La xarx@

La publicació dels alumnes de 3r de secundària

53

La Gemma Font és la portera titular del Barça B Femení. Té 17 anys. Viu a Figaró. Té una germana petita que és diu Txell, que aquest any va començar a jugar amb el Barça. El seu pare, en Josep Font, és l” entrenador i el coordinador de l”UE Centelles femení.

Gemma Font

1. Quan vas començar a jugar a futbol?

Vaig començar amb 6 anys.

2. Qui et va influir?

M’agradava molt l’esport i com que el meu pare hi jugava, em vaig decantar cap al futbol.

3. En quin equip vas començar a jugar?

UE Aiguafreda.

4. Quant temps fa que jugues amb el Barça?

Aquest és el sisè any.

5. Quants partits has jugat amb el primer equip del Barça Femení?

He anat convocada 6 cops amb el primer equip.

6. Quan vas entrar a la selecció espanyola?

Vaig entrar amb 15 anys a la sub-16.

7. Quin és el màxim de gols que t’han marcat  en un partit?

Al principi de tot de començar a fer de portera em van marcar fins a 7 gols en un partit.

8. Qui és el teu ídol dintre del Barça?

Ter Stegen ja que és també porter.

9. Quines són les jugades que t’han agradat més d’ell?

M’agrada molt com juga amb els peus i el joc aeri.

10. Explican’s un entrenament que facis habitualment.

Les porteres anem amb l’entrenador de porteres i treballem per separat del grup de jugadores.

11. Abans de jugar un partit estàs nerviosa?

No, ja que faig el que m’agrada.

12. És difícil ser noia i estar en una categoria alta?

Sí, és complicat ja que és necessita  molt esforç per compaginar estudis amb l’exigència del futbol.

13. Què es necessita per jugar al Barça, a part de ser bona?

Donar bona imatge sempre, encara que no es porti l’escut del Barça i tenir bones notes, ja que per ells el primer són els estudis.

 14. Quina és la teva opinió sobre el món del futbol femení?

Penso que s’hauria de donar més valor a aquesta categoria, i estaria bé que la gent hauria d’anar a veure futbol femení, no només futbol masculí.

15. Què estàs estudiant?

Un grau mitjà per treure’m el títol d’entrenadora de futbol.


Llengua o matemàtiques

Matemàtiques

Bàsquet o futbol

Futbol

Un llibre

¡Gol!

Una cançó

Emocional, de Dani Martin

Un joc d’infància

El joc de les cadires

Un lloc per descobrir

Els Búnkers del Carmel de Barcelona

Un programa de televisió

Deportes Cuatro

Un animal

L”ós panda

Dolç o salat

Dolç

Mar o muntanya

Muntanya

Què volies ser de gran, quan eres petita?

Metgessa

Un somni

Arribar a ser professional i viure del futbol.

Un color

El taronja

Una pel·lícula

“Quiero ser como Beckham”

Un record d’escola

Ser l”única nena que jugava a futbol al pati amb tots els nens.



Berta García i Anna Ruiz


I ara les preguntes breus...

Entrevistem a…

David Arumí

1-Des de quan et dediques a la il·lustració?

Fa uns 10 anys que m’hi dedico, des del setembre del 2006.


2-De petit ja t’agradava dibuixar?

Sí, des de ben petit ja m’agradava.


3-De petit ja volies ser il·lustrador o et volies dedicar a una altra professió?

Quan tenia uns 10 o 12 anys recordo que em vaig començar a interessar pel dibuix. Em van marcar molt els dibuixos animats Bola de drac Z, ja que dibuixava tots els personatges de la sèrie. Més endavant em vaig apassionar pel món del manga i el còmic en general, després vaig fer graffiti i finalment vaig decidir dedicar-me a la il·lustració infantil.


4-L’afició pel dibuix creus que l”has heretat d’algú o és vocacional?

No ho sabria dir realment, el camp artístic em bé de la meva mare que també li agrada dibuixar i pintar.


