ESCOLA VEDRUNA-TONA   www.evt.cat   |  CONTACTE  | PATROCINADORS  

Confesso que Jo confesso, de Jaume Cabré, és un dels pocs llibres que m”ha deixat fascinada, en la meva trajectòria d”anys de llegir-ne. L”autor ja em va sorprendre agradablement en dues altres novel·les: Senyoria i Les veus del Pamano.

No sé com explicar el devesall de sensacions que m”ha produït la seva lectura. Són mil pàgines laberíntiques, un repte per al lector. Endinsar-s”hi és entrar en un món de mons, de vides creuades, complexes, problemàtiques, amb situacions i textos que duen a pensar-hi, raonar-hi. Tot ell és de densa lectura. En alguns moments he hagut de deixar de llegir encaparrada per les històries que explica, per les deduccions a què arriba, però, a l”ensems, delerosa per tornar a seguir-les.

Amb tot l”exposat, no pretenc fer una crítica del llibre. Tampoc no sabria com fer-ho. Em falta l”hàbit de discernir, amb bon criteri, el cúmul de personatges, trames, idees, cultura, pensaments i matèries que formen l”entrellat d”aquesta obra.

Sols intento expressar les impressions que m”ha produït llegir-lo.

El recomanaria? Sí, però cal aclarir que és un llibre dur de llegir, cal estar acostumat a fer-ho, hi ha moments que embafa.

Malgrat els malgrats, i malgrat que la novel·la l”he trobada pedant, confesso que ha estat tot un plaer llegir-la

Núria Pedraza

Professora  de secundària

 

música

Us parlaré d'un artista i d'un disc que han marcat la meva manera de veure la música, d'escoltar-la i de cantar-la. Jeff Buckley i el seu àlbum Grace.

Aquest jove músic, que ens va abandonar massa d'hora, va obrir-me els ulls a l’expressió vocal, a oblidar-me dels tòpics i a escopir les melodies des de l’interior, sols per necessitat. A cantar amb el cor i no amb el cap.

En Jeff tenia una de les veus més dolces que he sentit mai. No només era un excel·lent cantant, sinó que dominava la guitarra i el piano i fins i tot composava uns arranjaments de corda exquisits.

Cada cançó de Grace t’atrapa de tal manera que al seu voltant no esdevé res més. Provoca que les emocions dansin d’una punta a l’altra de forma harmoniosa, i sense adonar-te’n, cavalques des de la ràbia més suprema fins a l’amor més tendre. "Last Goodbye", "Lover, You Should've Come Over" o "Hallellujah" en són un bon exemple.

Transmet una espiritualitat que no he descobert en ningú més. Si els àngels existeixen, probablement l’hagin proclamat director del cor.

Us enllaço una cançó que no és seva, però que la va convertir en un tresor versionant-la. Segur que l'heu sentida:

Ferran Orriols, en « Nandu»

Mestre de primària

 

 

 

 

« GRACE », de

JEFF BUCKLEY

JAUME CABRÉ:

Jo confesso

Editorial Proa

VIATGES
En aquest espai, hi podreu trobar tot tipus de recomanacions, perquè gaudiu del temps de lleure.
LITERATURA
 ELS VITRALLS O VIDRIERES EMPLOMADES     
ART
RECOMAN@NEM

Ara fa gairebé un any que vaig deixar “Na terra da morabeza”, una terra a sobrevent, simpàtica, alegre, relaxada i bonica, l’Ilha do Sal. Compta amb una bellesa natural, on el mar turquesa i la sorra daurada es superposen al paisatge àrid i estèril. El seu nom es deu precisament a la quantitat de sal que es produeix allà, encara avui es pot observar les estructures utilitzades per l’explotació de la sal.

En els últims anys, Cap Verd s’ha consolidat com una destinació de vacances de primer nivell, cobejat per ciutadans d’arreu del món. Només 5 hores de vol des d’Europa i una petita diferència d’1-2 hores en el fus horari, fan d’aquest arxipèlag de deu illes habitades (nou) esdevingui el destí somiat per a la relaxació amb amics, família, o inclús gaudir de la seva jubilació en silenci.

