La xarx@

La publicació dels alumnes de 3r de secundària

53

 maneres de relaxar els nervis abans d'un examen

1. La respiració. A vegades no li donem importància a la respiració i és molt important! Quan estem nerviosos respirem acceleradament. Així que quan estiguis nerviós, dedica uns instants a respirar. Agafa aire i el treus lentament. Així repetidament. T'anirà bé.

 

2. Estudiar. Quina xorrada de consell pensareu alguns! Però no. La gran part de l'ansietat i nerviosisme que arrosseguem abans d'un examen és perquè no el portem prou preparat o no hem estudiat suficient. Així que si dediques les hores que toquen a preparar el temari, menys nervis i angoixes.

 

3. Fes esport. Encara que tinguis poc temps, busca una estona per practicar esport quan estiguis estressat pels exàmens. Fer exercici relaxa el cos i la ment. Funciona molt bé!

 

4. Sigues positiu. Si t'envoltes d'ambient negatiu cada vegada ho veuràs més complicat. L'energia positiva es contamina. Així que pensa que amb una mica d'esforç pots aprovar i presenta't a l'examen amb el convenciment que aprovar és possible i així serà!

 

5. Truca una amic que sàpigues que ho porta pitjor que tu. Mètode infal·lible. Sempre funciona. Mira l'agenda i busca un amic/ga que saps segur que ho porta més malament que tu. Truca'l i poseu en comú la matèria d'examen. Veuràs que ho portes molt millor que ell i et tranquil·litzaràs. Sempre hi ha algú que ho porta pitjor!

Enric Aguilar

5

Alguns de vosaltres ens heu demanar consells per evitar els nervis i els atacs d'ansietat ara s'apropen setmanes d'exàmens finals i selectivitat. Així que aquí teniu 5 consells que us poden ser útils de cara als exàmens. Sort!

Tallers de robòtica, trobades, plàstica, teatre, dinars…

Escola Verda, Fira de Nadal, Pastorets, l”amic invisible…

La Castanyada, Concert de Santa Cecília, ludoteca, FLL…

Passadissos, colònies, tallers, excursions, Coral…

Primer trimestre

2016

Festes , tradicions …

i moments màgics:

Els horòscops de la setmana

Aquesta setmana tindràs bona sort amb els estudis, intenta esforçar-t’hi molt i tindràs una bona recompensa. Tindràs bona sort en l’amor diumenge a la nit. alguna persona et vol conèixer i no sap com dir-t’ho. Color de la sort: lila.

Aquesta setmana et toca ser més responsable amb el que dius. Intenta no parlar molt malament de la gent! No val la pena estar enfadat amb algú per un malentès... Prova de fer el primer pas i anar-hi a parlar. Sigues positiu, molt positiu. Número de la sort: 4

Aquesta setmana veuràs que alguns dels problemes que tens es resolen sols i que t'arriben noves oportunitats, tingues paciència no vulguis córrer. Dia de la sort: diumenge.

Aquesta setmana començaràs a sospitar d’una persona propera que sembla que està parlant malament de tu, estigues alerta de les persones no et convenen. Intenta no posar-te a la seva alçada. La família estarà amb contacte amb tu. Dia de la sort: dimecres.

Sovint no tens prou clars els teus sentiments i això et porta a fer coses sense sentit. Compte! que la gent s’acabarà cansant de tu, pensa abans de fer les coses. Bon moment per lligar amb els de signe de cranc.

Aquesta setmana tindràs el « guapo » pujat i els altres també ho notaran, potser és el moment de fer-te veure. Deixa que les coses flueixin, relaxa’t una mica i no vulguis controlar-ho . Quan hi hagi problemes ja se solucionaran sols! Presta atenció amb els consells que et donin. Tens l”oportunitat de conèixer algú que serà important en el tema de l’amor.

