La xarx@

La publicació dels alumnes de 3r de secundària

53

Els joves  de secundària de la Vedruna a prova

Les xarxes socials ens tenen atrapats

Una xarxa social és una comunitat d'internautes units per algun interès comú que es relacionen, comparteixen i intercanvien informació a través d'una plataforma virtual. A través d’ella s’aconsegueixen amistats, coneixements, creences...

Espanya s’ha convertit  en el cinquè país del món que més utilitza les xarxes socials amb un 42% d’internautes. A partir de l”optativa de Xarx@ hem pogut conèixer l”opinió sobre aquest tema que tenen els nostres companys de secundària.

Des del nostre punt de vista molts adolescents no poden estar 24 hores sense connectar-se a les xarxes socials. Depenen totalment del mòbil, oirdinadors... qualsevol mitjà que puguin estar connectats online.

Els joves utilitzen una o més de les xarxes socials existents. D’ells, més de la meitat es connecten diàriament. Hi publiquen fotos o texts, sent molts menys els que actualitzen el contingut del seu perfil de manera regular o bé enllacen vídeos.

Es passen més temps a internet que davant de la televisió. A la nostra escola hem realitzat aquest qüestionari per poder veure com afecten les xarxes socials als alumnes de 2n i 4t d'ESO.

1.Sexe:

- NOIS:  63

- NOIES: 45      


2. Et connectes diàriament a les xarxes socials?

- SÍ: 99

- NO: 9


3. Tens contactes que no coneixes en persona?

- SÍ: 58

- NO: 50

 

4. Quina Xarxa social uses més?

- Snapchat: 11

- Instagram: 93

- Facebook: 2

- Twitter: 2


5. Quin grau de rellevància li dónes als « likes »?

- Molta importància: 64

- Poca importància: 43

- Cap importància: 20


7.  A quina edat vas iniciar-te en eles xarxes socials?

Menys de 10 anys:17

Entre 10 i 12 anys:63

Entre 12 i 16 anys:28


8. Amb quin propòsit utilitzes les xarxes socials?

Passar l’estona:81

Per parlar amb els amics:10

Jugar a jocs:5

Per compartir coses:4

Per xafardejar:2


9. Fas bon ús de les xarxes?

Nomes pot veure el meu perfil la gent que tinc agregada:75

No afegeixo gent desconeguda, nomes amics:8

No publico informació personal:19

No mantinc la sessió oberta en cap dispositiu:1

No permeto que aplicacions tinguin accés als meus contactes:5


10 Quant t”acostumes a connectar?

Mati: 1

Tarda:6

Nit: 9

Sempre que tinc un moment : 92


Mar Casas, Júlia Serrabassa i Martí Terricabras

108 alumnes

Definició:

El Dab és un ball o un pas d’un ball, que s’ha posat de moda en els últims mesos i que ha omplert les xarxes socials i tot el món en parla. El Dab consisteix en allargar un braç, plegar l’altre en direcció al pit  i abaixar el cap. En anglès la paraula “dabbing” significa colpejar lleugerament.


El Dab ja feia temps que existia, però els últims mesos s’ha fet molt conegut gràcies a les celebracions que han fet diferents esportistes professionals. Els dos principals propulsors d’aquest ball són: Paul Pogba un jugador francès de futbol, que va celebrar algun gol la temporada passada quan jugava amb la Juventus i Cam Newton, un jugador de futbol americà nascut als Estats Units i que juga en la posició de quarterback als Carolina Panthers, un dels millors equips de la NFL, que també ha fet algunes celebracions amb el dab.


Gràcies a aquests dos i algunes altres persones, el dab ha omplert les xarxes socials, principalment l’Instagram i el Twitter, amb fotos de milers de persones de totes les edats practicant aquest pas de ball. Es va fer viral i el hastagh “dab” va ser un tending topic  d’algunes xarxes socials, fins al punt que ha esdevingut una de les modes més conegudes de l’actualitat.


Ha esdevingut tan popular, que al FIFA 17(el joc de futbol més famós del món) es poden celebrar els gols fent dab.

Persones i personatges coneguts fent Dab:


Moltes persones famoses, han practicat aquesta moda. Aquests són alguns exemples de persones conegudes que han fet aquest ball:

-Paul Pogba (Jugador de futbol del Manchester United i la Selecció francesa).