Turisme d’arreu del món, però sobretot, d’un turisme nòrdic amb un alt poder adquisitiu apassionat pels esports nàutics. Gairebé cada setmana més de 1.000 viatgers embarquen i desembarquen en aquesta petita illa fascinant, lluny de fortaleses de cinc estrelles emmurallades, amb un total de 216 km2, amb una longitud de 30 km.

Un clima càlid durant tot l’any, unes platges paradisíaques, una natura encara sense la petjada de l’home, la fauna, una cultura fascinant, una gastronomia rica, lligades a l’amabilitat de la seva gent, fa de Cap Verd un destí turístic únic.

L’Ilha do Sal apareix tímidament de l’Atlàntic i és l’illa més àrida de tot l’arxipèlag de Cap Verd. Els seus paisatges , desproveïts de vegetació, ens recorden que estem en la mateixa latitud del desert del Sàhara.

Així doncs, el paisatge convida obertament a observar el mar: les paradisíaques platges que envolten l’illa, així com els nombrosos esports aquàtics disponibles i el gran peix que els pescadors locals capturen diàriament, expressen la relació íntima que té l’illa amb l’oceà. No hi ha grans concentracions de gent, la qual cosa sobta des d’un principi, sinó que només pobles tranquils d’entre aquests la capital de l’illa Espargos i alguns hotels.

Amb encantadores platges de sorra blanca, l’illa ofereix excel·lents condicions per a la pràctica d’activitats relacionades amb el mar. I aquí recau la clau del meu viatge en aquest meravellós indret. Vaig aterrar com a instructor de Kitesurf, però us puc assegurar que vaig marxar essent un crioll més.

Us encoratjo a que descobriu aquest petit terrós de sorra enmig de l’oceà, no voldreu marxar de la terra del “no stress”, us ho asseguro!

Els principals llocs per visitar són:

Salinas de Pedra Lume: Situades al cràter d’un antic volcà, on es pot prendre un bany relaxant (i rejovenidor considerat pels nadius) i surar en l'aigua 26 vegades més salada que la del mar. Des d'aquest indret, es pot anar a visitar Espargos, capital de l’illa. La part de costa, es poden observar caminant juntament amb ells, taurons, aprofitant quan la marea esta baixa, una delícia per tots els turistes!

"Blue Eye": És la zona de piscines naturals d'aigua clara i transparent. Quan la llum del sol reflecteix en l'aigua, el blau és d'extrema bellesa, d'aquí el seu nom.

 Vila de Santa Maria: Al poble es destaquen el centre cultural i el mercat municipal. Tanmateix, la seva platja és la més coneguda de l'arxipèlag i té excel·lents condicions per al windsurf, kitesurf, busseig i pesca esportiva.

 Buracona: És una fantàstica piscina natural encrostada a les roques de lava negra sobre del mar. A prop d'allà, es troba una altra piscina, però sota terra.

Per sempre més, portaré molt present a la meva memòria per tot el què ha significat i significa per a mi, aquest petit terrós de sorra sorgit enmig de l’Atlàntic que un dia em va acollir amb els braços oberts. Una lliçó de vida.

 

David Montero

OVIDI MONTLLOR, 2O ANYS DESPRÉS

Sovint, a l’escola, hi ha personatges d’aquells que, a pesar de la importància cabdal que han tingut en el desenvolupament social i cultural de l’últim mig segle al nostre país, passen desapercebuts pels nostres alumnes, pares i professors. Vaja, que a les aules no se sap ni qui són, ni què han fet, ni què els hi devem... i sí, devem molt a la investigadors i científics, però també a lluitadors, treballadors culturals de la talla del qui us vull parlar. A més a més, ja que ens agrada celebrar efemèrides, aquest 2015 és un any on més que mai li podem agrair, a ell, tot el que va fer perquè aquest país sigui una mica menys ignorant. Estic parlant de l’alcoià Ovidi Montllor, qui fa 20 anys i en paraules seves, un càncer el va fer marxar a unes vacances que encara no ha tornat i qui, en vida, no va tenir el reconeixement que espero que tingui enguany amb la commemoració de la seva mort.