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

LLEÓ

VERGE

21 MARÇ-20 ABRIL

21 ABRIL-20 MAIG

21 MAIG- 21 JUNY

22 JUNY- 22 JULIOL

23 JULIOL-23 AGOST

24 AGOST- 23 SETEMBRE

Una persona molt especial et dirà dissimuladament què sent per tu, però no et facis il·lusions, pot ser una porta oberta a viure bons moments. Comença a ordenar les teves idees perquè et portaran mal de caps. Intenta”t centrar en el que està passant i sobretot en els estudis,. Color de la sort: lila

24 SETEMBRE- 23 OCTUBRE

BALANÇA

Ara és el millor moment per començar a marcar-te objectius en els estudis. Estàs ple d’energia aquesta setmana i la teva motivació és gairebé contagiosa, faràs somriure a tothom. Aprofita per estar feliç!

24 OCTUBRE- 22 NOVEMBRE

ESCORPÍ

Aquests dies poden ser molt importants per a tu i fins i tot et poden arribar a canviar la vida. Però vigila el que dius perquè a la mínima et pot portar problemes. Color de la sort: taronja.

23 NOVEMBRE- 21 DESEMBRE

SAGITARI

Aquesta setmana tens l”oportunitat de dir a una persona tot el que sents. Tindràs molt bona sort amb les amistats, especialment amb els nois. Centra el cap per i pensa”t bé el que diràs abans d”obrir la boca. Color de la sort: verd.

22 DESEMBRE- 20 GENER

AQUARI

PEIXOS

CAPRICORN

No desaprofitis les oportunitats que et passaran per davant o et pots acabar penedint. Les amistats t’aniran bé, però algun problema et pot fer baixar l’autoestima.

Les paraules d’un amic et faran reflexionar i voldràs canviar una cosa del teu passat. Intenta posar-te a la pell dels altres. Reflexiona amb el que vas fer fa uns dies i si cal demana perdó. dia de la sort: dimecres.

21 GENER- 18 FEBRER

19 FEBRER- 20 MARÇ

Carla Camacho i Laura Vinyets

Es diu bottle flip i consisteix a aconseguir que una ampolla mig plena o mig buida -això depèn del positivisme de cadascú- caigui bé després de donar-li com a mínim una volta a l’aire. Aquest joc s’ha posat tant de moda que ha omplert youtube de fites aconseguides pels practicants més experts. Us atreviu a provar el bottle flip? Us avisem que és més difícil del que aparenta. Podeu comprovar-ho amb aquest vídeo realitzat pels mateixos alumnes.

Oriol Puig i Gerard Mancera

Sabeu quin és el joc de moda entre els nens i adolescents?

Què en penses de...

Continguts banals però virals s’han donat sempre al llarg de la història. Potser molts dels que llegiu ara aquest article, vau vibrar fa vint anys (sí, vint anys!) Al ritme de les Spice Girls o els Backstreet Boys. I està clar que les seves lletres no passaran als annals de la història de la música. O més recentment el fenomen Chikilicuatre o el Gangnam Style. Els YouTubers actuals, els que estan triomfant entre els adolescents, tampoc faran història i els seus noms no diran res a ningú d'aquí a uns anys. I no obstant això ara mateix per als adolescents són veritables ídols, reemplaçant fins i tot en popularitat -qui ho diria fa uns anys- a futbolistes i cantants.


Quina és la raó? Cap diferent a la dels fenòmens anteriors. Els adolescents sempre van desenvolupar una cultura lateral, no coincident amb la dels seus majors. Freqüentment els seus gustos no van ser coincidents amb els dels seus pares i mares, tant si parlem de moda, com de música, d'estil de vida, de programes de televisió ... Per tant, criticar aquest gust pel que fan i el que són els YouTubers, és repetir els esquemes de tota la vida. La "cultura" critica la "subcultura".

