La xarx@

La publicació dels alumnes de 3r de secundària

53

Anem d”excursió?

La Sauva Negra i el Castell de la Popa

Sortim de Tona amb cotxe direcció Centelles. Abans del poble trenquem a la dreta direcció Puigsagordi. Arribem a l”altiplà i seguim la pista fins una tanca de ferro on deixem el cotxe. Coll de Prims (953 m. d´alçada). Després de la tanca agafem un corriol a la dreta amb un fort pendent i arribem a la font de la Puda. Entrem a la Sauva negra. Bosc impressionant, dins un espai d’interès natural: faigs , roures, blades, aurons… Seguim el sender per la Sauva negra fins una casa de pagès, casa nova del Castell.

Ja divisem la fantàstica silueta del castell de la Popa. Castell de Castellcir. Conegut amb el nom de castell de la Popa , per que sembla, dalt d´un turó, la popa d´un gran vaixell. Documentat des del 1.014. Gran portalada adovellada. Ermita romànica de St. Martí de la roca ( 1.217 ). El castell ha estat habitat fins a mitjans del segle XX. Era una masoveria . Actualment ruïnós i molt degradat. Tornada fins al cotxe per un camí de llevant. Recorregut 7,4 Km. Desnivell acumulat 197 m. Es pot fer amb un matí. Las vistes des del Puisagordi són esplèndides.


Segur que us agradarà!


Quim Terricabras

Avi d”en Martí Terricabras

Nova York

La ciutat de Nova York és una de les ciutats més espectaculars del món. Tenint en compte que hi viuen més de 8 milions de persones amb una varietat cultural increïble.

Nova York és com un “mini món”...China town, Times Square, Little Italy, el Bronx, Brooklyn, Queens...cada part d’aquesta immensa ciutat reflexa una part diferent de les persones que hi viuen. Al matí et pots llevar envoltada de gratacels i acabar el dia endinsada al verd meravellós de Central Park...


A la nit s’il·lumina de tal manera que és impossible no caminar amb la boca oberta d’admiració i sorpresa. Els teatres de Broadway li donen vida a allò que transmeten els seus musicals...

Passejar per la 5a Avda. o l’avinguda Madison igual et transporta a un món de luxe i consumisme, com simplement veure l’enrenou de gent dirigint el seu dia a dia.


El fet de recomanar la visita a aquesta ciutat, és perquè té moltes coses a ensenyar i nosaltres a aprendre d’ella. No és simplement una ciutat de turisme, és la ciutat on cada dia viu i treballen milions de persones que passen al teu costat com si fossis un més.


Si teniu l’oportunitat no deixeu dw viathar fins a la meravellosa ciutat de la llum.

Roser Herrera Garcia

Mare de l”alumna Berta Garcia

Red Hot Chili Peppers

« CALIFORNICATION »

I per aquests dies de festa i regals m’agradaria fer-vos una recomanació per a passar un temps en família, el musical El Petit Príncep.

L’espectacle és una adaptació del clàssic d’Antonie de Saint-Exupéry, on es combina filosofia, teatre, conte, música i personatges virtuals en 3D.


És la història que ja coneixem del Petit Príncep explicada com mai l’havíem vist abans, utilitzant tots els mitjans tecnològics, musicals i digitals que transporta a grans i petits al món màgic del conte més universal.


Dirigida per Àngel Llàcer amb l’adaptació musical de Manu Guix i produïda per la Perla 29.

Sílvia Batalla

Mare de la Júlia Serrabassa

Hi ha discs que passen sense pena ni glòria. Hi ha discs que et fan vibrar un parell de setmanes, et penses que estàs escoltant el millor del món i a la tercera setmana els oblides.