Des del meu punt de vista, els imprescindibles són aquells qui lluiten tota la vida i ell, va ser d’aquests. Vingut de família humil, tal i com deia en un dels seus himnes “La samarreta”,  aquest actor, músic, poeta i lletrista memorable, va ser un dels noms més destacats de la Nova Cançó catalana. Amb veu combativa i puny tancat, Ovidi Motllor es va encarregar de dotar-nos d’eines per estimar una mica més la nostra cultura, construir un projecte social just i sòlid i lluitar contra els darrers anys de la dictadura. Al costat del seu gran amic, el guitarrista i músic excels Toti Soler, l’Ovidi va recórrer teatres de tot el principat cantant i difonen poesia dels més grans poetes en llengua catalana: des de Salvat-papasseït, Josep Maria de Segarra, Blai Bonet... al més gran referent poètic valencià, Vicent Andrés Estellés.

Ovidi Montllor, va ser una fera ferotge dels seus dies, un incansable activista cultural que ens va regalar versos per, com deia ell, cantar ben fort que “volem el pa sencer”. Fem que els nostres alumnes sentin a parlar d’Ovidi Montllor i sabrem del cert que la seva lluita, la de tants, de ben segur que no va ser en va. En temps com els que corren, ens calen més “ovidis”. Necessitem referents com ell, sens dubte.

 

El 2015, per l’Ovidi !

 

Jordi Ginesta

Mestre de primària

Hi ha gent a qui no li agrade que es parle, es pensa o s'escriga en català.

 

És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, es pensa o s'escriga.

 

Ovidi Montllor (1942 - 1995)

CABO VERDE, ILHA do SAL!

O Mar!
Cercando prendendo as nossas Ilhas!
Deixando o esmalte do seu salitre nas faces dos pescadores,
roncando nas areias das nossas praias, batendo a sua voz de encontro aos montes,
… deixando nos olhos dos que ficaram a nostalgia resignada de países distantes …
… Este convite de toda a hora que o Mar nos faz para a evasão!
Este desespero de querer partir e ter que ficar! …

 

Poema do Mar, Jorge Barbosa

Japó, també conegut com el país del sol naixent, és un país format per més de 3.400 illes, situat a l`orient d`Àsia. Els japonesos quan parlen del seu país no diuen Japó sinó que diuen “Nihon o bé Nippon”. Aquest país és el centre d”atenció per a totes aquelles persones aficionades a la cultura japonesa, a l”anime, al manga, etc. així que si vols visitar aquest país aquests són els llocs més importants, els quals no et pots deixar perdre, la seva actual capital i les seves dues que ho van ser en l”antiguitat.

1. Tòquio

L`actual capital del país i una de les ciutats més poblades del món. Quan la visites tens la sensació que estàs a més d”una ciutat, a causa de la varietat dels diferents districtes.

 Shinjuku: el districte dels grans gratacels i on esta situada l`oficina del govern metropolità de Tòquio.

 Shibuya: el districte comercial on trobaràs les ultimes tendències en moda juvenil.

 Harajuku: un altre districte comercial on pots trobar tots els diferents estils de moda, tot passejant per el carrer de Takeshita. Des d`aquest districte pots arribar al parc Yoyogi un dels més famosos de la ciutat i també el Temple Meiji.

 Ginza: un altre districte comercial on pots trobar les marques de roba més cares del món.

 Asakusa: el districte que encara conserva els aires de la ciutat tradicional. Allà hi trobes el Temple Senso-ji. Caminant des d`allà pots arribar-te a la torre més alta de Japó, la Tòquio Skytree  

 Ueno: famós per el zoo de Ueno i el seu parc.

 Odaiba: una illa artificial on apart de centres comercial i trobes l`estudi de televisió de la cadena Fuji (FujiTV)

 Torre de Tòquio: una emblema de la ciutat, molt semblant a la Torre Eiffel de París.

