XARXET@

SANT JORDI 2014

PROSA

Unes bones aventures


Hi havia una vegada una nena que es deia Chlëo. Chlëo era una nena rossa, d’ulls blaus, blanca, molt blanca i, sobretot, era molt bella. La Chlëo i la seva mare vivien a l’Àfrica. Havien d’anar lluny a buscar aigua i menjar. La Chlëo només vivia amb la seva mare perquè el seu pare l’havia mort una bruixa. La Chlëo anava creixent i la seva vida era encara més dura.

Un bon dia quan la Chlëo va fer els 18 anys, va trobar un calaix ple de papers que duien la firma del seu pare.

-Que estrany!- va pensar- la meva mare no hauria de trobar això.

La Chlëo pensava que era impossible trobar-se allò.

- Àfrica, que és on vivim nosaltres és ple de sorra, fa molta calor i no passa gairebé ningú!

Per tranquil•litzar-se va tocar el violí. El tocava tan bé que a vegades es desmaiava la seva mare. Un dia, menjant un pastís, li va créixer un tatuatge molt estrany.

-Mare! Mira què m’ha crescut!- va dir la Chlëo espantada.

-És un tatuatge molt bonic, filla. Ara que tens 18 anys hauràs d’anar-hi tu també a buscar aigua. Hi haurà dies que hi hauràs d’anar tota sola - va dir la mare.

-Però no saps quan puc trigar?- va dir la Chlëo.

-Sí, però estàs creixent i quan jo em mori, almenys sabràs el camí.

Així la Chlëo havia d’anar a buscar aigua tota sola. Un dia quan feia 23 anys, va tenir un malson. Va somiar que la veu del seu pare la cridava:

- Chlëo, Chlëo!- el sentia, però no el veia

Només  veia  una ombra semblant a una bruixa, però a la seva mà hi portava cadenes. Al somni cridava el seu nom, però alhora feia fortes rialles de bruixa:

- Ha, ha, ha! De cop es va despertar i en explicar el somni a la seva mare  va afegir:

-Mare, creus que aquest somni m’acompanyarà en el futur?-va preguntar la Chlëo desesperada.

-No ho sé pas Chlëo. Però ja és hora que triïs el teu propi camí- va dir la seva mare amb la veu molt dolça.

-Ja, però no sé pas quin és el meu camí.- va dir la Chlëo estranyada.

-No et crec. A més jo m’estic morint d’aquest maleït càncer i tu hauràs de viure sola. O amb algun animal- va dir la mare ben preocupada.

-Això no té res a veure amb el meu somni!- va dir la Chlëo  bastant enfadada.

-I tant que hi té a veure. I molt! Però això ja ho entendràs més endavant.

La mare tenia por per la seva filla.

-Mare, per favor, tinc 23 anys! No sé per què em tractes com si tingués 16 anys! Per què!?- va dir la Chlëo.

-Tant de bo t’ho pogués dir.

Així per fi la Chlëo va poder tenir una mascota que era un mico. El mico es deia Philipe. Llavors van passar 3 anys i la mare de la Chlëo va morir. Va morir per càncer i només tenia 43 anys! Després la Chlëo es va haver de quedar sola amb en Philipe. Però la Chlëo no va oblidar mai el seu somni i va decidir que quan fes els 27 anys aniria a buscar què volia dir aquell  somni.

Un dia quan va fer els 27 anys va anar a un poble i es va trobar amb el seu pare, tota estranyada li va dir:

-No t’havies mort?

-No filla. Per què?

-Perquè havia tingut un somni- I va explicar el seu somni i li va dir el seu pare:

-Aquest somni és fals i ara que s’ha mort la teva mare, vols viure amb mi fins que em mori?

-D’acord. Però diga’m què vol dir això?- li va dir la Chlëo al seu pare. I li va ensenyar el tatuatge.

-Com t’ha sortit?- li va preguntar el seu pare. I la Chlëo li va dir:

-Doncs menjant pastís!

-Doncs Chlëo, vols viure amb mi?

-D’acord, però també pot viure amb nosaltres en Philipe?

-I tant que sí! En aquesta casa hi cap tothom que formi part de la família!

-Perfecte, però explica’m què vol dir aquest tatuatge?