Hi ha discs que et marquen la vida. Una, dues, tres, quatre vegades. Evidentment dependrà de cadascú, però un servidor s’ha vist il·luminat per aquest àlbum des que el va escoltar per primera vegada. I això us ho diu un que escolta molta música i molt diversa. Des que tenia 12 anys i el meu cosí me’l va gravar en una cinta de cassette (un rectangle de plàstic que aleshores era tecnologia punta), la cançó “Around the World” ens feia sentir els reis del poble mentre el meu germà conduïa el cotxe. Quan en tenia 16, escoltant-lo en CD vaig descobrir que el millor solo de guitarra del món estava a la cançó “Californication”. Als 19, dins del meu reproductor d’mp3, sentia “This Velvet Globe” i aprenia noves maneres de fer acords. Als 20 i pocs “Scar Tissue” m’ensenyava a través de l’Spotify que les coses boniques habiten en la senzillesa d’una cançó rodona.


Ara ja fa 17 anys que aquest disc va arribar a la meva vida i encara em fa posar la pell de gallina. Crec que al final em compraré el disc en vinil. No és molt modern, però dura per sempre, i sempre el tens a casa.


Voleu al·lucinar? Voleu sentir una cosa original i única? Voleu ser els reis del mambo per una estona? Escolteu-lo, m’ho agraïreu.


Jordi Ginesta

Jo personalment recomanaria una ruta per l’alt Empordà, que surt de Llançar i arriba en aquesta mateixa població. Aquesta ruta, és la que es fa per la marxa de resistència 24 hores del Cap de Creus. Jo aquesta marxa, l’he fet tres cops, aproximadament és d’uns vuitanta-set quilòmetres.

En primer lloc, se surt del port de Llançà i mentre va sortint el sol, es van resseguint unes cales prop d’aquesta població. Al cap d’uns quilòmetres, t’endinses cap a la muntanya i es fan alguns cims i alguns turonets com el Puig d’Esquer. Quan has fet aquest tros, es torna cap a Llançà i es puja cap al monestir de Sant Pere de Rodes, un bell monestir situat a les muntanyes davant del mar. Ben passat Sant Pere de Rodes, passes per un camí, on hi ha unes vistes magnífiques del mar i de tot l’Empordà. Després, es fa unes quantes muntanyetes i ja es comença a anar cap al far del Cap de Creus. Anant cap al far, es passa per diferents pobles situats davant del mar com Cadaqués o Port Lligat i també es passa per diferents caletes, com Cala Joncols. Quan s’arriba al far del Cap de Creus, es va fins dalt del far i tot seguit es marxa en direcció Llançà. Abans d’arribar a Llançà, es passa per diferents indrets plens d’animals i de vegetació. També es passa per Port de la Selva. Un cop al Port de la Selva, es segueix el camí de ruta fins a Llançà i... ja has arribat!

Crec que el que fa que aquesta travessa sigui diferent que les altres, és que de cop es va passant pel costat del mar i de cop i volta estàs al bell mig de la muntanya, sense ni prou feines adonar-te’n i també per la natura en si (els animals, les plantes...) i a més hi ha molts llocs on pots gaudir unes magnífiques vistes.  

La gent d’Osona, crec que també la veiem tan maca per la diferència de paisatge que hi ha respecte aquí.


Jo recomanaria aquesta travessa a tothom a qui li agradi l’esport i caminar o córrer gaudint dels diferents paisatges. Personalment, crec que és millor fer aquesta travessa fent la cursa de 87 quilòmetres, si estàs preparat físicament (és la que he fet jo els tres cops), que organitza la Unió Excursionista de Llançà, ja que hi ha més ambient i et van cuidant amb menjar i assistència al llarg del camí i està molt ben organitzat. A més, sol tenir lloc per Setmana Santa.

A la gent que no li agradi fer distàncies tan llargues, també n’hi ha una que es fa al mateix dia d’uns 25 quilòmetres i una altra d’uns 60, però evidentment, no es passa per tots els llocs que us he esmentat anteriorment sino que es retalla algun tros.

