i la dedicació als altres es trobaria en sisè lloc;

i en darrer terme hi hauria tot el sistema de valors més ideològics, relacionats amb la política i la religió.

 

 

 

3r

2n

4t

La fi de la dictadura i l’esclat social de demanda urgent de llibertats que hi va haver a finals de la dècada dels setanta i l’inici dels anys vuitanta ens va dur a rebutjar límits, i ens va tornar molt permissius a títol individual i enormement exigents davant les institucions. Els joves d’avui en dia han rebut una socialització que no els ha preparat per a la societat que els tocarà de viure. Han crescut en una infància dolça, sobreprotegida, amb més recursos dels que ha tingut mai cap adolescència de la nostra societat, però ningú els ha parlat de la importància del sacrifici, de l’abnegació i de l’esforç, de l’autoresponsabilitat. Hem creat una societat de drets que massa sovint oblida els deures; hem insistit en la creativitat, l’espontaneïtat, la liberalitat, la queixa contínua i l’exigència als altres. Tenim una societat incapaç de fer-se a si mateixa i ara comencem a adonar-los que toca canviar-la, una tasca urgent i imprescindible que no es pot fer amb un canvi d’estructures socials ni de responsabilitats polítiques (que ara estan tan de moda), si no canviem abans els esquemes de valors.

Amb aquesta finalitat, creiem que cal recuperar aquests sis valors que us presentem i que podrien ser assumits per una àmplia majoria social:

 

TOLERÀNCIA ACTIVA

No confonguem tolerància activa i passiva. La tolerància activa suposa un respecte profund a la diferència, als projectes que no són propis, sabent posar-nos en la posició de l’altre/a (allò que en diem empatia). La tolerància passiva és equivalent a la indiferència, i sovint no és més que condescendència amb alguna cosa que en el fons rebutgem, però que fingim tolerar perquè ens resulta més pràctic.

I no oblidem la importància de la intolerància. Hem de ser intolerants amb l’indiferentisme, amb les exclusions socials, amb les injustícies, amb la violència de tota mena...

No és cert que qualsevol idea pot ser vàlida si es defensa amb mètodes no violents. No hi ha veritats absolutes, però no tot s’hi val; si oblidem aquest principi podem caure en fonamentalismes perversos. De fet, sí que hi ha una veritat absoluta: el caràcter inalienable dels drets de la persona humana, i d’aquesta n’hem d’estar absolutament convençuts.  

 

 

SOLIDARITAT

En els joves d’avui en dia, hi apreciem un cert distanciament amb les causes que afirmen defensar. La seva implicació sol ser de paraula, no d’acció; de forma teòrica, no pràctica. En el moment que hi ha d’intervenir el compromís de destinació del seu temps lliure, desapareix un grau important d’implicació. Inverteixen en valors com el pacifisme, l’ecologia, la justícia i la lleialtat, però els manca compromís, participació, abnegació i feina ben feta. Inculcar el valor de la solidaritat s’ha de fer treballant aquests darrers valors instrumentals, i han de poder veure’ls exemplificats en la conducta dels qui tenim alguna responsabilitat en la seva educació: la família i els mestres.  

 

Hem de tenir en compte que en l’ordre d’importància dels agents que poden intervenir en aquest procés de revalorització, l’escola se situa en cinquè lloc; abans hi ha els amics, la família, els mitjans de comunicació i Internet, no estrictament en aquest ordre.

Siguem humils, doncs, i confessem que allò que se suposa que ens demana la societat és de difícil acompliment.

Posem que l’escola té tres funcions:

transmissió de coneixements de manera que aconseguim els alumnes més instruïts i cultes possible,

 

formació perquè obtinguin les habilitats necessàries per integrar-se en la societat i en un lloc de treball,

 

educació per aconseguir que els alumnes es converteixin en ciutadans responsables.

 

Convindreu que la tercera és la més urgent i important en els moments que estem vivint, però ens entestem a fer proves diagnòstiques i de competències bàsiques que ens diuen sobretot el que “saben” i el que “saben fer” (coneixements i habilitats). Ja veieu que tenim poques probabilitats de complir amb la tercera funció que tenim encomanada...