Aleshores el pare li va explicar que ell també el té just al mateix lloc i que el té per un problema de naixement. Que el dia que havia de néixer la seva mare (la mare del pare de la Chlëo) tenia un mal de panxa horrorós. Que per això tenia el tatuatge. Que un dia quan es van fer un petó, a la seva mare també el va tenir. Com que es pensava que era una traïció es va allunyar del seu marit. Però era massa tard. Es va adonar que estava embarassada. Llavors va dir el pare a la Chlëo.

-Però això oblida-ho. Ara el que vull és que siguis feliç. Llavors la Chlëo es va casar i varen ser una família molt feliç. Diuen que va ser la família més feliç del món.

-Però això oblida-ho. Ara el que vull és que siguis feliç. Llavors la Chlëo es va casar i varen ser una família molt feliç. Diuen que va ser la família més feliç del món.



 Winona Vilaró, 3rEP


La bala perduda


Aquesta història va passar quan hi havia guerra.

Una bala va caure al mig del bosc i l’havien de trobar perquè si no explotaria i el país es destruiria. Hi havia un nen que el seu pare li havia ensenyat un motor amb un engranatge per all seu cotxe. Aquest nen era molt llest i havia llegit el diari i deia que hi havia una bala perduda al bosc. En nen va anar corrent a ensenyar-li al seu pare i el pare va dir:

-Però com la salvarem? Explotarà i morirem tots!

El fill va tenir una idea: -Per què no anem al bosc i agafem la bala i la portem a un senyor que la destrueixi?

-D’acord! Bona idea!! Així ens salvarem tots. Va anem!!

I van anar al bosc.

-Papa, tinc fred, hi ha neu.

-Va, aguanta fill, tu pots.

-D’acord, papa!

Van anar fins a dalt de la muntanya nevant i van trobar la bala. Van córrer i córrer fins a trobar-la, es van salvar i ho van aconseguir.

-Pare, ho hem aconseguit!

-Sí, ja estem en pau!!!

Anna Canet, 3r EP

Accèssit



Haydn


Hi havia una vegada una nena que es deia Marta, tenia quinze anys, era molt llesta, treballadora i li agradava molt tocar el violí. Tocava en una orquestra, i anava a classes de violí. Quan va arribar el dia del seu aniversari, els seus pares li van regalar un violí nou. A dins de la caixa del violí hi havia una partitura de Haydn i també hi havia un escrit tot embolicat amb paper. L'endemà de complir setze anys, li va picar la curiositat de tocar la partitura. Però no es va llegir la nota perquè la veritat li era igual el que posava.

Es va trobar que el violí no sonava gaire fort, i anaven passant els dies i cada cop sonava menys. La Marta no sabia què passava. Li va dir a la seva mare, però no en va treure res de bo. També li va dir al seu pare, però va passar el mateix. Ni un ni l'altre no s'ho creien. La Marta cada dia de la setmana sempre que podia anava al Ter ( al riu de Roda de Ter  ), tot i que vivia a Collsuspina. Allà a vegades, també hi havia un seu amic, en Jordi. Un dia se li va acudir d'anar a tocar al Ter, perquè no li agradava estar a casa quan tocava el violí. Es va endur la partitura de Haydn i va començar a tocar. De cop, quan va començar a tocar tots els animals que hi havien per allà s’hi van anar acostant. Normalment al riu Ter, no treien el nas els animals i per això la Marta va deixar de tocar, i amb el mòbil va fer una foto. Però quan va mirar com li havia quedat, només hi va veure l'arbre que hi havia al davant.

Es va quedar molt sorpresa, així que va estar allà mirant una estona per si tornaven a aparèixer. Però res de res. S'hi va estar fixant mitja hora, fins que va decidir que tornaria a tocar però de cara a l'arbre. Va començar a tocar però aquest cop de cara a l'arbre. Va començar a tocar i van tornar a sortir els animals. La Marta es va quedar amb un pam de nas, perquè els animals cantaven i fins i tot ballaven!!! Es va fixar que el violí anava sonant cada vegada molt més fort. La Marta estava molt contenta.

Ara cada dia, va a tocar e violí al Ter a la mateixa hora, els animals estan més contents. Però la Marta va estar va estar molts dies rumiant què havia passat. Va pensar en la nota, era això!! No l'havia llegit!!!  

La va desplegar i la va llegir:  “Et dono la partitura que donarà vida a la natura, cuida-la bé sobre tot ( Haydn  )”.

