ESCOLA VEDRUNA-TONA   www.evt.cat   |  CONTACTE  | PATROCINADORS  

 

 

 

 

 

 

El trastorn l’espectre autista es caracteritza per presentar dificultats significatives en el que anomenem la Intel·ligència social, és a dir:

 

Dificultats per desenvolupar, mantenir i comprendre relacions socials.

Sovint mostren aïllament, no tenen la necessitat de relacionar-se amb els altres i això es tradueix entre d’altres en una falta de contacte visual.

 

Dificultats de comunicació.  

En la majoria dels casos es presenta una afectació en l’adquisició del llenguatge que sovint es manifesta en un retard en la seva aparició i en algun cas no es desenvolupa. Es freqüent que facin ecolàlia, és a dir repetició de sons, paraules o frases i ho acostumen a fer sobretot en situacions d’estrès.

Fan un ús molt personal del llenguatge, els costa comprendre les ironies i els dobles sentits.

 

Tendència a presentar conductes repetitives.

Alguns fan moviments repetitius com aletejos, a més és freqüent que hi hagi conductes repetitives com alinear jocs, peces,... d’una manera determinada i sempre de la mateixa manera.

No hi ha acostuma a haver massa joc de fantasia, però de vegades fan joc simbòlic.

 

Amb dificultat per adaptar-se als canvis.

En general són nens que tenen molt present la rutina del que s’espera cada dia, com és aquesta i quan s’altera ja sigui per excursions, canvis de mestres, dies de festa, canvis en la manera de fer les coses... els és molt difícil adaptar-se. Se senten molt insegurs i això es pot traduir en una rebequeria, aïllament i altres símptomes d’ansietat.

Sovint són nens que tenen una hipersensibilitat olfactòria, als sorolls i també al tacte i al contacte (que per alguns d’ells pot ser aversiu). Poden reaccionar amagant-se, ...

 

Interessos restringits.

Tenen interès sobretot pels objectes i per les coses no socials: cotxes, globus, avions, vols.

 

La prevalença del TEA a la població és de 2-5 cada 10.000 habitants i es dóna en 4 nens per cada nena.

En un 75% dels casos s’associa a un Retard Mental i en un 25% a altres manifestacions neurològiques. En alguns casos el rendiment acadèmic pot ser bo o molt bo en aquells temes que són del seu interès.

 

 

 

 

 

 

 

A l’aula:

1. Permetre-li parlar dels seus interessos i animar als seus companys que també ho facin i utilitzar-los per introduir nous coneixements.

2. Fer ús del reforç positiu perquè es senti bé en el grup.

3. Tenir consciència que entendrà el sentit literal de la metàfora i les frases fetes; alguns llibres, vídeos o jocs ens poden ajudar a que no sigui així.

 

En el joc:

1. Davant del seu joc solitari, respectar-li una estona però intentar ensenyar-li jocs nous i en grup. Si és necessari, delimitar-li el temps que podrà destinar a cada joc.

2. Verbalitzar-li les normes bàsiques de relació amb els altres: mirar els ulls a l’interlocutor, no envair l’espai interpersonal, esperar el torn de paraula, intentar ser més flexible... . Ens poden ajudar els jocs de rol.

 

Socialment:

1. Tenir en compte que les bromes, els acudits i els dobles sentits han de ser explicats i analitzats amb l’alumne/a perquè n’aprengui el significat i la interpretació no sigui literal.

2. Intentar que iniciï converses que no siguin del seu centre d’interès.

 

 

En el dia a dia:

1. Anticipar totes les situacions que no siguin estructurades i que surtin fora de la normalitat: excursions, trobades amb molta gent, ... . Cal explicar-li on anirem, què farem... .

2.  Davant les textures poc usuals, intentar familiaritzar-lo a poc a poc amb l’acompanyament del mestre/a per preveure qualsevol situació d’ansietat i deixar l’activitat, si cal. Mica en mica, anar-hi estant més estona i sinó donar-li la possibilitat d’utilitzar eines per manipular la textura en concret. Ex. Uns guants, rodets... .

 

 

 

 

A casa :

1. fAfavorir l’organització. En un entorn organitzat es sent més segur ja que sap on és i on es troba cada cosa.