 Akihabara: el districte electrònic i  on hi pots trobar tot allò relacionat amb el manga i l`anime.

 Palau imperial: la residencia de l`emperador i la seva família, que esta envoltat per un gran parc i fossat.    

 Mercat de Tsukiji: un dels mercats de venda de peix més grans del món.

2. Kioto

La segona capital que va tenir Japó en l`antiguitat. La ciutat que conserva tots els aires del Japó tradicional, on podràs trobar molts temples. Els més famosos són el Fushimi-inari-taisha, Kiyomizu-dera, el Kinkaku-ji o també anomenat el temple d`or, entre altres. I també castells com el de Nijo. Una de les zones que has de visitar a Kioto és el districte de Gion, si estàs de sort podràs veure una Geisha o una Maiko. Una mica més apartat del centre de la ciutat, al districte d`Arashiyama, i trobaràs un bosc de bambú, no molt gran però, val la pena visitar-lo.

3. Nara

Va ser la primera capital de Japó. Una ciutat famosa per el seu gran Buda, situat dins del Temple Todai-ji. I també per la quantitat de cérvols que ronden per la ciutat, els quals has d`anar en compte ja que potser intentaran menjar el teu menjar o bé el teu mapa si el portes a sobre.

 

 

Aida Font Vilasis

Exalumna

EL PAÍS DEL SOL NAIXENT
Endinsar-s”hi és entrar en un un món de mons, de vides encreuades, complexes, problemàtiques, amb situacions i textos que duen a pensar-hi, raonar-hi.

El vitrall és un mosaic de peces de vidre de colors, on cada color es un vidre, contornejat i realçat per la negror del plom.

 

 

 

 

 

 

 

COM ES REALITZA UN VITRALL:

Primer es fa un projecte, el dibuix el pintarem amb aquarel·la, doncs es la pintura que te mes transparència i semblança al vidre, es passa el dibuix a mida real, amb cartró, farem els patrons, els marcarem segons el color, i els utilitzarem per tallar els vidres, a partir d’aquí es realitza el muntatge es van unint les peces amb plom. El plom te forma de(H),on encaixem cada peça  i  anem unint, cada unió de plom ,l'anem soldant amb estany, procediment que farem per banda i banda del vitrall l´emmasillarem, per que quedi ben ferm i d´una peça.

 

ÚS DELS VITRALLS:

Es varen començar a fer a les esglésies i catedrals per escenificar imatges bíbliques. En palaus i edificis d'època. Actualment s'han amotllat com a decoració a les nostres llars ;on la llum és  el punt més important, per gaudir dels colors que desprèn en diferents hores del dia.

 

MOVIMENT A CATALUNYA:

A  finals del segle XIX i començament del XX.

Els nostres vitrallers estaven oberts a totes les influències, formes netes i depurades, arribades aquí a traves d'exposicions, viatges, revistes etc… però sobre tot elements autòctons, tret característic en la identificació del Modernisme, amb puixant sentiment nacionalista català.                                           

Marta Bayés Marés,

mare de l”escola

 

L”ART DEL VITRALL

És a partir de l’etapa d’educació infantil en què els nens comencen a passar moltes hores asseguts. Si bé cal corregir les postures inadequades des de la infància, és en aquesta etapa en la qual els nens estan en una fase molt important del seu creixement i desenvolupament que són prou capaços de corregir i assolir uns bons hàbits posturals que els acompanyaran al llarg de la seva vida o que en qualsevol cas seran difícils de canviar. Les males pràctiques continuades poden comportar contractures i dolors musculars, mals d’esquena, coll i espatlles i problemes posturals.

Tenint en compte que l’activitat física regular i una correcta alimentació junt amb un bon descans nocturn són els hàbits de vida més saludables i importants per prevenir malalties en els més petits, la higiene postural també és essencial per evitar problemes d’esquena a totes les etapes de la vida.

La gran quantitat d’hores que els menors passen asseguts durant el dia, juntament amb una mala postura sobre un mobiliari molts cops inadequat i el transport de més càrrega de la correcta a les seves motxilles, provoquen que últimament les consultes per mal de coll i mal d’esquena entre els nens en edat escolar hagi augmentat significativament. És per això que en aquest article farem unes pinzellades sobre com asseure’s i com portar la motxilla ideal.