5-Has estudiat el batxillerat artístic o has fet algun curs de dibuix?

Vaig estudiar Art Gràfic a l’Escola Joso de Barcelona on vaig fer còmic, dibuix de model, diferents tipus de pintura, disseny gràfic; tot allò relacionat amb el dibuix en general. I també he fet 2 postgraus a l’escola Eina més encarats a la il·lustració de llibres.


6-Què és el que més t’agrada de la teva professió?

El fet que treballo del que m’agrada. Dins del meu estil sempre intento provar coses noves i nous reptes a la hora de fer una feina nova. És molt diferent il·lustrar per exemple un llibre de text, un àlbum o una revista però en tots els àmbits m’ho passo bé!


7-Et guanyes la vida amb il·lustració?

Sí. Segurament molt millor que la gran majoria.


8-Quins són els avantatges de dibuixar amb tauleta gràfica?

Moltíssims! Jo ho faig tot amb la tauleta gràfica. Actualment utilitzo la marca Wacom el model Citniq13HD que és una tauleta tipus Ipad que la connectes a l’ordinador i ja pots dibuixar directament a la pantalla i sempre ho faig amb el programa Adobe Photoshop. Fa anys dibuixava a mà i després calcava els dibuixos a la taula de llum, els escanejava i finalment els colorejava digitalment. Ara amb la tauleta t’estalvies tots aquests passos.


9-Prefereixes dibuixar manualment o amb tauleta gràfica?

Amb la tauleta gràfica sens dubte! Encara que mai he deixat de dibuixar a mà per projectes i coses personals.


10-Has treballat per alguna empresa o editorial coneguda?

He treballat per a moltes editorials d’aquí Catalunya i Espanya com per exemple: Editorial Cruïlla, Edebé, Santillana, Grupo SM, Edelvies, Cavall fort  entre d’altes. També he fet algun projecte com com una campanya publicitaria pel Burger King l’any2009 i algun logotip o disseny de mascotes per escoles.


11-Com ho fas per trobar nous projectes i tenir sempre feina?

Per a encàrrecs d’àmbit espanyol cada any envio un “portfoli” amb un recull dels últims treballs perquè em tinguin present per als nous projectes. En canvi, quan vull treballar a l’estranger tinc un agent a Nova York que em busca feina a Estats Units i a Anglaterra.


12-Actualment estàs treballant en algun projecte?

Ara mateix he acabat una il·lustració per a la revista dels Estats Units HiglightsKids i també estic fent un llibre infantil per a l’editorial de Barcelona Larousse VOX.


13-Com va ser l’experiència d’anar a viure a Tailàndia?

Molt bona! Ser un ‘digital nòmada’ que bàsicament consisteix a treballar en línia et permet anar a viure allà mentre tinguis una tauleta gràfica i wifi. Anar a un país com Tailàndia. És una molt bona experiència per conèixer una altra cultura, viure sempre a temperatura d’estiu, practicar l’anglès amb diferents amics que vas fent i gaudir d’una vida molt més econòmica.


14-Quines altres aficions tens a part de dibuixar?

M’agrada tot el que estigui relacionat amb l’art. Però també sóc molt aficionat a les pel·lícules i a les sèries i també com a esport m’agrada molt nedar.


15-Quina feina t’agradaria tenir si no fossis il·lustrador?

La veritat és una cosa que mai m’he plantejat.


Roger Casanovas i Jordi Bayés

Llengua o matemàtiques

Llengua

Bàsquet o futbol

Cap dels dos

Un llibre

El poder de l”ara, d'Eckhart Tolle.

Una cançó

Porcelain, de Moby

Un joc d’infància

El super Mario

Un lloc per descobrir

Japó i la seva cultura

Un programa de televisió

Qualsevol programa sobre viatges

Un animal

El gat

Dolç o salat

Dolç

Mar o muntanya

Mar

Què volies ser de gran, quan eres petit?

Dibuixant

Un somni

Els que semblen reals

Un color

M”agraden TOTS

Una pel·lícula

La darrera millor que he vist « Interstellar »

Un record d’escola

Els amics

I ara les preguntes breus...

