XARXET@

SANT JORDI 2012

 prosa
CICLE INICIAL D”EDUCACIÓ PRIMÀRIA

La Marieta i la Formiga

Vet aquí en aquells temps que els ocells tenien dents, una marieta gandula que descansava i una formiga que treballava i treballava buscant menjar per l’hivern. I a l’hivern la marieta es congelava i la formiga la va convidar a casa i van ser amics!

 Eloi Casadevall 1rEP


La fadeta i la floreta

Hi havia una vegada una fada petita que feia una màgia especial i per això li deien fadeta. Un dia es va trobar una flor màgica i la fadeta li va demanar un desig i la flor li va dir:

- Tu pots saltar!

I es van fer amics.

  Carla Córdoba Accèssit 1rEP

El pot de cola i el pinzell

Fa molt de temps, un home de barba blanca que es deia Pere, va voler inventar una cosa blanca com la seva barba.

Va pensar i pensar, però no se li va ocórrer res, fins que va anar a casa del seu amic Joan.

Ell li va dir:

- Per què no inventes alguna cosa que enganxi, ja que se m’ha desenganxat la sola de la sabata!

- Bona idea, moltes gràcies! Saps, jo crec que també hauries d’inventar alguna cosa!

- Com quina? – va preguntar en Joan.

- Doncs... Ja ho tinc! Podries inventar alguna cosa per poder agafar la pintura?

- Molt bé, ara tots dos tenim coses per inventar.

En Pere va decidir posar-li per nom  a aquella cosa que enganxava “cola”.

I en Joan va decidir posar-li per nom a aquella cosa que podia agafar la pintura “pinzell”.

La notícia es va escampar per tot el món i per fi en Joan va poder enganxar la sola de la seva sabata.

La cola va servir molt bé a la gent. Una pobra velleta va poder enganxar la pota de la taula de casa seva.

Un jove va poder enganxar la seva foto a la paret. I va servir a molta gent més.

Amb el pinzell, el mateix. Molts joves van poder fer els seus quadres.


      Lídia Moral 3rEP


Un dia al zoo

Mentre estàvem esmorzant, el pare i la mare van decidir que aniríem al zoo i van trucar a en Jan i l’Adrià D. i llavors ens en vam anar al zoo. Primer vam anar a veure els micos i un va saltar la barana i ens va començar a perseguir. Llavors vam anar a veure els elefants, un amic del meu pare ens va deixar pujar a sobre d’un elefant i ens ho vam passar pipa. Però llavors vam anar a veure els lèmurs i tres lèmurs se’ns van llençar a sobre i el meu germà es va pixar de riure. Llavors vam anar a veure la llama i ens va tirar un escopit i vam quedar tots sis xops.


      Martí Serra 2nEP

CICLE MITJÀ D”EDUCACIÓ PRIMÀRIA
L’oca dels desitjos
En un llac cristal·lí hi vivia una oca. Era blanca amb el coll molt llarg, tenia un bec molt dur, els ulls eren de color blau i les ales eren llarguíssimes. Un dia, l’oca es va posar malalta, molt malalta i no es podia ni moure. L’endemà, per davant del llac, va passar-hi un llenyataire que en veure l’oca li va fer molta pena i se la va endur a casa seva. La casa del llenyataire  estava situada en una clariana enmig del bosc. La casa era petitona i al jardí hi havia una bassa amb l’aigua més cristal·lina que la del llac on vivia l’oca. El llenyataire li va donar xarop a l’oca. Ara es trobava molt millor. Després va preparar un plat de sopa i la va donar a l’oca. L’oca es va curar i es va quedar a viure a casa del llenyataire. Un dia l’oca li va dir al llenyataire:


- Com que has estat molt bo amb mi, et concediré tres desitjos .
El llenyataire, després de rumiar una mica, li va demanar els desitjos :
- Vull tenir unes miques més de diners, una esposa i vull ser molt més amable.
 L’oca li va concedir els  tres desitjos, però una mica diferents: li va donar   molts diners, una bonica i amable noia i l’amabilitat.
El llenyataire va donar diners als qui més ho necessitaven. L’home, la seva dona i l’oca van viure molt feliços i a més, el llenyataire i la dona van tenir dos fills: un fill i una filla. Tots cinc anaven junts a passejar pel bosc, es banyaven al llac i l’oca aprofitava per visitar la seva família i els seus amics.



        Guillem Codina 4tEP