La bona posició per seure correctament és amb l’esquena ben recta i enganxada al respatller. El cul ben enrere, els dos peus recolzats a terra i a l’hora d’escriure que els dos avant-braços es recolzin sobre el taulell. Les dues espatlles han de quedar a la mateixa alçada. Cal dir que també hem de tenir en compte el mobiliari utilitzant cadires de diferents alçades o corregint la diferència d’alçada amb un tamboret per recolzar els peus. El taulell ha de quedar a l’alçada del pit de l’infant . Hem de procurar una bona il·luminació de l’espai de treball, evitant ombres i reflexos.

Respecte a les motxilles escolars, el pes d’aquestes en cap cas hauria de superar el 15% del pes corporal del nen. Cal utilitzar les dues nanses i que aquestes siguin encoixinades i amb un mínim de 4 cm d’amplada. Estrènyer les nanses per tal que la motxilla es recolzi a la zona lumbar, uns  5 cm per sobre la cintura. També és important la repartició del pes dins la motxilla, col·locant el més pesat  en un compartiment el més proper a l’esquena possible i que aquest es pugui fixar. L’esquena de la motxilla igualment ha de ser encoixinada.  La motxilla ha de tenir subjecció a la cintura i al pit per tal d’ajustar-la correctament a l’esquena. És important remarcar la importància d’utilitzar les taquilles o calaixos de l’escola per evitar càrregues innecessàries. Les motxilles amb rodes contràriament al que pot semblar no són les més idònies, ja que poden provocar lesions al canell i espatlla si la nansa no es porta a l’alçada corresponent i tenir en compte que sempre s’han d’empènyer, en cap cas estirar. Tot això fa que normalment no s’utilitzin adequadament.

Mantenir una bona higiene postural també  ajuda a disminuir la fatiga, a augmentar el rendiment escolar i la concentració, millorar la digestió, la respiració i afavorir el descans entre altres beneficis. En l’edat infantil cal incidir en la pràctica regular d’exercici i una alimentació correcta per mantenir un pes corporal adient.

No hem d’ignorar cap tipus de mal d’esquena en nens ni en adolescents!

 

 

 

Núria Arquimbau i Cano.

Mare de l”escola i fisioterapeuta col.1377.

Osteòpata Estructural i Tècnic Superior en PRL

 

HIGIENE CORPORAL A L”ESCOL@

Des de fa molt temps, la comarca d’Osona ha estat un focus important d’activitat teatral. Aquí han nascut grups, persones i espais que han desenvolupat la complexa i apassionant tasca de practicar, formar, representar, observar, … teatre.

Us recomanem que de tant en tant, o més sovint si us ve de gust, feu el xafarder al voltant de la realitat actual de les arts escèniques de la comarca. Us pot venir de gust anar a veure un espectacle amb la parella, amb la família o amb els amics, potser us agradaria provar alguna aventura escènica amb algun grup per fer callar aquell cuquet latent o ressuscitat de pujar dalt d’un escenari, fins i tot us pot cridar l’atenció informar-vos d’algun tipus de formació o taller. Si és així, us donem una bona notícia: Osona és una bona comarca per trobar qualsevol d’aquestes ofertes, i a Tona també disposem dels nostres recursos. Aquí us passem unes quantes adreces que us poden ser útils:

 

OSONA, UNA COMARCA TEATR@L

Children Learn What They Live, de Dorothy Law

A Osona, a part de desenes d’altres locals repartits per la majoria de municipis que ofereixen espectacles de manera esporàdica, existeixen 4 sales que disposen d’una programació estable:

A Vic:

El teatre L’Atlàntida, que aquest any celebra el seu 5è aniversari: teatre, música, dansa, espectacles familiars, òpera, ...

 

 

L’ETC,  espai de teatre i cinema: teatre, dansa, espectacles familiars.