-Cam Newton (Jugador de futbol americà).

-Neymar Jr (Jugador de futbol de Barça i de la selecció de Brasil).

-LeBron James (Jugador de la NBA).

-Pablo Dybala (jugador de futbol de la Juventus)

-Azarenka(famosa tenista).

-Bill Gates (empresari americà fundador de Microsoft)

-Hillary Clinton (política dels Estats Units)

-ElRubius OMG (El youtuber espanyol amb més seguidors)


Molts programes, sèries de televisió i usuaris de xarxes socials han fet dibuixos i paròdies de personatges de sèries i videojocs fent aquest ball. Alguns d’aquests personatges són: Bart Simpson, Calamardo de Bob Esponja o Pikachu de Pokemón.


Roger Casanovas  i Jordi Bayés

Orígens del Dab:

Hi ha una gran polèmica sobre els orígens del dab, ja que hi ha gent que diu que prové d’una acció i hi ha gent que creu que prové d’una altre. No se sap segur quins són els verdaders orígens del dab però aquests són els més gent pensa que són els verdaders:


Hi ha algunes persones que diuen que prové dels Estats Units, concretament a la ciutat d’Atlanta. Allà, un grup de Hip-Hop, coneguts com a Migos, el pasat tres de septembre de l’any 2015, van fer un videoclip anomenat: “Bitch Dab”, on feien aquest ball.


Hi ha altra gent que diu que qui va ser el creador del dab va ser un raper anomenat Skippa da Flippa, ja que a l’any 2014 va difondre un vídeo on feia aquest mateix ball.


Algunes persones com el raper Bow Bow diuen que els orígens del dab estan relacionats amb els consumidors de cannabis i altres drogues. Diuen que el ball del Dab imita la posició que fan els que consumeixen aquesta droga. Quan estosseguen, es tapen la boca amb el braç, fent la posició del dab. També diuen, que alguns consumidors de cocaïna, la consumeixen del seu colze, ja que sembla que estan estossegant i estiren una mica l’altre braç i queden amb la posició de dab.

A en Jaume Espel, l”Eva Ventura, en Jordi Ginesta, en Franco Molinari, en Ferran Orriols i en Toni Gómez els uneix tres grans passions: formar part del professorat de la Vedruna, ser un entusiasta apassionat de l”art de la música i gaudir d”un estil de vida, d” una manera diferent de veure i entendre les coses molt particular.

No tots som músics…

però déu n”hi do els que tenim a l”escola!

Música Mestre!

Jaume Espel

Què significa per a tu la música?

Per a mi la música és una forma d’entendre la vida. És molt important  per superar els moments més difícils i també per gaudir dels bons. Depenent de la situació, el cos ja et demana un estil de música més mogut, o algun més tranquil, un estil més de rock o més de pop. També serveix per si vols passar una estona tranquil·la o desconnectar del món. Tot això també passa quan toques un instrument com la bateria o el baix, jo gaudeixo la música com una persona que li agrada el futbol quan hi juga.


Com compagines la feina de professor amb la de músic?

No és gaire difícil, perquè acabo a les cinc i després puc anar a assajar pels volts de les sis o de les set, depenent del dia, assagem dues hores o una hora i mitja. I també puc assajar els caps de setmana, ja que no he de treballar. Sí que és cert que algun dia et fan anar a la ràdio o a la televisió i aleshores, durant l'horari escolar és més difícil compaginar-ho.

L'altre avantatge és a l'estiu, perquè s”esdevenen la gran majoria de festes majors, i com que el professorat, no té tanta feina, pots anar a fer els concerts més tranquil·lament.

Professor de tecnologia
ESO

Vaig néixer el 3 de juliol del 1985, ara tinc 31 anys i la meva història en el món de la música va començar a casa meva, ja que el meu pare tenia molts discs de vinils i ens posava música al cotxe i ens agradava molt, però jo encara no tocava cap instrument.


