XARXET@  2016

L”ombra


Mentre tu volis,

t’esperaré allà baix

per tornar-te a seguir quan tornis a la realitat

Mentre tu somiïs,

esperaré al teu costat,

per veure el teu despertar i un nou dia començar

Mentre tu creixis,

t’acompanyaré,

per ajudar-te en moments desconeguts


Si alces els braços,

els alçaré amb tu.

Si saltes,

saltaré amb tu.

I si camines,

caminaré amb tu.


Perquè ni tu ni jo

estem sols.

Aniré amb tu allà on vagis,

estaré amb tu allà on estiguis,

i allà on vulguis anar

hi aniré amb tu.


Cèlia Jiménez

1r ESO












A ressò d'un vent que s'enlaira


A ressò del vent que s'enlaira, veurem les campanes dansar,

a ressò del vent que s'enlaira, sortiran rialles de nens jugar,

agafa’t fort, deia, que el vent se t’emportarà!


Bufa i bufa, i no para de bufar, llençols i camises

aniran a viatjar, donant tombs durant la llarga jornada,

el vent se les emportarà.

Lluny i lluny viatjaran, i a l'antiga casa ja no tornaran!


A ressò del vent que s'enlaira sentim els ocells piular,

feliços i alegres pel bon respirar.

A ressò del vent que s’enlaira volen feixucs però ben contents,

sense saber avui on els portarà el vent.


Bufa i bufa, i pararà de bufar; veurem el sol somriure,

i la primavera ens arribarà.

Orenetes i marietes començaran a treure el cap,

vergonyoses i somrients es bellugaran,

ara que s'acosta la bufada del vent!



Gisela Marcos

2n d”ESO
















Tu



Tu em vas dir que mai em deixaries escapar.

Llavors, perquè ja no ets amb mi?

Tu em vas dir  que junts, tot seria molt millor.

Llavors, perquè ja no ets amb mi?


Despertaré i tot haurà estat un somni,

Tu continuaràs aquí, tu continuaràs amb mi.

Després de tant buscar-te hi seràs,

tu continuaràs aquí, tu continuaràs amb mi.


Et necessito. Torna. Vine. Somriu. Abraça’m.

Jo per tu i tu per mi, tu per mi i jo per tu.

Et necessito. Torna. Vine. Somriu. Abraça’m.

Tu per mi i jo per tu, jo per tu i tu per mi.


Un segon, dos segons, tres segons, quatre segons…

El temps ha fugit, no m’ha volgut esperar.

Un segon, dos segons, tres segons, quatre segons.

D’acord, ja no et tinc, cap amunt i endavant.  


Marta Castejón

3r ESO
















La solitud de la nit

El fred m’abraça

en la fosca nit.

Sola, trista

en un racó humit.

La foscor s’apropa a mi.

S’acosta, m’acaricia

un raig de sang surt de mi.

L’esperança s’ofega,

no queda res de mi.

Vull despertar

d’aquest somni interminable.

Malauradament,

la mort s’apropa a mi.

La meva ànima s’amaga

i vola cap al cel.

S’ha perdut pel camí.

Ell l’ha agafat per les mans

i l’ha atrapat.

Encara tenim temps

per escapar-nos

i poder volar

sense que ningú ens retingui

podrem escapar.

Marta Arumí

4t ESO


poesia
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

M’ha semblat que estava a casa

M’ha sembla que estava a casa.

M’ha semblat sentir la veu de l’avi,

el soroll dels plats que renta la mare,

el martell i escarpa que al jardí entoma el pare.

Estirat al llit amb el llum apagat

m’ha semblat tenir al costat

la tauleta de nit amb el mosaic a joc,

el moble­escriptori regal de la Primera Comunió

i més enllà de la porta, el rebedor.

Un instant petit, uns segons de nit.

Entre el confús despertar i el llevar­-se asserenat,

m’ha semblat que estava a casa.

ESCOLA VEDRUNA-TONA       www.evt.cat      PATROCINADORS

1r

cicle


2n

cicle


mestres

l”escola

de

La màgia es perd sobre el paper

Vull dir moltes coses

però em falten les paraules.

Si hi rumio gaire

se’n van, perden la forma.

I quan surten m’atrapen al cotxe, a la feina.

A deshora.

Voldria escriure­ho però no puc

i confio en la memòria.

I al final,

       res.

O ara o mai.

La màgia es perd sobre el paper.

Ferran Orriols

Mestre de primària

Recull de poemes