2. Donar un suport intensiu per fomentar l’autonomia personal: higiene, vestimenta, alimentació, tasques diàries, ...

3. Desglossar les tasques i verbalitzar tots els passos.

4. Donar ordres senzilles i curtes.

5. Tenir en compte que cal incorporar l’ajuda visual. Per exemple per aconseguir la rutina de vestir-se tenint les imatges de peces de roba seqüenciades per ordre de com ens les posem.

6. Seguir una rutina, es pot tenir l’ajuda d’un horari en el que caldrà tenir les activitats i l’espai especificat. Tenir una tira horària amb la finalitat de que sàpiga què toca després d’haver fet una activitat o una altra i incorpori noves rutines, fer un registre de les tasques que ha de fer, ... Es pot també acompanyar aquesta rutina de signes acústics o senyals d’alerta: quan acabis de veure aquests dibuixos endreça la taula.

En el joc:

1. Anticipar on anirem (parc, excursió, ...) i què es farà, si el joc serà lliure, ...

2. Jugar amb ells per descobrir-li i incorporar jocs nous ja que sovint juguen sempre al mateix.

 

Socialment:

1. Tenir un registre de les conductes que estan socialment acceptades i les que no (les més importants), anticipar-li què s’espera d’ell en determinades situacions socials i reforçar-li positivament quan ho fa bé.

2. Descobrir-li llocs nous i com s’ha de comportar en cadascun d’ells, caldrà incidir sobre les conductes que estan socialment acceptades i les que no.

3. Afavorir la relació amb els iguals a través d’activitats entre iguals: grups d’esplai, associacions…

 

 

Equip de Millora « Atenció a la diversitat »

EL TRANSTORN D”ESPECTRE AUTIST@
1
2 3
4
5

Com podem donar resposta a les seves necessitats des de l’escola?

 

Com podem donar resposta a les seves necessitats des de casa?

 

En primer lloc cal fer un aclariment, es parla d’espectre perquè dins aquest trastorn hi ha des de trets lleus fins a afectacions més greus. Per tant és un grup molt divers i heterogeni.

Et recom@nem

El curiós incident del gos a mitjanit, és la primera novel·la de l”escriptor britànic Mark Haddon, que anteriorment va escriure i il·lustrar llibres de literatura infantil. Durant un període de temps, Haddon va treballar amb persones discapacitades psíquiques, i precisament l”autor es basa en les seves experiències amb nens autistes per a explicar-nos la història de Chrisopher Boone, un noi de 15 anys que presenta la simptomatologia pròpia de la Síndrome d”Asperger.

Christopher no menteix mai perquè no entén les mentides, igual que és incapaç d”expressar quelcom que no hagi viscut. No comprèn les metàfores; no sap interpretar les emocions en un rostre, no suporta que li toquin, ni que es canviïn els mobles de lloc, i gemega i crida quan es troba en llocs amb molta gent. Considera que veure passar cinc cotxes vermells seguits significa un dia molt bo, quatre cotxes vermells, un dia bo i, tres cotxes vermells, bastant bo. Però quatre cotxes grocs seguits significa que no parlarà amb ningú aquest dia, només llegirà i no correrà riscos. No menja res que sigui marró o groc.

Malgrat posseir una intel·ligència estraordinària i una memòria excel·lent, en Christopher té problemes per a relacionar-se amb el seu entorn i per a comprendre a les persones i usa les fórmules matemàtiques i la lògica deductiva per a afrontar les emocions pròpies o les del món dels adults, que no arriba a comprendre, La trama comença a desenvolupar-se quan una nit es troba mort al gos de la seva veïna en estranyes circumstàncies, la qual cosa li motivarà una investigació emulant a Sherlock Holmes, el seu ídol literari.

A la pràctica, aquest plantejament es converteix en una excusa per a submergir-nos de ple en la complexa ment de Christopher. Amb el pas de les pàgines, anireu veient el món com ell el veu, sentint les coses com ell les sent, raonant com ell raona, i tot això gràcies a un magistral treball narratiu de l”autor, qui aconsegueix combinar de forma eficaç la tendresa, la duresa i l”humor.

 

Núria Pedraza

Lectora aficionada

EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT,                                                                                                              de Mark Haddon

El curiós incident del gos a mitjanit

 

Autor: Mark Haddon

 

Editorial: La Magrana