Deixant de banda els continguts, hem de ser conscients que la forma d'interactuar els adolescents amb els seus ídols ha canviat. Fins no fa gaire, la televisió tenia el monopoli a l'hora d'exalçar o enderrocar a un estel.  Amb l'arribada en els últims anys de les xarxes socials -i no em refereixo només a les clàssiques de Facebook o Twitter- amb totes les seves variants, i amb el seu ús a través dels mòbils, cada vegada més generalitzats entre els adolescents, són ells mateixos els que creen i descobreixen els seus ídols directament. En aquest sentit assistim a una democratització de la cultura, i ens agradi o no, és el reflex de la nostra societat i de les diferents franges d'edat que hi conviuen. El fet que un adolescent "de a peu" aconsegueixi tenir milions de fidels seguidors, sense necessitat de negociar amb directors de cadenes, sense necessitat d'inversions milionàries, superant escriptors, actors i cantants, és una cosa que fa mal a bona part de la nostra societat. Ja voldrien molts "grans creadors" tenir els seguidors que té el youtuber xilè Germán Garmendia (gairebé 28 milions, moltíssim més que la població de països com Austràlia, Xile o Equador). I això és una cosa que costa assimilar a una societat encara acostumada a desenvolupar-se sota els clixés dels grans mitjans de comunicació, on el capital econòmic juga un paper fonamental, i que són els encarregats de filtrar el que el públic va a consumir. Les regles de joc han canviat, per a bé i per a mal.


Amb això vull dir que l'atracció per la banalitat no és una cosa nova d'aquesta època. Va succeir sempre, només que les estructures socials no permetien que emergissin i que es donessin a conèixer. El web 2.0 ha permès això, i no hem d'alarmar: que els nois i noies idolatrin a aquests joves YouTubers, no vol dir que siguin enaltits ja eternament i que aquesta banalitat es perpetuï en les seves vides. Són etapes evolutives, on entra la força del grup, la rebel·lia, la necessitat d'autoafirmar, la construcció de la seva identitat ...


Les "bestieses" que escoltem als YouTubers, i que tant ens escandalitzen, no són -en molts casos- diferents a les dels nostres fills i filles quan estan amb la seva colla. Passa que als adults els ha agafat per sorpresa la força amb què ha emergit aquest mitjà i les noves dinàmiques comunicatives que aporta.


Crec que la postura més correcta davant d'aquest fenomen per part dels adults que són responsables de menors, és, el primer, conèixer-lo directament abans de començar a criticar-lo. Adonar-se que són formes d'expressió que, com abans he comentat, tampoc difereixen tant de les que fan servir els menors habitualment en el seu medi. Només que veure-les reproduïdes massivament ens espanta. I clar que de vegades, a part de la forma d'expressió, els continguts poden ser reprovables, però el mateix que ho són, per posar un exemple, el missatge de moltes cançons o les lletres del reggaeton. Hem, com sempre, d”educar en valors als nostres fills i filles, i això no ho anem a aconseguir prohibint: seguir a aquests YouTubers o criticant-constantment. Sí serà més efectiu parlar amb ells, amb tota tranquil·litat i normalitat, dels continguts -si és que els considerem perjudicials- usant la raó per fer-los veure el que ens sembla bo i el que ens sembla dolent. És a dir, no imposar-los la nostra visió del bé i del mal, sinó educar-los en el difícil art del discerniment.

OPINIÓ

El fenomen YouTubers i els adolescents és un tema que sovint ens preocupa a pares i mares perquè és un fet que no coneixem a fons. No obstant això, tot i que el moviment dels YouTubers és nou en el sentit del mitjà, no ho és en la seva essència.

I vegem també el positiu d'aquest fenomen youtuber. Si ets educador/a has d'aprendre a fer servir les mateixes eines que ells, si realment vols crear continguts a Internet que arribin als adolescents. Els seus recursos, els seus girs expressius, els seus plans, els seus efectes formen part d'un escenari que serà molt útil per utilitzar amb un altre tipus de continguts. El que no podem fer és fer servir canals de comunicació amb un impressionant potencial, com és YouTube, per seguir utilitzant els arcaics mètodes de classes magistrals i unidireccionals. Això sí que està condemnat al fracàs!


