ESCOLA VEDRUNA-TONA   www.evt.cat   |  CONTACTE  | PATROCINADORS  


UN LLOC PER RECORDAR

UN LLOC PER RECORDAR

De ben segur que l”escola ha marcat la nostra vida, ens ha obert horitzons i ha canviat la nostra manera de veure el món.

Miro enrere i m’adono del llarg camí que he recorregut des que vaig marxar de l’escola. Han passat força anys, sí, però el record que en tinc segueix ben viu.

Sóc entrenadora de bàsquet, i actualment entreno un equip les nenes de les quals van gairebé totes a l’Escola Vedruna. Al principi o al final dels entrenaments, als desplaçaments dels partits... sovint comenten entre elles el que els passa a l’escola, i al final, sempre m’acaben demanant si a mi m’agradava tal professor, si penso que tal altre explica bé o no... És en aquests moments quan les nenes em veuen somriure i em demanen que per què ric. “En tinc molts bons records, jo, de la Vedruna. Hi he passat molts anys de la meva vida i hi he viscut experiències inoblidables.” Les nenes em miren sorpreses, però continuen fent els seus comentaris.                                       

I és que sovint hi paro a pensar, i em vénen flaixos al cap de moments irrepetibles. Recordo, tot i que vagament, el primer dia d’escola. Era de les poques nenes que no havia anat a la guarderia i, de cop i volta, em vaig trobar davant d’una colla de nens que no coneixia de res, que resulta que serien els meus companys de classe a partir de llavors. I a més, una tal Neus seria la nostra “senyo”, i li hauríem de fer cas en tot. Ah!, i això no era tot... a més a més ens feien dur una bata, i que a sobre es lligava amb botons per darrere l’esquena! Estava una mica espantada, probablement cohibida davant de la nova situació que se’m presentava, però de seguida m’hi vaig adaptar, i al cap de poc ja m’hi sentia com un peix a l’aigua!

Anaven passant els anys, i va arribar l’etapa de Primària. Recordo que van començar a arribar els primers exàmens (tot i que les mestres preferien que ho diguéssim “controls” o “proves”), les dures i maleïdes classes d’avaluació de càlcul mental, les primeres melodies amb la flauta de les classes de música, el joc del Simon says per practicar l’anglès...

De mica en mica anàvem creixent, i vam arribar a l’etapa dels “grans de l’escola”, l’ESO. Recordo la il·lusió amb la qual vaig començar aquell “nou repte”: assignatures noves, canvi de professors, més exigència a l’hora d’estudiar... Haig de reconèixer que de seguida vaig sentir-m’hi molt a gust, i realment van ser uns anys en els que, quan em llevava al matí, ja frisava per arribar a l’Escola. A més, va ser una època en la qual tots els companys de classe fèiem molta pinya entre nosaltres, de manera que mentre les amistats de sempre s’anaven consolidant, també en sorgien de noves. I crec que va ser aquest bon rotllo el que va fer que, dia rere dia, el vincle amb els professors s’anés fent més estret, fins al punt que, en moltes ocasions, eren un company més.

Però tot té un final, i la meva estada a l’Escola s’acabava. El dia del comiat va ser molt dur. Sens dubte, viure-ho des del punt de vista dels alumnes a qui encara queda anys per marxar és molt diferent, res a veure amb quan et trobes allà, dalt de l’escenari de La Canal, i saps que el discurs que fan els tutors, el de la directora, i la cançó versionada amb els noms va per tu. Vaig viure aquell dia amb molta emoció, però també amb una gran tristesa; després de tant de temps, era incapaç d’imaginar-me la meva vida fora de l’Escola... Pel gran nivell d’aprenentatge; pels bons moments, i pels no tan bons, que també em van ajudar a créixer; pels magnífics companys amb qui vaig tenir el plaer de compartir aquests anys; pels professors, que no només ens transmetien els seus coneixements, sinó també els seus valors; per les colònies, pel viatge a Itàlia... Per tot això, sempre estaré agraïda a aquesta escola. Per això, i perquè ara, encara que ja hagi passat un temps, puc dir amb orgull i privilegi que sí, que JO VAIG ANAR A L’ESCOLA VEDRUNA.

 

 

Elisabet Vallbona Saborit,

exalumna

FEM MEMÒRI@
RECORD D´ESCOL@
RECORD D´ESCOL@

Roser Bayés, mare de l”escola

Elisabet Vallbona, exalumna

Neus Font, exmestra

Glòria Moya, exalumna

Alexandrine, auxiliar de conversa