Més endavant per allà als setze anys, vaig decidir començar a tocar la guitarra i vaig començar a anar a classes i vam començar un grup que es deia Snotgreasy, quan érem adolescents i recordo que vam fer un concert a l'institut, que a la gent els hi va agradar molt. A partir d'aquí vam anar seguint, amb un bateria, dos guitarristes, i ens faltava el baix. Al final ens vam canviar de nom i ens vam posar Mave'l, i va entrar el baixista, i un cantant. Després vam canviar l'estil de música i vam passar a un estil més fosc, i vaig decidir marxar del grup ja que no m'agradava gaire aquest estil de música.


Després vaig estar un període de temps sense tocar música. I fa dos anys vaig crear un nou grup que cantàvem en anglès. Després vam parar un temps perquè vaig anar a viure a Dublín i el grup va quedar parat. Quan vaig tornar, el grup va començar a cantar en català i vam incorporar un teclista i trompetista. Al cap d’un temps vam treure un petit disc de quatre cançons que el vam vendre per buscar concerts. Vam tocar un concert a la Festa major de Gironella i després va començar la evolució més positiva. Fa poc ens vam presentar a un concurs on vam guanyar una plaça a Canet Rock.

RÚPITS

Què significa per a tu la música?

Per mi la música és una altra manera d’entendre la vida, com pot ser la pintura, la poesia o la dansa i també penso que la música ens ajuda a entendre’ns millor i a comunicar-nos entre nosaltres.

Com compagines la feina de professor amb la de músic?

La feina de mestra té un horari molt bo, que et permet dedicar les tardes i els caps de setmana al que tu vulguis. Jo a la música no m’hi dedico a nivell professional, dirigeixo dues corals de l'escola i un vespre vaig a cantar jo i els dissabtes porto el Cor juvenil de Tona.

Cant CORAL

Mestra d”Educació  Primària

Jo vaig néixer el 16 de setembre de l’any 1971 a Sabadell i des de molt petita que he cantat amb diferents corals: primer a la de la meva escola, després quan era més gran vaig anar cantar amb una coral que encara existeix que es deia Belles Arts de Sabadell i després vaig cantar un temps amb la coral de Sant Esteve de Castellà.De petita també vaig començar a tocar el piano, però no vaig acabar la carrera


Quan vaig arribar aquí Tona, de seguida em vaig posar a cantar amb el cor nou on encara hi canto ara. La música m’ha acompanyat sempre ja que el meu home és violinista i la música sempre esta present a casa.

« Si canviem la forma de veure les coses, les coses canvien de forma. Creure és crear. »


Eva Ventura

Llicenciada en història de l'art

15 anys de Coral Estrella

CORAL ESTRELLA (estrelles petites i estrelles grans) de l'AMPA de l'escola Vedruna-Tona. Creada l'any 2001 per emocionar-se i emocionar cantant.

Aquest curs estem d'enhorabona! El grup de grans viatjarà a Alemanya el mes de gener per finalitzar l'intercanvi amb el cor Akademie de Solingen. I a finals de maig participarà (amb onze cors europeus més i 10 cors normands) al 1r Festival de Cors Escolars de França.

Viatgem i cantem per EUROPA!

Clica per visitar el bloc!

Cor Juvenil Nebbia

Clica el logotip si vols anar al twitter

Jordi Ginesta

Quan era petit la meva mare em deia: “Ostres, perquè no t’apuntes a tocar un instrument? T’agradaria molt” i jo, realment sempre li deia que no. Aprendre a tocar em va venir de més gran, de petit a casa meva s’escoltava molta música i que escoltis molta música de petit determina 100% que t’agradi o no la música i quin tipus de música t’agrada... Quan vaig fer 16 anys vaig decidir comprar-me una guitarra i aprendre a tocar la guitarra i vaig estar anant a l’escola de música de Centelles durant uns 4 o 5 anys i com que també m’agradava molt cantar, vaig muntar un duet per tocar a casaments amb una companya meva. Llavors a més a més també tocava a una petita formació que tocàvem en festivals d’aquests típics de poble.


Tot va començar una mica a nivell local de dir:“Aprenc a tocar  un instrument i començo a tocar a esdeveniments del poble”, llavors, vam començar un altre grup que érem quatre que principalment fèiem versions i  tocàvem també per festes, i el qual vam començar a ficar-nos el nom de “Bonobos”. Però aquest grup no és el grup que tenim ara.