 

A Torelló:

Teatre Cirvianum: teatre, música, dansa, espectacles familiars…

 

A Calldetenes:

L’Auditori Teatre Calldetenes

 

 

 

PROGRAMACIÓ

Grups de Te@tre

 

Deixant de banda les companyies professionals, moltes localitats osonenques disposen d’un grup, o més, de teatre d’aficionats. És un bon lloc per desenvolupar qualsevol de les capacitats que pot tenir una persona: interpretació, evidentment, però també dibuix, fotografia, fusteria, electricitat, creació literària, musical, dansa, relacions públiques, ....

Aquí us faig referència del nostre grup local, TONA ’78 TALIA, que us rebran amb els braços oberts. L’adreça electrònica i la pàgina del facebook  són:

 

 

Formació

Institut del Teatre

Durant l’any s’ofereixen a Osona múltiples ofertes de formació teatral, majoritàriament com a  tallers escolars i/o municipals. A més disposem, a Vic, d’un dels pocs Centres Territorials de l’Institut del Teatre, una bona opció per aquells que volen fer un pas més. L’Institut també organitza temporades de programació d’espectacles. Aquí teniu la seva pàgina web i la del facebook

 

 

 

 

 

Si vols visitar les webs , només has de clicar les imatges de cada un dels teatres. Espais Osona neix a Tona amb la voluntat de promoure projectes artistics, d'oci i culturals, sobretot de joves creadors i a la vegada donar a coneixer obres i projectes d'artistes ja consolidats.

Ja veieu, tenim de tot i molt. Aixequem el teló?
Clica cadascun dels logotips si vols saber-ne més!

Dorothy Law fa un manifest de com canalitzar l’amor incondicional que els pares sentim pels fills en benefici d’un major benestar present i futur. Parteix de la base inqüestionable de la gran capacitat d’aprenentatge que tenen els infants. Això fa que siguin capaços de copiar al mil·límetre les nostres accions, allò que fem, allò que veuen de nosaltres és allò que fan seu  i que faran servir en la seva vida futura.  No es cansa de repetir que hem de predicar amb l’exemple, allò que fem és el que és veritablement important. Ens posa nombrosos exemples de la vida quotidiana que ens poden servir per reforçar l’autoestima, mostrar possibilitats, ensenyar un valor...Són situacions quotidianes però molt valuoses i transcendents per a l’educació dels nostres fills.  

Fa un crit a la individualitat de cada nen i al respecte per aquest fet. Cada ú ha d’anar descobrint el seu camí amb l’exemple i al costat dels seus progenitors o adults més propers, en aquest sentit convida l’adult a fer preguntes a l’infant davant de situacions de conflicte, cal posar l’enfasi en el fet i no en el nen.

Aquest llibre segueix com a índex el poema que l’autora va escriure l’any 1954. A  partir d’aquí repassa tots els aspectes que afecten a la persona al llarg de la seva vida, la por, l’agressivitat, el ridícul, els gelós, la vergonya, la tolerància, els elogis, l’acceptació, la solidaritat, la seguretat... No  a nivell teòric sinó a partir d’escenes que es donen cada dia i sempre mostrant la millor  manera per solucionar-ho, quan intervenir, quan restar al marge..., el nen captarà el que diem però  sobretot com ho diem, el gest, la mirada...

Enfadar-se no és una forma efectiva per canviar els hàbits i el comportament dels nostres fills. Cal idear solucions creatives als conflictes i deixar que els nens també aportin les seves.

El  llibre acaba amb la mateixa tònica, posant de relleu la gran importància de l’ambient, l’entorn de l’infant els adults que l’acompanyen, la família té una gran responsabilitat en les seves accions quotidianes  alhora de fer créixer i conduir aquell infant que busca el seu camí. No cal dir que l’harmonia familiar és un element que no té preu i una aspiració que s’hauria de donar en qualsevol llar del món, aquesta és l’herència més valuosa que podem deixar als nostres fills.

 

“La majoria dels principals problemes del món actual es generen a dintre casa.”

 

 

Miquel Guiteras,

rofessor de música a ESO