Si algú, no li agrada fer-ho seguint la cursa o caminada, pot anar fent trossos, dies diferents i pel seu compte.


Espero que us hagi agradat la meva recomanació i que us serveixi!


Joan Casanovas Casas

Pare d’en Roger Casanovas Noguer


Sala Barts  Avinguda del Paral.lel, 62. Barcelona
Preu::
a partir de 15 euros

Si hagués de recomanar a algú un lloc, per mi seria el Puigsacalm. És una muntanya situada a la Garrotxa, té una alçada de 1.515 metres és un dels cims més coneguts de Catalunya, i amb unes vistes privilegiades.

A mi que m’agrada el senderisme, és el cim que m’agrada més pujar, perquè hi vagis a l’època de l’any que hi vagis, t’hi pots trobar moltes sorpreses. Comencem per la primavera, és quan les vistes que t’hi trobes són més verdes i més boniques, si hi puges un dia amb sol pots arribar a veure el mar. Però l’error és si enganxes un dia ennuvolat o amb molta boira. L’estiu és una molt bona època per anar-hi, perquè tens menys possibilitats per enganxar núvols, però la part dolenta és si fa molta calor, que pot ser molt molesta. Per mi la millor època de l’any per anar-hi és per la tardor, amb els arbres marrons i grocs, i amb el clima perfecte, perquè no fa tant fred com a l’hivern ni calor com a l’estiu. Fins i tot si hi vas a finals de tardor ets pots arribar a trobar les primeres nevades. Finalment a l’hivern, també és una bona època, perquè moltes vegades t’hi trobes neu. Però l’evident problema és que hi fa molt fred.

En aquesta muntanya és molt difícil perdre-t`hi, perquè està molt ben senyalitzada, i si et perds pots preguntar a la amable gent que passa per allà. En conclusió crec que a aquesta muntanya la gent que hi viu a prop hi ha de pujar un cop a la vida.


No us en penedireu!

Núria Castells Llambias

Mare d”en  Jordi Bayés

El Puigsacalm: senderisme i paisatge

Ruta per l”Alt Empordà

Últimament m’he aficionat molt a caminar. Com que tinc dolències a la planta del peu, això no em permet jugar a pàdel o bé anar a córrer… ja que són esports d’impacte i em perjudiquen aquesta lesió.

Per tant, crec que anar a fer caminades és una manera sana de practicar esport. Molt recomanable, ja que et permet fer un esport i conèixer entorns de la nostra geografia.

La darrera caminada que he fet  i molt recomanable si has fet una mica d’entrenament, és la de Rupit – Taradell, de 43,5 km.


Mare de l”Oriol Puig

Caminar és saludable!

Des de sempre m'ha agradat força anar al cine. Quan era petita i els meus pares m'hi portaven, trobava que les pel·lícules de dibuixos animats eren d'allò més al·lucinants. Ja de més gran, en plena etapa adolescent, m'agradava anar al cine simplement per passar una bona estona amb les amigues i fer una mica el gamberro. Però des de fa uns tres o quatre anys, tot i que em segueix atraient la idea de passar un vespre de dissabte o diumenge al cine, m'he tornat força selectiva a l'hora d'escollir un film per anar a veure. I un dia, uns tres anys enrere, va haver-hi una pel·lícula que em va enamorar, no només per la trama, sinó també pel gran paper de la protagonista, una jove actriu plena d'expressivitat. La pel·lícula en qüestió és La ladrona de libros, basada en una novel·la, publicada l'any 2005, de Markus Zusak.

La ladrona de libros

L'extraordinari poder de les paraules

La pel·lícula tracta de Liesel Meminger, una nena que perd el seu germà petit just quan es dirigeixen cap a un poblet alemany on han de ser adoptats per una família poc abans de la Segona Guerra Mundial. A l’enterrament del nen, la Liesel recull un llibre de terra i, encara que en aquell moment no sap llegir, aquest acabarà convertint-se en el primer de molts llibres que passaran per les seves mans. Liesel, acompanyada dels seus nous pares i d'un nou amic, viurà l’ascens del nazisme, la persecució dels jueus i l’esclat de la guerra, mentre els llibres i les paraules es convertiran en una expressió de llibertat i esperança per ella mateixa i pels qui l'envolten.