De qualsevol manera, a YouTube hi ha també moltíssim contingut de qualitat creat per joves. Un exemple són els Booktubers, com Obrint llibres, LibritisCronica, Fly like a butterfly. Són joves que utilitzen el seu canal de YouTube per recomanar lectures i presentar llibres. No tenen la quantitat de seguidors de Elrubius, HolaSoyGerman, Vegetta777 o Wismichu, però formen part d'aquest nou mitjà d'expressió (potser ja no tan nou). I també cal ressenyar la implicació d'alguns YouTubers en campanyes de tipus social o ambiental, o la presa de consciència de moltes institucions -l”Església Catòlica entre elles- en la importància dels YouTubers com a progrés cap a un món millor. Els famosos YouTubers, amb milions de seguidors, és el que surt a la llum de forma massiva i el que ens preocupa a molts pares i mares, però la veritat és que no són més que la punta de l'iceberg, perquè són molts més els adolescents que realment creen productes de qualitat a YouTube, i que també tenen els seus seguidors. Potser el paper com a pares i mares és no deixar escandalitzar-nos per l'enorme seguiment que es fa a aquests YouTubers amb continguts de poc valor, però d'atractiva factura audiovisual, i centrar l'atenció en la resta de material, creat també per joves, que pobla la majoria de la xarxa.


Del que es parla és dels YouTubers amb milions de seguidors i la repercussió que els mitjans de comunicació tradicionals els donen. Però com a pares i mares hem d'ensenyar als fills a tenir un sentit crític i saber distingir la qualitat tant en la forma com en el contingut. I el mateix que hi ha llibres, pel·lícules i cançons de dubtosa qualitat en factura i en fons, i no per això deixem de llegir, anar al cinema o escoltar música, igualment hem de fer amb YouTube.


En conclusió: hem d'estar alerta al fenomen dels milionaris YouTubers, però no deixar-nos influir pel que sentim. Us animo a entrar en els seus canals, igual que en els canals d'altres joves amb altres continguts. Només des d'aquesta perspectiva podem parlar de tu a tu amb els nostres fills i filles, en un ambient amigable, racional, sense prejudicis, analitzant els seus continguts, els temes que són criticables i també aquells dels quals es desprenen valors. Però en cap cas desqualificar gratuïtament ni, per descomptat, prohibir. Una ciutadania adulta i crítica es construeix des del diàleg i l'educació, no des de la prohibició.


Núria Pedraza

El fenomen « YouTuber »

Tota aquesta generació de continguts tindrà els seus premis en els Play Awards, els primers grans guardons que es van entregar als millors youtubers de parla espanyola. L’Auditorium de Palma va ser l’escenari d’una gala sense precedents en què es van trobar els youtubers iberoamericans més influents amb personalitats de la indústria audiovisual a internet.  Els actors Helena de Miguel i Max Olivier han fundat els premis amb la intenció que sigui “la primera de moltíssimes edicions”. Per ara han disposat de capital privat per poder portar a terme l’esdeveniment, però el seu objectiu és que la cita s’acabi “institucionalitzant”, com ha passat amb altres guardons.

Els ‘YouTubers’ ja tenen premis

Els canals d'El Rubius, Luzu, Patry Jordán o AuronPlay acumulen milions d'espectadors a Espanya i Llatinoamèrica

Rutilants ídols adolescents, estan en el punt de mira tant de les marques com de la indústria audiovisual. Han plantat la llavor de la nova televisió.

La vostra amistat durarà per sempre?

L'estimes moltíssim i vols saber si això vostre serà etern? Fes el test de l'amistat d'Adolescents.cat i comprova-ho!!!  Dóna-li al COR!

Busca en les sopa de lletres, 8 paraules de tribus urbanes

H

E

A

V

Y

R

B

N

S

M

U

S

K

I

N

L

I

R

T

A

P

V

D

J

Q

P

C

R

Y

Q

R

Y

U

I

O

X

Z

N

Q

U

O

P

U

N

K

K

D

H

W

I

C

Q

E

B

R

Y

I

Q

I

N

K

B

Y

T

E

Q

V

B

F

E

E

M

O

R

O

C

R

A

H

R

R

L

C

W

A

A

P

U

K

O

H

O

O

L

L

I

G

A

N

T

ENDEVINALLA

EL SOL

Les 7 diferències

Jeroglífic

¿Com es diu el teu oncle?


SANTI

La condemna

Un presoner, empipat, li explica al seu company de presó:

-Estic indignat! M’ han posat 40 anys i només en tinc 25.

