XARXET@

Somio

 

Somio que l'oreneta

estesa i ferida

es guareixi de seguida

i continuï el seu camí.

 

Somio que amb el pas del temps

la neu s'acomiadarà

i donarà pas

a una pluja fina i dolça.

 

Somio amb els teus llavis

que se'm volen escapar

i amb un tancar i obrir d'ulls

s'allunyen mar enllà.

 

I quan la teva veu

càlida i especial

m'obre els ulls

i em torna al món real.

 

 

Bruna Pagès

1r ESO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lluna

 

Pilota platejada

banyada amb or i mel

resplendent i superba

màgica, impressionant.

 

Però tímida a vegades,

molt feble i apagada,

banyada en la foscor

i fugint de les mirades.

 

Ritus extraordinaris,

llops amb els ulls al cel,

coratge i molt amor:

el tresor de la nit.

 

Fins a dins del meu cor,

en la foscor, els meus ulls

en un cercle brillant:

la lluna esperança.

 

 

Guillem Codina

Accèssit 1r ESO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Asseguda al seu costat

Asseguda al teu costat,

recordo la meva infància amb tu.

Ara miro la teva mà

recolzada sobre la meva,

sentint els teus ulls clavats en mi,

uns ulls que volen llibertat,

que miren la finestra amb ganes de marxar.

Un soroll fort i constant ressona a l’habitació.

Jo tanco els ulls.

Llàgrimes reels acaronen la meva galta.

Ja no hi ets, jo tampoc vull ser-hi.

Hi haurà una retrobada.

T’estimo ara, i t’estimaré sempre.

 

 

Ariadna Zamora

2n ESO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I et recordo

 

I et recordo,

encara et recordo.

I tant de bo deixés de fer-ho.

Tant de bo deixés de recordar-te,

de pensar-te,

d’estimar-te...

El temps ja ha passat,

el nostre temps s’ha acabat.

Vull tornar a despertar,

tenint-te al costat,

eixugant-me les llàgrimes d’enyorança

que semblen gotes de pluja en un dia ennuvolat.

No vull que això sigui un somni,

perquè el meu somni ets tu.

T’estimo, penso.

No vull fer-ho, però ho faig.

Un record, tot el que em queda de tu.

Un record inoblidable

que espero que algun dia

només sigui la cendra

de quan alguna vegada hi va haver foc.

 

 

Clàudia Puigsasllosas

Accèssit 2n ESO

No estem sols

 

I quan et dic:

-Mai caminaràs sol.

És perquè sóc aquí amb tu.

Els teus peus avancen amb els meus,

aquest llarg viatge que hem començat.

Perquè tu saps més bé que ningú,

que els somnis es poden atrapar sense caure adormit.

 

Perquè estem aquí,

aquest és el nostre present.

Ara ens toca a nosaltres,

hem de complir els nostres somnis.

Fer d’aquest món, un món millor.

I no estem sols.

 

Som forts i lliures.

I quan et dic:

-Mai caminaràs sol.

És perquè sóc aquí amb tu.

 

 

Alba Carrasco

3r ESO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El temps

És incontrolable, imparable,

infinit fins a la fi

no es toca, no es veu, no se sent

es viu.

 

Tan important com respirar,

que és l’essència de la vida

tan insignificant com les paraules,

que no perduren per sempre.

 

És i serà màgia fins que sigui malefici,

és i serà fortuna fins que sigui desgràcia.

No ens perdonarà, no ens esperarà

haurem de viure al seu ritme.

 

Viatgem de l’avui al demà,

i arribem de l’ahir a l’avui.

és inevitable,

és la llei de viure.

 

L’ahir ens portarà nostàlgia,

l’avui ens deixarà gaudir,

el demà ens farà somniar

i viurem recordant l’ahir i pensant en el demà.

 

Ens rodeja, ens agafa, ens colla

vivíem, vivim i viurem determinats,

pel temps

que és incontrolable i de tot imparable.

 

Carla Pratdesaba

4t ESO

 

 

poesia
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Meandres

Enyorant Màrius Torres, el meu poeta d'adolescent,

t'escric quatre ratlles sabent que ja no seràs amb mi

quan tot just les acabi de brodar.

 

Hem navegat pel nostre riu,

a voltes mancat d'empenta, 

a voltes abraonant-nos;

I molt sovint hem gaudit

de la serenor dels nostres meandres,

grocs de lliri, verds de pau.

Quin creuer més seductor,

veritat amor meu?

 

Hem fluït per la vida

sense témer ni pensar en el seu final.

Però avui estic tan espantada!,

que no vull deixar la ploma;

perquè sé que si paro d'escriure

ja no et trobaré, 

el corrent t'haurà arrossegat tan lluny de mi...

i jo seré tan incapaç de seguir-te, vida...

 

Sóc tan a prop de la mort,

que no sé avenir-me de continuar el viatge incert 

que m'espera sense tu, al meu costat.

Tinc el cor cansat de tan patir!,

voldria pensar que tot anirà bé;

que podrem fondre'ns plegats a l'oceà...

 

Malgrat tot, estimat,

m'aferro als moments dolços, navegant il·lusos,

seguint el curs del riu;

o a contracorrent desafiant les adversitats 

i desobeint les normes absurdes;

canviant el rumb de la inèrcia estúpida i obsoleta.

 

Quin honor ser la teva companya!

Amb els anys hem compartit tantes batalles perdudes...

i ens hem continuat estimant;

els fracassos ens han donat més força, encara.

 

Som un parell de somiatruites

enmig d'un món que no ens pertany;

i això ens fa més ingenus...

però també un xic més savis;

perquè hem sabut dibuixar un somriure

als qui ens han desacreditat injustament;

i hem continuat defensant el nostre amor

a pesar de les crítiques i les males llengües.

 

Estic tan contenta

d'haver pogut transcórrer al teu costat!

I escolto la teva aigua, tremolosa i amiga;

i no vull deixar d'escriure,

amor meu!

 

Tanmateix començo a sentir-me presa

d'aquest cos

que vol abandonar-me; 

i sóc conscient que

quan deixi la ploma 

les nostres ànimes correran com dos rius paral·lels, 

fent el mateix camí, sota els mateixos cels... 

deia el poeta...

 

I jo ja no podré seguir-te,

company de viatge,

perquè lentament

perdo el coratge

de forma involuntària,

el cor se'm contrau

per agafar l'última alenada

i poder-te escriure que vas ser,

ets 

i seràs 

el 

meu 

amor,

i sigui 

on sigui

sentiré 

com 

si em seguís

el 

teu

batec

s

u

a

u

.

.

.

 

Eva Ventura

Mestra de primària

 

ESCOLA VEDRUNA-TONA       www.evt.cat      PATROCINADORS

1r

cicle

 

2n

cicle

 

Et miro, et veig

 

Mira’t als ulls, què sents?

Difícil sentiment d’expressar.

Pensaments infinits recorren la ment,

com la podem aturar?

Mira’t als ulls, em veus?

Ara sento que em miro,

què sento?

Difícil sensació d’expressar.

De sobte, entra un raig d’amor

i la cara s’il.lumina,

l’expressió canvia i la ment es calma.

Gràcies per veure’t, gràcies per sentir.

 

Montse Serra

Mare de l”escola

mestres

l”escola

de

Ha recollit el premi, el seu fill, Marc Sala.