Entrevistem a…

«  Cal estar molt units, sino la cançó no estaria coordinada i les veus no sonarien a l”uníson »

1. Quan vas començar a cantar?

Fa molts anys, però a la coral Tastet de Gospel vaig començar fa 4 anys.

2. Perquè es diu Tastet de gospel?

Es diu així, perquè intentem que la gent que ens vingui a veure gaudeixi i que rebi un petit tast de gospel.

3. Quin tipus de cant canteu?

Només  esil  gospel

4. En quina coral o grup vas començar a cantar?

Tastet de Gospel va ser el primer.

5. En aquests moments on cantes?

Ara estic en un altre grup a Centelles.

6. Quants dies fas cant a la setmana?

Els assajos del grup només són un dia,  però quan ens van dir d’anar a Oh Happy Day vam haver d’ana-hi quasibé cada dia i una mitjana de 4 hores

7. Quantes hores assageu?

D’una a dues a la setmana.

8. Com es diu el grup  que estàs ara?

Es diu Gospel Choir

9. A quin any vas començar a cantar?

Fa  només 4 anys que m’hi vaif aficionar.

10. Explica la teva experiència amb el programa televisiu Oh happy day!  

És bastant intensa l’experiècia.  Ens vam apuntar al càsting però d’una manera poc seriosa; com si fos un joc vam pensar que no ens escollirien. D’entre uns 50 grups,  ens van seleccionar i al cap d’un temps ens van donar la notícia que havíem passa a la següent fase, en la qual vam entrar només uns 8 o 10 grups finalistes. A partir d’aquí vam començar amb els intensos assajos, ens venien els de tècniques vocals, els coreògrafs…i havíem d’anar a Sant Joan Despí que es allà a on hi ha la seu de TV3 I calia prendre mides pera la vestimenta, assajar les coreografies I un  munt d’exigències televisives…


Hem entrevistat a en David Arumí, nascut a Barcelona l’any 1983. Des de petit ha estat un aficionat del dibuix, i això li va portar a estudiar Arts gràfiques a l’Escola Joso de Barcelona i a fer dos post graus a l’escola Eina.

Ha estat treballant com a “il•lustrador freelance” per a diverses editorials i agències de publicitat, feina amb què es guanya molt bé la vida, ja que per poder dibuixar només necessita connexió a Internet i una tauleta gràfica. Sortosament, tot això li ha permès viure a Tailàndia, on ha conegut i s”ha impregnat d”una nova cultura.

Si voleu veure tots els seus projectes, podeu visitar la seva web

11. La vestimenta la podíeu triar vosaltres?

No anava marcada pel programa.

12. Com et vas sentir a dalt l’escenari?

Depèn, perquè nosaltres havíem fet bastants concerts, però una cosa és cantar directament al públic, i l’altra és cantar quan t’estan enfocant 4 o 5 càmeres, i tu saps que cinc mil persones t’estan veient des de casa seva. Jo recordo la primera actuació dalt l’escenari on tothom estava molt nerviós i no ens podíem ni moure.

13. Com vas poder combatre els nervis?

Doncs res, agafar la tranquil·litat i el rodatge i a mida que vas fent programes et vas sentin més còmoda.

14. Quina és la cançó que més t’agrada cantar?

No tinc una cançó que digui aquesta cançó  m’encanta per cantar, però sí que en vam cantar una que és la versió en català de “Ain’t no mountain high enough” i gràcies a aquesta cançó ens van salvar de l’eliminació i ens van votar com a millor cançó de la nit.

15. Heu de fer algun ball per a l’hora d’exposar les cançons?

Sí, I tant! Sempre era necessària una bona coreografia, sino l’espectacle no lluïa.

16. Vàreu fer un càsting per entrar al programa?

Sí, en vam un i després un altre.

17. A quants concursos heu participat?

Només a Oh happy day, però a molts concerts.

18. Feu alguna trobada amb el grup per relacionar-vos?

Sí. La unió fa la força.