Ara ja ho entenia tot, quan ella tocava la peça de Haydn  amb el violí no sonava gaire fort perquè com que estava a casa no estava connectat amb la natura, en canvi al Ter sí que ho estava. Per això els animals sortien quan l'estaves tocant i sonava més bonic, i quan parava de tocar els animals s'amagaven.



Noa Térmens, 4t EP



Lebron James i la por


Quan en Lebron James era petit sempre tenia por. Li feia por que el peguessin, la foscor, fer-se mal, els gossos, etc.

Un dia a l'escola, els amics li van dir que anés a jugar a bàsquet, i ell ho va intentar i quan estava jugant anava amb tanta por que es va torçar el peu saltant. Va anar a l'hospital i li van dir que no era res i li van donar una pomada, però ell es queixava molt perquè era un “figaflor” i va decidir que mai més tornaria a jugar a res per no fer-se mal.

Anava a veure els partits dels seus companys i veia que ells reien molt i s'ho passaven molt bé i ell s’avorria. Un dia el seu pare va parlar amb ell i li va explicar que ell, el pare d'en Lebron, quan era petit també tenia molta por. L’avi d’en Lebron li va explicar al seu pare que no havia de tenir tanta por perquè sinó mai es divertiria ni aprendria a fer coses noves i s’avorriria, i va començar a no tenir por.

En Lebron li va dir que s’havia fet molt mal al peu i ara encara tenia més por i el pare li va demanar:

-El dia que et vas fer mal, abans de fer-te’n t’ho estaves passant bé? Reies  o estaves trist i avorrit?

I en Lebron James va dir:

-Estava… divertint-me!!!! I el pare va contestar:

-Deixa la por enrere i posa el que és divertit al davant!

I en Lebron li va fer cas i va anar amb els seus amics a jugar a bàsquet, i gràcies a perdre la por cada vegada en sabia més, i de gran es va convertir en un dels jugadors més importants del món. Després va donar les gràcies al seu pare perquè l’havia ajudat a deixar la por de costat.

A vegades als partits de bàsquet, quan veu un nen que se'l mira espantat va allà i li diu les mateixes paraules que li va dir el seu pare de petit.


Asier Puigsasllosas, 4t EP

Accèssit


La flor i la nena


Hi havia una vegada una flor que estava plantada al terra i no podia sortir. Estava plorant, però un dia una nena la va agafar i la va plantar en una torratxa. I es van fer amigues.

Conte contat aquest conte ja s’ha acabat.


 Mireia Altimir, 1rEP


Un follet valent


Vet aquí en aquells temps que els ocells tenien dents, un follet molt valent un dia li va dir a la seva millor amiga:

- Jo no tinc por!

I la seva millor amiga no el va creure i el follet es va posar tan trist que es va amagar. La seva amiga el va anar a trobar i li va dir:

- Em perdones?

Es van perdonar i catacrac, catacrac, conte acabat.


 Júlia Cutrina, 1EP

Accèssit


Saturn i els seus anells


Hi havia una vegada un planeta anomenat Saturn a qui li encantaven els seus anells perquè eren meteorits. Però un dia els va perdre... i els anava buscant i buscant i li va preguntar a Mercuri:

- Que has vist uns anells?

- No!

I a tots els altres planetes els va preguntar el mateix i anaven dient que no. Però Júpiter va dir:

- Sí, sí!

I Saturn es va posar els anells i es va casar amb la Terra.


Joana Noriega, 2n EP



El porc molt gros


Hi havia una vegada un porc que vivia en una casa que era molt gran i un dia el van vendre. El porc va pensar :

- On em porten aquests senyors?

I va sentir que els senyors deien:

- D’aquí a uns quants dies el ficarem a la cassola i…

El porc era tan gros i llest  que va pensar:

- Destruiré la porta i marxaré.

Però quan va destruir la porta ja era massa tard, perquè els senyors ja van parar el cotxe i quan van veure que se’ls escapava van córrer a atrapar-lo.

Però no el van poder atrapar i quan el porc va arribar a casa seva els senyors ja no el van veure més.


Oriol Serra, 2n EP

Accèssit


PROSA1
CICLE MITJÀ D´EDUCACIÓ  PRIMÀRIA
CICLE INICIAL D”EDUCACIÓ PRIMÀRIA