Tot i que el context de la pel·lícula sigui l'Alemanya nazi i l'Holocaust, l'autor (i conseqüentment el director) tracten aquests temes simplement com a configuració de la trama, i no com a explicació d'una època de la història. D'aquesta manera eviten al públic escenes que podrien resultar potser massa dures, i que podrien fer desviar el vertader fil conductor del film.

I un altre dels aspectes que fan atractiva la pel·lícula és el fet que la jove protagonista, a mesura que es van originant uns determinats successos, ella va creant un món paral·lel a partir dels llibres. I això seria el que podríem entendre com a «Fugir d'un món a través de les paraules», una idea que, en certa manera, resulta útil per a molta gent a l'hora de desconnectar de la rutina.


Bé, espero que aquesta breu recomanació us hagi fet encuriosir un xic pel que fa a La ladrona de libros i, en cas que us la mireu, doncs que us agradi tant com em va agradar a mi!!!


Elisabet Vallbona Saborit

Exalumna i estudiant en pràctiques a l”escola

Si hagués de recomanar una fusta per a treballar exteriors, seria la fusta d’iroko o teca africana, aquesta és una fusta de gran qualitat, d'un color marró fosc molt elegant de gran resistència a la humitat i que té molt poc manteniment.

Jo he construït tota classe d'objectes amb aquesta fusta: armaris, taules, cadires...

Si portes molts anys treballant de fuster i encara no l'has feta servir te la recomanaria molt, ja que és una de les millors del món.


Pare de l”Enric Aguilar

« Algún día este dolor te será útil »,

de Peter Cameron

La història d’un adolescent que no entén el món que el rodeja i que es nega a acceptar la vida que se li presenta. A mesura que es va fent gran, ens farà replantejar coses sobre nosaltres mateixos i el nostre entorn. En James Sveck és un rebel sense causa que s’ho qüestiona tot i tot li sembla fals i exagerat. Dins seu hi ha alguna cosa que li impedeix avançar i mirar el món amb uns altres ulls i l’anirem descobrint al llarg de la història.

Un clar exemple de que per acceptar als altres, primer t’has d’acceptar a tu mateix.

És bonic, divertit i entretingut.

Permeteu que anoti una de les frases més brillants que guarda el llibre per acabar-vos d’engrescar:

“La gente siempre cree que demostrando tener razón puede hacerte cambiar tu manera de pensar”


Jordi Ginesta



El llibre que jo recomanaria és La catedral del Mar d”ldefonso Falcones.

És un llibre que combina una història fictícia amb la història real de la ciutat de Barcelona del segle XIV, i més concretament en la construcció de l’església de Santa Maria del Mar, al barri gòtic.

El llibre t’atrapa des del primer moment, ja que el protagonista, l’Arnau, passa per moltes aventures i desventures, tot al voltant de la construcció de la catedral del Mar.

Aquest llibre t’apropa a la Barcelona del segle XIV i et fa entendre millor la  


La catedral del Mar

història de com es va anar creant la ciutat, i el per que de moltes coses que encara es conserven avui en dia.

A mi ningú no me’l va recomanar, però el vaig llegir quan el van posar a la venda ja fa uns anys i tots el diaris i altres mitjans de comunicació, se”n va fer ressò.


Jo recomanaria aquest llibre a qualsevol persona que tingués interès en conèixer la història de Barcelona ciutat i que disfruti llegint aventures de personatges singulars.

Sílvia Vela Pladevall

Mare de l”Anna Ruiz


LECTURA

U Bein Bridge Amarapura, Myanmar. El pont de teca més llarg del món; 1,2 km.