ESCOLA VEDRUNA-TONA   www.evt.cat   |  CONTACTE  | PATROCINADORS  

UN LLOC PER  PERDRE” S …

La tasca docent demana presència, entrega, ser-hi amb els cinc sentits. És una feina tan humana, que no ens podem oblidar d”aquesta part de la qualitat personal que pot ser decisiva per millorar el nostre benestar i, de retruc, el del nostre alumnat.

1

2

Mònica Ordóñez

Professora de plàstica a ESO  

 

Cabo de Gata

Parc Natural de Cabo de Gata, situat a la província d’Almeria, Andalusia, Espanya.

Fa uns anys vam passar una setmaneta en aquest paratge inhòspit, realment un paradís per aquells qui busquen tranquil·litat, natura, bon menjar i pocs turistes en ple agost.

Els allotjaments solen ser petits hotelets, cortijos, apartamentets, això sí, pensem que es tracta d’una zona semi-desèrtica, per tant amb poca aigua i això ho tenen molt en compte en els allotjaments, et fan prendre consciència i pot ser que no et rentin les tovalloles a diari...

Els poblets del parc són petits nuclis de casetes blanques, de poca alçada i amb un encant indiscutible, pobles com  La Isleta del Moro, Rodalquilar o Las Negras.

Rodalquilar és un dels  pobles més interessants per la seva història, les seves platges i la seva gent i amb tots els serveis que necessites, el pa i la fruita arriba al matí amb una furgoneta, hi ha uns quants restaurants i terrassetes naturals (patis de gravilla) que a la nit prenen un caire totalment màgic.

Les platges...un paradís!!!! Aigua neta, cap tipus d’aglomeració, platges variades, sorra fina, còdols, planes, fondes... i evidentment cap edifici, ni tan sol “xiringuitos” a la platja. Això, doncs, fa que la imatge a la platja sigui, para-sol, i nevera amb entrepans, fruita... La nevera i el para-sol, doncs són presents en totes les platges, i a més si vols anar a San José a passejar pels comerços, els trobaràs tancats fins les 17 o 18h de la tarda, per tant toca platja i natura durant el dia.

Per tal d’obtenir més informació sobre allotjaments, i activitats per fer al parc, us proposo la següent pàgina web.

 

Aquests espais d”enriquiment i d”expansió per als docents són indispensables si volem retornar al setembre amb la dosi d”energia i motivació necessàries per endegar un curs escolar nou. El secret? Cadascú sap què és allò que més li convé per « vitaminar-se ». Amb tot, us oferim uns consells que -esperem- us donaran un cop de mà perquè passeu un estiu que us nodreixi, que us faci descansar i que us ajudi a tornar a començar amb la força necessària.

3

Núria Pedraza

Professora de llengua a ESO

 

Viatge a Còrdova

 

Nnn

 

 

 

 

 

 

És evident l”interès botànic que hi tenim en comú, però per la seva indiscutible bellesa visual, aquesta festa mereix especial esment en aquesta època de l”any.

La « Fiesta de los patios cordobeses » se celebra entre la 2a i 3a setmana de maig. Aproximadament, uns 30 patis obren gartuïtament les seves portes perquè puguis visitar-los. També es fa un concurs de guarniment de reixes i balcons. La primavera ha arribat i assoleix als patis de Còrdova el seu màxim esplendor. La vistositat i la combinació dels colors de parets, testos i flors ens deixa una empremta a la nostra retina que no podrem oblidar fàcilment. Les parets emblanquinades fan contrast amb el color de les torratxes i les tonalitats de les flors.

Aquesta festa té el seu origen cap als anys 1920. Les persones que habitaven les cases de veïns amb patis, en arribar la primavera i veure com d”ufanoses es mostraven les seves plantes, convidaven a amics i coneguts per ensenya-les-hi. Amb el pas del temps, es va crear una « sociedad de amigos de los patios », i es va començar a popularitzar a partir del 1933. Tanmateix, no va ser fins el 1947 que, després de la Guerra Civil, es va consolidar definitivament. I no ha deixat de guanyar visitants i renom. El 1980 va ser declarada «Fiesta de interés turístico nacional ». La declaració de Patrimoni de la Humanitat que la UNESCO va otorgar l”any 2012 a la « Fiesta de los patios » es pot entendre com el reconeixement a la cura i als valors estètics dels cuidadors d”aquests deliciosos espais domèstics.