Llavors després d’aquest grup de versions, l’any 2012 vam decidir ajuntar-nos amb més músics i vam fer el grup que tenim ara que és diu “Bonobos”. Sóm set components, i vam intentar fer un grup de música professional, amb tot el que comporta: treure un disc, buscar una empresa discogràfica que la vam trobar i en el qual vam editar el nostre primer disc amb  fa 2 anys amb RGB suports, una empresa de manegament, algú que et porti als concerts... i amb tot això vam començar a tocar molt. La cosa va anar creixent, i el 2012 vam gravar la nostra primera maqueta de dues cançons que es deia: “From Centelles to the world”, el 2014 vam gravar el nostre primer disc que és diu: “Anima l’anima”, que ens el va editar RGB suports. Hem estat tocant durant els últims 4 anys a més de cent pobles arreu de Catalunya i també hem tocat a festivals molt importants com: l’acampada jove, les fires de Sant Narcís de Girona... Estic molt content perquè he pogut tocar als llocs on jo aniria a veure concerts i això és molt important. Amb el grup hem estat tocant molt, hem anat creixent de mica en mica, hem anat madurant com a grup i ens hem estat professionalitzant una mica. Tot plegat a molts nivells, i el 2016 hem tret el nostre segon disc que és diu: “Crida” i també ens el ha editat RGB suports.


Jo com a músic també he anat aprenent, he anat creixent, he fet classes de llenguatge musical privades i de veu, però des de que ens hem dedicat tant amb el grup, he deixat més de banda els casaments, esdeveniments... Bàsicament la meva trajectòria com a músic és tot això que us he explicat.


Què significa per a tu la música?

Per mi la música significa un mitjà de comunicació com molts n’hi ha al món.

Als escriptors, escriure els hi serveix per explicar coses, jo crec que la música és el llenguatge per explicar una mica tot el que un porta a dins i, a més a més, penso que juga un paper molt important dins el món de les emocions. Per a mi és una manera de comunicar en què les emocions són molt importants. El que compta també és una mica emocionar, per exemple per un periodista escriure una notícia super bé amb un català super correcte, evidentment en la música també s’ha de fer d’escriure bé, però penso que amb el tema de la música no només és important saber tocar bé el teu instrument sinó que també és important ser molt bo tècnicament i buscar emocionar. La música és un art, que és molt important i com en totes les arts s’ha d’emocionar el receptor. També penso que la música és una cosa tan àmplia, amb tants estils i tipus, és infinita per dir-ho d’alguna manera, per tant trobo que com a llenguatge és increïble, perquè et dóna moltes possiblitats de comunicar i sobretot d”abocar tots els sentiments que un té a dins i emocionar el receptor.

Com compagines la feina de professor amb la de músic?

Jo crec que s’ha de diferenciar molt de guanyar-te la vida que de ser un professional d’una cosa. Guanyar-te la vida simplement penso que vol dir que el que tu fas és guanyar els diners suficients per a viure, i evidentment és una cosa que és professional. Penso que no cal guanyar-te la vida en una cosa per ser-ne professional, perquè penso que ser professional d’una cosa depèn molt més de la teva actitud. Pot molar increïblement la música com és en el meu cas i em puc dedicar en un projecte moltes hores, però jo no m’hi guanyo la vida fent de músic. Guanyo diners però no suficients per poder treballar només d’això, i a més a més he de treballar de mestre que també m’agrada molt. Per tant compaginar aquestes dues coses és possible tenint en compte que ja t”ho agafes com si fossin dues feines; encara que amb la música no m’hi guanyi la vida econòmicament per mi és una feina, i com que per mi són dues feines, li dono un valor suficientment important com per dir que amb les dues he de treballar per igual.

Sí que és veritat que fer de mestre requereix molta més presència a l’escola, però també la música és una professió que consumeix molt temps d’oci, per tant jo quan treballo de músic treballo en hores en les que no estic a l’escola, i sinó has d’escollir, a la vida s’han de prendre decisions, i normalment trio l’escola ja que m”hi guanyo la vida.