19. Esteu molt units?

Sí, ja que si cada un anés a la seva, la cançó no estaria coordinada.


Carla Camacho I Laura Vinyets

Cristina Fontarnau

La Samar és una exalumna de la nostra escola que actualment està cursant segon de batxillerat i que no ha perdut les ànsies per arribar a ser nedadora d”èlit.

Samar Khacha Boumazouza

-QUAN VAS COMENÇAR A FER NATACIÓ?

Vaig començar a nedar quan tenia 4 anys.

-QUANTS DIES  I HORES ENTRENES A LA SETMANA?

Entreno cada dia, llevat dels diumenges, tot i que si estic en preparació per una competició també entreno els festius.

-CADA QUAN ACOSTUMES A FER COMPETICIONS?

Cada cap de setmana

-EN QUINS CAMPIONATS INTERNACIONALS HAS PARTICIPAT?     

He participat 6 vegades als Campionats d”Algèria, als campionats d’Àfrica a Egipte i  a Tunísia, als jocs Aràbics a Dubai (2anys), al Trofeu Marenostrum,  al Trofeu de Nice i Marselle (França), a un Trofeu a Geneve (Suïssa)…

-T’HA REPERCUTIT EN ELS ESTUDIS INVERTIR TANTES HORES EN LA NATACIÓ?

Sí, no puc negar-ho, però me n”he sortit.

-QUÈ ESTAS ESTUDIANT ACTUALMENT?

2n de batxillerat.

-QUINS PLANS TENS DE CARA EL FUTUR?

Aconseguir una beca esportiva per anar els Estats Units a estudiar Ciències de l’Esport i l’Activitat Física

-COM COMPAGINES NATACIÓ I ESTUDIS?

Em llevo a les 5:30 i a les 6:30 em tiro a l’aigua, surto de la piscina a les 8 vaig i a casa a esmorzar. Entro a classe a les 9:00. Al migdia acabem a la 13:00, dino amb mitja hora i després faig deures fins a les 14:45. Reprenc les classes  a les 15:00 fins a les 18:00, i vaig cap entrenament fins a les 20:00. Després ja és hora de sopar i faig deures fins a quarts de dotze (aquesta és la rutina de  dilluns a divendre).

- QUIN ÉS EL SECRET?

El secret? Tot està en saber-se organitzar.

-QUAN VAS A UNA COMPETICIÓ QUI T’ACOMPANYA I ET DÓNA SUPORT?

La meva mare sempre m”acompanya i llavors allà em reuneixo amb la resta de l’equip i l”entrenador.

-COM GESTIONES ELS NERVIS ABANS DE COMPETIR?

Visualitzant la prova i recordant tot el que he treballat.

-UTILITZES ALGUNA TÈCNICA PER CONTROLAR ELS NERVIS?

No, simplement em mentalitzo.

-TU I EL TEU EQUIP ESTEU BEN COASIONATS?

Sí, som una gran familia.

-FAS ALGUNA DIETA ESPECIAL PER MANTENIR LA TEVA FORMA FÍSICA?

Sí, evidentment cal cuidar-se i menjar una dieta sana és primordial.

Júlia Serrabassa i Mar Casas


Entrevistem a…

Clica si vols recordar…

I ara les preguntes breus...

Llengua o matemàtiques?  

Llengua

Bàsquet o futbol?  

Bàsquet

Un llibre?  

Los pilares de la tierra

Una cançó? 

Imagine

Un joc d’infància?

1,2,3 pica paret

Un lloc per descobrir?

Les Fiji

Un programa de televisió?

Boom, a la Cuatro

Un animal?