ESPIRITUALITAT

La forta secularització que ha patit aquesta societat en poc temps no ha permès una lectura tranquil·la i serena de la nostra dimensió espiritual (o religiosa). Hem de mirar-nos aquesta qüestió amb uns altres ulls i no rebutjar-la de pla com s’ha fet en amplis sectors de casa nostra. Si partim de la base que ningú no té la veritat absoluta, cal promoure l’interès personal per conèixer les diferents respostes culturals i religioses que la humanitat hi ha sabut donar. Al cap i a la fi, els no creients no podem deixar de formular-nos les mateixes preguntes que es fan els creients. No arribem a les mateixes respostes, però tenim les mateixes inquietuds. Recuperar un tractament serè de l’àmbit més espiritual de la persona faria molt de bé a la societat i segurament ens permetria anar abandonant plantejaments extremament materialistes.

 

I per si tot això fos poca cosa, arriben les noves tecnologies que haurien de ser la panacea per resoldre els problemes de fracàs escolar. I com que l’escola sempre acostuma a arribar tard, els nostres alumnes ja han assolit una actitud passiva davant de tanta informació. Utilitzem les noves tecnologies per donar-los una informació cada vegada més fragmentada, de continguts més elementals, més gràfica i menys escrita... Ara els resulta difícil concentrar-se, esforçar-se, raonar i expressar-se de forma coherent.

No diem que ens hàgim de girar d’esquena a les noves eines comunicatives, les hem d’aprofitar de forma crítica i raonada precisament per enriquir aquest procés de valoració personal. Només així aconseguirem nois i noies més racionals, més competents, més tolerants, més solidaris, menys materialistes i més compromesos en la millora de la societat.

Ningú no ha dit mai que sigui una tasca fàcil, però els mestres hem de ser optimistes per naturalesa i creure en la capacitat de millora constant dels nois i noies a qui tenim la responsabilitat d’acompanyar en la seva etapa de formació. Altrament, per dignitat i coherència personal, seria millor que ens dediquéssim a una altra tasca.  

 

Joan Roca

Professor de llengua catalana ESO

a

b

c

COMPETÈNCIA PERSONAL

Ja no n’hi ha prou amb la bona voluntat i el lliurament personal a la missió encomanada; cal adquirir els coneixements i habilitats personals necessaris per als objectius que ens proposem. Actualment ser competent suposa controlar eines informàtiques i lingüístiques apropiades, i també exigeix formació contínua. A l’escola volem oferir una formació cultural àmplia, però els nois i noies només volen estudiar allò de què s’hauran d’examinar. Hem de recuperar la inquietud cultural i l’hàbit de la interrogació constant (per què?).

 

 

MILLORA DE LA SOCIETAT

Segur que és una utopia i ens l’hem de prendre com a tal, sense caure en la quimera. La utopia és un objectiu, la quimera és una obsessió malaltissa. Hem de recuperar la utopia com una il·lusió per assolir, uns ideals pels quals lluitar, uns obstacles que cal vèncer, unes persones que cal convèncer. I fer-ho de forma racional, competent... No calen il·luminats, sinó sensats. En aquests moments hi ha tres ordres de valors per marcar-nos la pròpia utopia de millora de la societat: el respecte escrupolós als drets fonamentals de la persona, la resolució de conflictes de forma pacífica i el respecte global per la natura. Tot l’esforç que puguem fer en aquests tres àmbits contribuirà de forma directa a transformar positivament la societat.

 

RACIONALITAT

Tots estem tips de veure que en nom de la llibertat cadascú pot opinar el que vulgui sobre qualsevol tema, sense aportar cap raonament, només indicant que és la seva opinió. La proliferació de tertulians capaços d’opinar sobre qualsevol tema en qualsevol mitjà de comunicació és absolutament sorprenent. Hem de recuperar el diàleg i el contrast raonat i raonable d’informacions, fent fora l’allau d’opinions i declaracions demagògiques que ens arriben de tots els sectors, però sobretot dels responsables polítics. En la presa de decisions ha de tornar a imperar la racionalitat. Si l’haguéssim sabut mantenir, segurament no s’haurien malbaratat insensatament recursos econòmics que ara ens fan falta per mantenir l’estat del benestar de qui tothom parla.

 

Intenta no volverte un hombre de éxito, sino volverte un hombre de valor.

                   Albert Einstein

I COM HO FEM?