Somio
Somio que l'oreneta
estesa i ferida
es guareixi de seguida
i continuï el seu camí.
Somio que amb el pas del temps
la neu s'acomiadarà
i donarà pas
a una pluja fina i dolça.
Somio amb els teus llavis
que se'm volen escapar
i amb un tancar i obrir d'ulls
s'allunyen mar enllà.
I quan la teva veu
càlida i especial
m'obre els ulls
i em torna al món real.
Bruna Pagès
1r ESO
Lluna
Pilota platejada
banyada amb or i mel
resplendent i superba
màgica, impressionant.
Però tímida a vegades,
molt feble i apagada,
banyada en la foscor
i fugint de les mirades.
Ritus extraordinaris,
llops amb els ulls al cel,
coratge i molt amor:
el tresor de la nit.
Fins a dins del meu cor,
en la foscor, els meus ulls
en un cercle brillant:
la lluna esperança.
Guillem Codina
Accèssit 1r ESO
Asseguda al seu costat
Asseguda al teu costat,
recordo la meva infància amb tu.
Ara miro la teva mà
recolzada sobre la meva,
sentint els teus ulls clavats en mi,
uns ulls que volen llibertat,
que miren la finestra amb ganes de marxar.
Un soroll fort i constant ressona a l’habitació.
Jo tanco els ulls.
Llàgrimes reels acaronen la meva galta.
Ja no hi ets, jo tampoc vull ser-hi.
Hi haurà una retrobada.
T’estimo ara, i t’estimaré sempre.
Ariadna Zamora
2n ESO
I et recordo
I et recordo,
encara et recordo.
I tant de bo deixés de fer-ho.
Tant de bo deixés de recordar-te,
de pensar-te,
d’estimar-te...
El temps ja ha passat,
el nostre temps s’ha acabat.
Vull tornar a despertar,
tenint-te al costat,
eixugant-me les llàgrimes d’enyorança
que semblen gotes de pluja en un dia ennuvolat.
No vull que això sigui un somni,
perquè el meu somni ets tu.
T’estimo, penso.
No vull fer-ho, però ho faig.
Un record, tot el que em queda de tu.
Un record inoblidable
que espero que algun dia
només sigui la cendra
de quan alguna vegada hi va haver foc.
Clàudia Puigsasllosas
Accèssit 2n ESO
No estem sols
I quan et dic:
-Mai caminaràs sol.
És perquè sóc aquí amb tu.
Els teus peus avancen amb els meus,
aquest llarg viatge que hem començat.
Perquè tu saps més bé que ningú,
que els somnis es poden atrapar sense caure adormit.
Perquè estem aquí,
aquest és el nostre present.
Ara ens toca a nosaltres,
hem de complir els nostres somnis.
Fer d’aquest món, un món millor.
I no estem sols.
Som forts i lliures.
I quan et dic:
-Mai caminaràs sol.
És perquè sóc aquí amb tu.
Alba Carrasco
3r ESO
El temps
És incontrolable, imparable,
infinit fins a la fi
no es toca, no es veu, no se sent
es viu.
Tan important com respirar,
que és l’essència de la vida
tan insignificant com les paraules,
que no perduren per sempre.
És i serà màgia fins que sigui malefici,
és i serà fortuna fins que sigui desgràcia.
No ens perdonarà, no ens esperarà
haurem de viure al seu ritme.
Viatgem de l’avui al demà,
i arribem de l’ahir a l’avui.
és inevitable,
és la llei de viure.
L’ahir ens portarà nostàlgia,
l’avui ens deixarà gaudir,
el demà ens farà somniar
i viurem recordant l’ahir i pensant en el demà.
Ens rodeja, ens agafa, ens colla
vivíem, vivim i viurem determinats,
pel temps
que és incontrolable i de tot imparable.
Carla Pratdesaba
4t ESO
Meandres
Enyorant Màrius Torres, el meu poeta d'adolescent,
t'escric quatre ratlles sabent que ja no seràs amb mi
quan tot just les acabi de brodar.
Hem navegat pel nostre riu,
a voltes mancat d'empenta,
a voltes abraonant-nos;
I molt sovint hem gaudit
de la serenor dels nostres meandres,
grocs de lliri, verds de pau.
Quin creuer més seductor,
veritat amor meu?
Hem fluït per la vida
sense témer ni pensar en el seu final.
Però avui estic tan espantada!,
que no vull deixar la ploma;
perquè sé que si paro d'escriure
ja no et trobaré,
el corrent t'haurà arrossegat tan lluny de mi...
i jo seré tan incapaç de seguir-te, vida...
Sóc tan a prop de la mort,
que no sé avenir-me de continuar el viatge incert
que m'espera sense tu, al meu costat.
Tinc el cor cansat de tan patir!,
voldria pensar que tot anirà bé;
que podrem fondre'ns plegats a l'oceà...
Malgrat tot, estimat,
m'aferro als moments dolços, navegant il·lusos,
seguint el curs del riu;
o a contracorrent desafiant les adversitats
i desobeint les normes absurdes;
canviant el rumb de la inèrcia estúpida i obsoleta.
Quin honor ser la teva companya!
Amb els anys hem compartit tantes batalles perdudes...
i ens hem continuat estimant;
els fracassos ens han donat més força, encara.
Som un parell de somiatruites
enmig d'un món que no ens pertany;
i això ens fa més ingenus...
però també un xic més savis;
perquè hem sabut dibuixar un somriure
als qui ens han desacreditat injustament;
i hem continuat defensant el nostre amor
a pesar de les crítiques i les males llengües.
Estic tan contenta
d'haver pogut transcórrer al teu costat!
I escolto la teva aigua, tremolosa i amiga;
i no vull deixar d'escriure,
amor meu!
Tanmateix començo a sentir-me presa
d'aquest cos
que vol abandonar-me;
i sóc conscient que
quan deixi la ploma
les nostres ànimes correran com dos rius paral·lels,
fent el mateix camí, sota els mateixos cels...
deia el poeta...
I jo ja no podré seguir-te,
company de viatge,
perquè lentament
perdo el coratge
de forma involuntària,
el cor se'm contrau
per agafar l'última alenada
i poder-te escriure que vas ser,
ets
i seràs
el
meu
amor,
i sigui
on sigui
sentiré
com
si em seguís
el
teu
batec
s
u
a
u
.
.
.
Eva Ventura
Mestra de primària
1r
cicle
2n
cicle
Et miro, et veig
Mira’t als ulls, què sents?
Difícil sentiment d’expressar.
Pensaments infinits recorren la ment,
com la podem aturar?
Mira’t als ulls, em veus?
Ara sento que em miro,
què sento?
Difícil sensació d’expressar.
De sobte, entra un raig d’amor
i la cara s’il.lumina,
l’expressió canvia i la ment es calma.
Gràcies per veure’t, gràcies per sentir.
Montse Serra
Mare de l”escola
mestres
l”escola
de
Ha recollit el premi, el seu fill, Marc Sala.