Si tu vols una cosa:  lluita per aconseguir-ho! I compaginar-ho és possible si tu realment hi creus. Jo penso que a la vida un ha d’anar escollint el seu camí, i en el meu cas he escollit el camí de treballar de mestre, treballar de músic, i evidentment fer altres coses com jugar a bàsquet.


2

Per Jordi Bayés i Roger Casanovas

Franco Molinari

Què significa per a tu la música?

Doncs per a mi la música és una cosa molt important, també és la raó de la meva vida ja que sempre he tocat algun instrument i he anat fent coses relacionades amb la música, en definitiva és la meva vida.


Com compagines la feina de professor amb la de músic?

En realitat per a mi, tot només forma part d’una sola cosa, jo no divideixo el fet de tocar, amb el fet de ser professor musical.

 

Des de molt petit em van detectar que tenia una certa facilitat per la música i a partir d’allà, em van portar a estudiar música. Al principi, no tocava el contrabaix però actualment sóc contrabaixista. Després quan vaig ser una mica més gran, vaig fer tota la carrera de contrabaix.


A partir d’allà, he tocat molt a tot arreu. Tinc la sort que el meu instrument es pot aplicar a molts gèneres de música i he intentat tocar i aprendre tots els tipus que he pogut.

Professor de música a ESO

EL PAÑO MORUNO


JAIME BASULTO OCTETO BIOGRAFIA

La veritat és que jo vaig començar a tocar de bastant gran. Em vaig comprar un baix quan tenia disset anys. De molt petit ja havia tocat la guitarra, però només durant un any quan devia tenir sis anys, però ho vaig deixar. Al cap d’un temps, un dia, vaig anar a un local on estaven tocant uns amics i tres que que no tocàvem hi vam anar  i allà vam decidir fer un grup i cadascú va triar un instrument per tocar. Jo vaig decidir que tocaria el baix. A partir d’allà, vam estar varis anys tocant per divertir-nos i vam fer un grup que es deia Brain Fuse. Amb el grup de Brain Fuse vam tocar bastant i vam fer uns quants concerts però després el grup es va dissoldre i en vam començar un altre que es deia Burkina Fast-Food. Amb aquest altre grup vam estar tocant durant un any però no vam fer cap concert ni res i també ho vam deixar. Al cap de poc, els que estàvem a Burkina Fast-Food i un altre grup que també s’havia dissolt, vam crear Nucli, que és el grup on estic tocant ara. Portem dos anys tocant amb aquest grup i és molt divertit i ens ho passem molt bé.

Mestre de primària

Què significa per a tu la música?

Per mi la música és una manera d’expressar-me. Hi ha persones que es saben expressar parlant, hi ha persones que s’expressen molt bé amb llenguatge corporal i a mi com moltes altres persones m’agrada expressar-me mitjançant la música. La música és una manera de poder dir coses que potser amb paraules no pots arribar-hi.


Com compagines la feina de professor amb la de músic?

Doncs per compaginar la feina de músic amb la d’aquí l’escola de fer de mestre, intento agafar i treballar tant com puc entre setmana per treure’m tota la feina de sobre i poder tenir el cap de setmana per dedicar-me a la música.


Vols veure el grup musical NUCLI al Bon cop de Rock?

La meitat dels joves espanyols, enganxats a la xarxa


El 8% es veuen atrapats per les xarxes socials com amb altres drogoaddiccions


El 46% reconeixen que han sentit «dependència» d'internet en algun moment.

Molts pares estan convençuts que els seus fills passen massa hores connectats a internet. No és necessari portar a terme cap estudi per certificar-ho. És un comentari habitual entre els progenitors. El més xocant és que, tot i els conflictes que aquesta qüestió genera en les relacions familiars, gairebé la meitat dels joves admeten que els pares tenen tota la raó. El 46,3% reconeixen que en algun moment han sentit dependència i això els ha provocat la necessitat de desconnectar-se. I una porció més petita, però no menyspreable, un 7,9%, admeten sense embuts que estan enganxats a internet com podrien estar-ho a qualsevol altra drogoaddicció.