A Còrdova, la disposició de cases de veïns a l”entorn d”un pati es remunta a l”època dels grecs i els servia per a recollir l”aigua de la pluja. Més tard, en l”època dels romans, es van construir canalitzacions que van permetre transportar l”aigua dels rierols de la zona fins als patis. Posteriorment, els musulmans, amants de la llum i del color, van guarnir aquests patis amb flors i els van convertir en centre de vida social,.

Les autoritats municipals cordoveses han mentalitzat els seus ciutadans per afavorir la continuïtat d”aquesta arquitectura tan típica de la zona.

Joan Roca

Professor de  català a ESO

 

 

Les Balmes de Llaés

 

Preneu la C17 amb direcció nord i a Sant Quirze de Besora trenqueu a mà dreta cap a Vidrà. Quan arribeu a Santa Maria de Besora trobareu a mà esquera un indicador per anar a Llaés: està indicat l’Hostal la Serra de Llaés. Són uns 10 quilòmetres per carretera estreta però ben asfaltada. Just abans d’arribar a l’Hostal, trobareu el nucli de Llaés enfilat dalt d’un turó. Hi ha un castell ben restaurat, ara destinat a turisme rural, i una església. Podeu deixar el cotxe a baix, al trencant i enfilar a peu la pista forestal que surt i que arriba fins al Teixidor. Fins aquí també ho podeu fer en cotxe, però la pujada a peu no us ha de suposar més de ¾ d’hora (una passejadeta). Voregeu la impressionant casa del Teixidor deixant-la a mà esquerra i seguiu per una pista fins arribar a una cruïlla: agafeu el camí que trobareu a mà dreta i que us portarà fins a la més gran de les tres balmes: la del Teixidor.

Aquestes balmes havien estat habitades fins a meitat del segle passat i encara conserven la parets de tancament de les cases, un forn i les parets de pedra seca que formaven els corrals del bestiar.

Per un moment pots retrocedir en el temps i posar-te en la pell dels masovers que hi havien viscut fins fa prop de seixanta anys. S’hi escolta el silenci, el murmuri de l’aigua del torrent (que en temps de pluges intenses cau per damunt de la balma) i el simple cant dels ocells.

Val la pena estar-s’hi una bona estona abans de reprendre el camí de tornada...

I podeu dinar a l’Hostal de la Serra, un antic hostal de traginers que encara avui dia conserva l’encant de temps remots: s’hi menja bé i a un preu raonable.

La tornada la podeu fer seguint la carretera estreta cap a Ripoll en lloc de tornar a Santa Maria de Besora.

 

 

 

 

 

 

EN LÍNI@
Les últimes cases troglodítiques habitades d'aquestes contrades:

Balma Teixidor 1948

4

Maria Viñeta

Mestra de primària

 

L”encant d”Olot   

A una mitja hora de casa per l'eix Vic-Olot ens endinsem a la Garrotxa, comarca volcànica per excel.lència, amb un microclima especial i un paisatge únic.

Però el que més sorprèn és que a Olot, capital d'aquesta comarca hi ha petites joies de modernisme que es descobreixen en un passeig de no més de cinc minuts per dins de la ciutat.

Destaca la "casa Solà-Morales " de Domènech i Montaner amb una façana impressionant , també la casa Pujador, Gassiot, Escubós...

La ciutat està ubicada dins del Parc natural de la Zona volcànica de la Garrotxa, a dins de la mateixa ciutat es pot pujar en una passejada de no més de mitja hora a la copa del volcà Montsacopa , també a pocs quilòmetres trobem la meravellosa "Fageda d'en Jordà". espai emblemàtic amb un bosc de faigs excepcional, perquè creix en un terreny planer i s’assenta damunt d’una colada de lava procedent del volcà del Croscat, aquests arbres poden assolir  més de 20 m d’alçada.

Un dia ple de sensacions i contrastos. Animeu-vos i gaudiu-ne!!