La girafa

9. Dolç o salat?

Dolç

10. Mar o muntanya?

Mar

11. Què volies ser de gran, quan eres petita?

Veterinària

12.  Un somni

Surfejar els 5 oceans

13. Un color.  

EL bau

14. Una pel·lícula.

Nemo

15. Un record d’escola.  

El meu primer dia a l”ESO

Jugador de fúbol sala criado en Móstoles. Jugó en la Liga Municipal de esta ciudad durante algunos años y continuó su trayectoria en División de Honor de juveniles en Madrid y en el Autos García de Coslada para finalmente acabar en el equipo de su ciudad, el Móstoles F.S, club con el que jugó ocho temporadas. Tras la campaña 2006 – 2007, fichó por el F.C. Barcelona  como parte del ambicioso proyecto de situar a este equipo en uno de los mejores de la Primera División.

Paco Sedano, entrenador de Fútbol Sala del FC Barcelona

¿De dónde eres?

Soy de Móstoles, Madrid.


¿De pequeño ya jugabas al fútbol sala?

Sí, en un equipo con los amigos del barrio.


¿A qué edad empezaste?

Empecé a los 4 años.


¿En qué equipos jugaste de pequeño?

E n el Madrid y el Alcorcón.


¿Cuándo te fuiste al Barcelona?

Me fui a Barcelona en el verano de 2007.


¿Fue difícil irte de Madrid?

Sí, porque tenía toda mí familia y mis amigos. Pero además también porque ahí había el equipo de mi pueblo.


¿Cuántos años llevas en el Barcelona?

Llevo ya 10 años.


¿Crees que eres un buen ejemplo para los otros jugadores?

Lo intento, ya que es mi deber como capitán.


¿Estás pensando en colgar las botas? ¿O te sientes con fuerzas para seguir muchos años más?

No. Creo que estoy en una de los mejores momentos de mi vida físicamente.


¿Te han dado algún trofeo individual?  

La temporada pasaron me dieron el trofeo de mejor portero.


Oriol Puig i Martí Terricabras

Entrevistem a…

I ara les preguntes breus...

Llengua o matemàtiques?  

Lengua

Bàsquet o futbol?  

Fútbol

Un llibre?  

Prepárate para la vida, de Patricia Ramírez

Una cançó? 

Eres la flor de mi jardín, de Radio Macandé

Un joc d’infància?

Las chapas

Un lloc per descobrir?

El mundo entero

Un programa de televisió?

Wild Frank, a  DMAX

Un animal?

Cualquier felino

9. Dolç o salat?

Dulce

10. Mar o muntanya?

Montaña

11. Què volies ser de gran, quan eres petita?

Futbolista o astronauta

12.  Un somni

Conocer a Rafa Nadal

13. Un color

El rojo

14. Una pel·lícula

Parque Jurásico

15. Un record d’escola.

Al principio no me gustaba estudiar, pero con el paso de los años te das cuenta que es muy importante y que no es tan aburrido, aprender es divertido.

Paco Sedano elegido el mejor portero de la LNFS 2015-2016

Entrevistem a…

Joan Roca, el nostre professor més polifacètic

Nulla vestibulum eleifend nulla. Suspendisse potenti. Aliquam turpis nisi venenatis non accumsan nec imperdiet laoreet lacus. In purus est mattis eget imperdiet nec.

 Espero que algun dia els meus llibres es facin mundialment coneguts

Benvolgut professor,

Joan Roca i Casals va néixer a Vic (Osona) l’any 1955 i porta molts anys fent de professor de llengua i literatura catalana a la nostra escola. Ha combinat la tasca docent amb la d’escriptor, i ha acabat escrivint llibres de gairebé tots els gèneres literaris: novel·la juvenil, novel·la curta, relat curt, poesia, teatre , conte infantil, novel·la...

Mestre, escriptor, poeta, avi, pare, però, sobretot, bona persona, així definiríem el nostre personatge entrevistat.

La seva biografia s'està teixint, encara, però als seus 61 anys ha fet un llarg recorregut. Joan Roca és professor de secundària de llengua i literatura catalana a l'escola Vedruna Tona des de fa 35 anys.  

Per la novel·la Aquell capvespre va rebre el Premi de Novel·la Ciutat de Mollerussa, pel text dramàtic Penombres, el Premi de Teatre Inicia't de Badalona, i per Cota 705, un text dramàtic situat a la Batalla de l'Ebre, el Premi Micalet de Teatre de València.