 

El pitjor

- Escolta, Què és pitjor: la ignorància o el desinterés?

- Ni ho sé, ni m’ importa.



Gos golós

Com diuen els russos a un gos menjant donuts?

Truski maska roska.



Acudits

No és un joc, no és simplement una burla, és el “bullying”.

Cada vegada hi ha més gent afectada i encara més els responsables d’aquests assetjaments en massa  que puntualment acaben amb la mort de l’afectat.

El patiment dels afectats, de la seva família, les rialles dels agressors. Fins a quin punt hem arribat?  Només un simple joc o unes rialles per molts, la mort en vida per a molts altres. Una nova forma de passar-ho bé?

Els més “guais”, els “més grans” es mengen els més febles, els nous, els que tenen idees diferents de la vida, com els grans depredadors destrossen les seves víctimes, animals inofensius que  de cop es troben enredats dins d’una reixa que els pot acabar escanyant.

A tots ens preocupa molt aquest tema, però hi fem alguna cosa al respecte?

Actuem únicament als jutjats quan la cosa acaba malament, i l’únic que fan és posar als agressors sota tutela judicial ja que normalment són menors d’edat.

Posem-nos seriosos, pot ser un joc per a molts, potser que algun dia hi estiguin involucrats els nostres fills, i desgraciadament no quedaran com a guanyadors.

En cas de bullying truca al 116 111

El telèfon funciona les 24 hores del dia els 365 dies de l’any de forma gratuïta i totalment anònima, sense deixar rastre.

Bullying, no hi juguis!

Encara que sembli mentida, alguns professors i la majoria d’alumnes estem d’acord en una cosa: volem les tardes lliures secundària. Dos aliats i un enemic, contra el que estem lluitant des que entrem a ESO fins que en sortim.

Com la majoria d”escoles o instituts de la comarca d’Osona, ens agradaria tenir tardes lliures a la setmana, (amb dues ens conformem). Les tardes lliures ens servirien per estudiar i treure millors resultats, entre altres coses.


Des d’aquí demanem que es facin propostes i horaris, i que l’AMPA les escolti perquè si realment volem dues, o una tarda lliure no podem estar de braços plegats dient volem tardes lliures, ens ho hem de treballar o vulgarment ens ho hem de “currar”!                   

Equip de redacció


Lluitem pel que creiem que és just!

Quan em van demanar per escriure un article d’opinió sobre el tabac, va ser instantàniament evident que la seva tria no era atzarosa, sinó per la meva posició en contra d’aquest producte del consum a les escoles, com bastants alumnes tindran en compte. Les meves idees, les quals han estat bastant mal interpretades per un nombre considerablement alt de consumidors de l’escola, es basen fonamentalment en la llibertat de tothom. Intentaré resumir les idees que vull fer arribar als lectors en tres breus frases.

A partir d’això aprofundiré més el tema per als interessats/ades, i qui s’hagi cansat de la meva lenta forma d’explicar-me, que es quedi amb aquestes tres frases com a mínim:


  1. Si una persona fuma, que fumi, és la seva vida, i jo, com a mínim, no em considero un dictador.
  2. Si una persona no fuma, té tot el dret del món a no fer-ho.
  3. Si en un recinte no es pot fumar, no es fuma.


Val, ja sé que he dit que no em considero un dictador i que amb aquesta última frase amb un aire més imperatiu que les altres, m’hi estic assemblant. Però, al final del dia, sóc només jo qui diu això? Si la llei ha imposat les normes anti-tabac, i aquesta frase va dirigida a tots els fumadors que es trobin amb aquest article sota la mirada, les han posat no perquè els fumadors els fan pena, sinó per respecte als no fumadors. I aquest és el punt al qual tan ansiosament vull arribar:


Respecte. I per ajudar-me a explicar, em farà falta un altra paraula: llibertat. Què és la llibertat? Qualsevol diria, i correctament: “el fet que una persona pugui fer el que vulgui”. Molt bé. I ara, què és respecte? Un altre anònim qualsevol et contestaria: és la bona educació que s’utilitza per tractar una persona. Doncs ara, digueu-me, tenen alguna cosa a veure les dues paraules? La llibertat ja hem dit que és fer el que vulgui cadascú. Però fins a quin punt arriba la llibertat? Si la llibertat no tingués límits hi hauria el doble d’assassinats, lladres, criminals... que hi ha ara. I la llei, evidentment, no tindria cap sentit la societat. Però vosaltres us estareu demanant: “ I com sabem a on s’acaba la llibertat d’un?” Doncs és relativament simple. La llibertat d’un s’acaba a on comença el respecte cap als altres. Si les lleis anti-tabac es van imposar per respecte als que no fumen, la llibertat d’un fumador a decidir quan i on es pararà  a fumar una cigarreta, es talla on calgui respecte pels que l’envolten. Fem una comparació: “A” és un cuiner excel·lent i “B” és un amic d” A. Un bon dia A convida a B a casa seva per dinar. Tots sabem que A és lliure de cuinar el que vulgui. Hi ha un problema, però, i és aquí on es talla la llibertat de l’A; En B és musulmà, i, com tots, i especialment l’A, hauríem de saber, els musulmans no poden menjar porc. O sigui que la llibertat de l’A que li permet cuinar el que vulgui, desapareix al moment en què el respecte pel seu amic s’imposa. A, per respecte a B, cuinarà un plat que no contingui porc.

Què vull dir amb això? Doncs que si un fumador vol fumar, que fumi, ja que és lliure de fer-ho, però si les normes del recinte no li permeten, o si està en companyia d’algú que desitjaria no hauria d’aguantar el fum que el emetrà, el fumador se n’anirà a un altre lloc a fumar, o simplement, no ho farà en aquell precís moment.

I bé, aquí acabo aquest article d’opinió. Espero que hagi estat d’utilitat.


Paul Sánchez,

Exalumne de l”escola que va escriure aquesta article l”any 2006

Això del FUM que mata…

Sabeu? Els vostres fills i filles també són un misteri per a nosaltres. I un repte, i una esperança, i una alegria, i una preocupació, i una il·lusió…i una part de la nostra vida. Pensant en cadascun d’ells imagino un instrument: les guitarres, espontànies i alegres; les flautes, senzilles i discretes; els pianos, amb presència i forta personalitat; les arpes, tímides i esveltes; els tambors, sincers i sorollosos; les maraques, divertides i amistoses; els violoncels, pensatius i melangiosos…Cadascun d’ells forma part d’una orquestra diferent. Una orquestra formada per vosaltres, la família, els companys, els amics. Cadascun de nosaltres, al llarg de la nostra vida, anem descobrint quina mena d’instrument som i quin és el nostre lloc dins l’orquestra de la qual formem part. Aquests nois i noies nostres viuen ara uns anys de la vida especialment important en aquesta descoberta. Diuen que, a l’adolescència, tots tenim clares intuïcions sobre les motivacions profundes de la nostra existència. Penso que sí. I que les espurnes de joventut dels nois i noies són indici d’aquest anhel amagat.

I quan tota l’orquestra es disposi a tocar, és important i imprescindible, que cap instrument no desafini. El treball de tota l’orquestra se’n ressent per un sol instrument desafinat.

I si els alumnes són instruments d’una orquestra, m’agrada pensar que els professors som…

Sabeu que és un diapasó? Un diapasó és un “petit instrument metàl·lic que, en vibrar, produeix un so musical d’una altura determinada”. A partir d’aquest so, tots els instruments poden afinar-se.

Vull pensar que professors i professores som els diapasons.“Petits instruments”,…la nostra tasca diària no és visible fàcilment, però tenim la certesa com la guineu, d’El petit príncep, que allò realment important és invisible als ulls. “Metàl·lics”,…aquí la metàfora se’m desfà. No, no portem cuirassa. I, per tant, fem nostres les alegries i les tristors dels nostres alumnes. Estimem   i patim amb i per ells. I així com ells creixen, nosaltres també ens engrandim. “En vibrar produeix un determinat so”,…cadascun de nosaltres emet un so determinat. Un so carregat de vida, la nostra, i de desitjos per als nostres alumnes. Un so que és el nostre tarannà, la nostra manera de ser: única i irrepetible. I emetent aquest so, volem que cada instrument pugui afinar-se. Que cada alumne trobi punts de referència per poder créixer original, lluire, fort i estimant.