Les dades procedeixen d'una nova investigació portada a terme pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, un centre privat creat per la FAD (Fundació d'Ajuda a la Drogoaddicció), que aquesta vegada s'ha centrat en els joves de 16 a 20 anys. Són la generació que va néixer amb internet a casa i que ha viscut des de la pubertat l'explosió de les xarxes socials. L'estudi, denominat Joves en la xarxa: un selfie, és això, un autoretrat en què 800 joves descriuen quina és la seva relació amb el món virtual.


NI INGENUS, NI IGNORANTS / Gairebé cap d'ells concep la seva vida sense els recursos que els ofereix la web, però no són «ni ingenus, ni ignorants, disposen de la informació necessària sobre els riscos que comporta» la navegació, però els assumeixen «perquè aprecien més els seus avantatges», segons el director tècnic de la FAD, Eusebio Mejías. Un dels seus desavantatges és precisament que «enganxen» i «fan que deixis de fer altres coses divertides o necessàries», que et «quedis aïllat» o «provoquen que les persones s'acomodin i siguin més mandroses».


La percepció del que els passa als seus companys també és reveladora. Aquest percentatge que ronda el 8% d'enganxats confessos es transforma en un 41% quan als joves se'ls pregunta si veuen els seus amics bastant o molt dependents de les xarxes. És un comportament molt similar a l'observat amb els conductors quan se'ls pregunta si les seves actituds al volant són prudents i com veuen els altres. La resta sempre ho fa pitjor.


La dimensió del fenomen és quantitativament important. Només en la franja d'edat escollida per l'estudi, traslladant els percentatges a termes absoluts, uns 170.000 adolescents estarien enganxats a internet, mentre que més d'un milió haurien sentit en alguna ocasió aquesta sensació. Pel que fa al temps que passen navegant, el 65% arriba a considerar-lo «una mica excessiu» o «clarament excessiu». És clar que la gran majoria consideren que passen més temps del que necessiten davant les pantalles.

MÉS CIBERASSETJAMENT DEL QUE ES CREU / La coincidència dels joves amb l'opinió dels seus pares no es queda en l'excessiu temps dedicat a la xarxa. En la percepció del risc més greu, el ciberassetjament, 6 de cada 10 enquestats pensen que fins i tot és «més freqüent del que es creu». La seva freqüència seria molt alta a jutjar per les respostes obtingudes. El 58% considera que el ciberbulling o assetjament entre companys es dóna amb bastanta o molta freqüència, un 54% té la mateixa opinió de l'enviament d'imatges privades i compromeses i un 41%, de l'assetjament d'adults a menors. No superen, en canvi, el 22% els joves convençuts que aquestes situacions es donen amb poca freqüència. El director tècnic de la FAD va recordar que els actuals estudis sobre el ciberassetjament dibuixen un àmbit més reduït que potser s'hauria de revisar.


Els joves també saben perfectament que les xarxes faciliten la mentida i l'engany. En una escala d'1 a 10, la frase «les persones menteixen més que cara a cara» obté una puntuació de 7,42. També aproven de sobres afirmacions com les següents: «T'enganyen moltes vegades» (6,75), «resulta inevitable que persones desconegudes sàpiguen coses de tu» (6,87), «et sents més controlat» (6,6), «les relacions són més pobres, més limitades, que les que es tenen cara a cara» (6,67).


Davant d'aquests desavantatges, els joves aprecien igualment avantatges, com «la facilitat més gran de comunicació» (7,51), la constatació que «ajuden a lligar» (6,31) o el fet que «faciliten oportunitats laborals» (5,96) i d'oci (6,06). «Les xarxes són sobretot per a les persones d'aquesta franja d'edat un magnífic vehicle per crear i consolidar relacions, encara que sigui sobre diferents maneres de comunicació, amb normes diferents de les que coneixíem», segons Eusebio Megías.


Una pauta que es repeteix al llarg de totes les respostes és la diferència entre les opinions de nois i noies. La seva percepció dels riscos és més alta per part d'elles i també són més crítiques respecte a l'excés de dedicació i al fet d'estar enganxades. Una diferència que el director tècnic atribueix al fet que les dones se senten en un grau més alt víctimes potencials d'assetjament perquè el pateixen amb més freqüència, però no només a això. També es deuria a una diferent escala de valors en què la prudència, per exemple, té un paper més important entre les noies.


Notícia extreta d”El Periódico de Catalunya

Què és el Dab?