Ell va començar des de molt jove a interessar-se per tot aquest món i ha obtingut molts altres premis. No tan sols en la narrativa sinó també en la poesia i en el teatre. Així doncs, podríem descriure'l com un escriptor polifacètic.

- Hi ha algun antecedent a la teva família que es dediqui a l'art d'escriure?

- Que jo sàpiga no. És possible que amagat en algun racó de món hi hagi algun Roca, per exemple, que escrigui, però que jo sàpiga no és parent meu.

- Si et poguessis dedicar només a l'art d'escriure deixaries la docència?

- No. Penso que una cosa i una altra van molt estretament lligades, almenys en el meu cas. Estic convençut que sinó m'hagués dedicat a ser professor no hauria arribat a escriure el que he escrit. La majoria de coses que relato, al cap i a la fi les he après de vosaltres.

- Quina és la teva darrera reflexió?

- Segurament, he après més jo de vosaltres que no pas vosaltres de mi. Potser per això vaig decidir a escriure narrativa, poesia, teatre i, darrerament, alguna novel·la. He obtingut alguns premis literaris que m'animen a seguir escrivint. Això és el que acostumo a fer a hores perdudes, o guanyades, depèn de com es miri.

Per Enric Aguilar

Entrevistem a Joan Roca i Casals, un dels mestres més entranyables de la nostra escola, que aquest curs ha reduït jornada atès que ha iniciat la prejubilació.

“El pitjor que li pot passar a un escriptor és plagiar-se a si mateix.”

Xerrada amb els alumnes de 4t de primària que llegeixen el llibre Verdeta volia volar

1- Què prefereixes llengua o matemàtiques?

Òbviament la llengua, ja que és la meva assignatura.

2- Que t’agrada més el bàsquet o el futbol?

La veritat que ara no segueixo gaire els esports, però si fa o no fa m’agraden mes les jugades de toc, o sigui el futbol.

3- El llibre que més t’ha agradat?

Demà encara volaran les orenetes,no perquè sigui meu, sinó perquè va ser el primer llibre que vaig treure a la venda i per mi significa molt, molt de treball.

4- Quina és la teva cançó preferida?

Actualment, totes aquelles cançons relacionades amb la poesia com : Dóna’m la mà, de Miquel Martí i Pol.


5- El joc que més t’ha agradat de la infància

La veritat és que no m’enrecordo de cap, ja que hi jugava a molt pocs.

6- Si tinguessis que descobrir un lloc, quin seria?

Cap.

7- El programa de televisió preferit

Per tot el contingut que fan, el Discovery Max.

8- Quin és l’animal que més t’agrada?

Tots els que et fan de companyia i t’alegren el dia quan estàs trist.

9- Que prefereixes el dolç o el salat?

Cap dels dos m’agrada, però quan era petit m’encantava el dolç.

10- El mar o la muntanya?

De tota la vida m’ha agradat més la muntanya, ja que és mes gran i més maca.

11- Què  volies ser de  gran quan eres petit?

Futbolista, però com que vaig veure que era molt difícil vaig decidir ser professor que m’agrada molt.

12- Si tinguessis un somni… quin seria?

Sense dubte que els meus llibres es fossin mundialment coneguts ja que de moment només els coneixen gent de Tona i algunes comarques.

13- Quin és el teu color preferit?

Cap.

14- La pel·lícula que més t’ha agradat de totes les que has vist

N’he vist molt poques, però la millor sense dubte és: Lo impossible, em va deixar impactat.

15- Quin és el teu record més bo que has tingut a l’escola?

Tots els moments bons i dolents que he passat amb els meus amics.

Enric Aguilar


Per Oriol Puig i Martí Terricabras

Per Júlia Serrabassa i Mar Casas
Per Carla Camacho i Laura Vinyets

Per Anna Ruiz i Berta García

Per Jordi Bayés i Roger Casanovas

I ara les preguntes breus...