I per acabar us llenço un enigma, amb tantes respostes com ulls llegeixin la pregunta: qui és el director/a de la nostra orquestra?     


Núria Pedraza

Professora de secundària     

a

ser

Pro  fes    so    ra

l”ESO

Desvetllant « El petit príncep »

INFOLABORAL 4t ESO

VÍDEOS  PROFESSORS PER AL COMIAT DE 4T

AUTORA: ESTER PUIG

La gramàtica del català ha generat polèmica. La nova Gramàtica de la llengua catalana ha sortit el 23 de novembre i tté caràcter normatiu. La referència normativa era la gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC l’any 1918. Per tant, fa 100 anys.
El que ha aixecat més polèmica és la
supressió del 90% dels accents diacrítics; per tant, es passarà de 150 a 14.

L’accent diacrític serveix perquè dues paraules que s’escriuen igual però es pronuncien diferent i tenen significats diferents es puguin distingir. La funció del diacrític servia per desfer l’ambigüitat però la majoria d’ambigüitats, segons els estudiosos, desapareix pel context.
La polèmica s’ha generat perquè alguns s’ho miren des de la distància i consideren que no té cap transcendència, és un pas important, que l’hem de fer. D’altres diuen que l’ortografia és un tema molt sensible perquè ens remet a l’aprenentatge i a la nostra infantesa. Els entesos diuen que si l’IEC ha arribat a aquesta reforma és perquè s’ho ha rumiat molt.
A part del diacrític, la gramàtica també porta altres canvis, com la
duplicació de la r en certs molts (erradicar, corresponsable) o també la qüestió del guionet.
L’aplicació es farà al llarg de cinc anys.

La nova gramàtica de l’IEC

Quatre dècades explicant a classe que són les mores que mengen móres i no a l'inrevés, que els óssos no deuen tenir els ossos peluts, que tinc un nét i unes nétes molt net i netes, i quan ja estic a punt de llençar la tovallola i donar-me per vençut em vénen (no venen) a dir que aquests esforços (tot i que siguin continguts) han resultat d'allò més estèrils?

Sí, ja sé que no els volen pas eliminar tots, només faltaria! Que en volen mantenir poc més d'una dotzena. Si els altres se'ls volen carregar perquè són (que no tenen son) mots poc usats, no veig quina nosa hi fan, la veritat.

Posats a treballar per a la modernització de la llengua, se m'acudeixen altres possibilitats: poden eliminar la l·l i posar seny pràctic en tot allò que es refereix a l'ús dels pronoms febles.

I si volen tirar per la banda de les barbaritats, poden facilitar la tasca dels mestres:

-eliminar la grafia "h" menys en les onomatopeies i el mot halar,

-eliminar la "v", que al cap i a la fi sona igual que la grafia "b",

-eliminar les grafies mudes,

-canviar la correspondència so grafia g/j eliminant el dígraf gu

-fer l'equivalència "s" essa sorda i escriure "z" sempre en la sonora,

-afegir una grafia nova per a la vocal neutra...

La cosa quedaria més o menys així:

"æbui no e pogut llæji la nobelæ que m'as æmbiat æ cazæ pærquè e pæsat masæ æstonæ æscribin æquet ærticlæ"

Fa força mal d'ulls, però també ens hi podem acostumar. En aquest país som de mentalitat oberta.

Joan Roca

Professor de llengua  a ESO

Opinió extreta del seu blog


PARLEM D'ACCENTS DIACRÍTICS?

Bones pràctiques

TUTORIA 1r ESO

Si vols veure els vídeos dels COMIATS de 4t d”ESO a La Canal,


CLICA!

¿Qué es para ti la POESÍA?

¿Que es para ti la LIBERTAD?

LENGUA castellana 3r ESO

Quins són els teus valors personals i professionals?