XARXET@  EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

No em ratllis!

 

Jo, un CD normal i corrent, en una casa normal i corrent i en un carrer normal i corrent. El meu nom no importa, només vull que escolteu el meu dia a dia. Cada dia la mateixa història: em treuen de la capsa, em fiquen al DVD, s'acaba la peli i, com sempre, m'agafa la petita. Jo dic:

-No em ratllis!!!

Tot seguit la mare diu:

-No el ratllis!!!

El pare diu:

-No el ratllis!!!

Però el germà diu:

-Ratlla'l!!!

Allò sembla un mercat, però al final sempre acabo igual: una mica de plastilina per allà, una mica de pintura per aquí...

La veritat és que jo no entenc quina paraula no capten de NO EM RATLLIS!!!

 

Romà Iturrioz

1r ESO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No em ratllis

 

En un senzill estable, una egua va donar a llum un petit poltre. El seu pare, sempre li explicava contes. Un dia li va explicar una història sobre una zebra valenta i intel·ligent. El petit poltre va tenir ganes de ser com ella, perquè creia que ser un cavall no era tan emocionant. El poltre va buscar per tota la granja algú que el pogués ajudar. Després d'estona buscant, va anar on es trobava el més intel·ligent, el gos.

-Estàs segur que vols fer-ho? Mira, jo no puc trobar-te cap solució, però no entenc per què no acceptes ser tal i com ets. Potser la vaca podria ajudar-te.

Ell es va trobar amb la vaca, que va agafar fang i li va posar en forma de ratlles. Orgullós, va sortir lluint les noves ratlles. Va passejar-se per tota la granja.

-Què fas així! No veus que tothom et mira i se’n riu? Apa, ves a treure-t’ho –li va dir la seva mare, enfadada.

El poltre, en veure que la seva mare tenia raó, va anar corrents a treure’s les ratlles.

-Ja se t'han esborrat? Vols que te'n torni a fer? -va dir-li la vaca.

-No, no, no em ratllis!

 

Íngrid Baños

2n ESO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Petita nota

 

La Xènia va llegir la nota, va somriure i, immediatament, es va posar l’abric. Ella sabia que aquell era el moment, el moment per a deixar-ho tot, i córrer, només córrer. Va agafar un taxi i només va pronunciar algunes paraules:

- Cap a l'aeroport , si us plau.

Pensava en la nota, en com aquell petit tros groc de paper que contenia només 3 paraules, contenien el sentit de tota la seva vida.

Va arribar a l'aeroport i tractar de trobar... París. Va córrer a l'agència de viatges, però abans d’anar-hi, algú va tocar la seva esquena. Ell li va donar el bitllet i la va besar als llavis. La nota va caure a l’instant al terra de la mà de la noia...

"18:00, París. T'estimo"

 

Marian Marreno

4t ESO

 

 

 

ESCOLA VEDRUNA-TONA       www.evt.cat      PATROCINADORS