XARXET@  2017

Per què …

Per què volem diners

si l’amistat

no es pot comprar?

Per què volem popularitat

si la bondat

no te la poden donar?

Per què volem una casa gran

si no podem omplir

els buits de la soledat?

Per què volem amics on line

si les persones

essencials estan

el teu voltant?

Per què necessitem tant

sense sentit, i no molt amb

qui compartir?


Mireia De Arriba

1r ESO





















Records

Ni un adéu,

ni un fins aviat,

ni un ja ens veurem

No vaig tornar a veure el seu càlid rostre,

la seva mirada penetrant,

els seus llavis carnosos.

Records penjats a les parets,

col·locats sobre la taula,

guardats dins els calaixos,

ara ja tancats amb clau.

Un oblit dels meus dies

amb esperança de retornar el passat.

Etern és el camí sense rumb

intentant recordar com oblidar-te.

Lluminoses flames

convertides en cendra,

convertides en records.

Crido, callo, odio, estimo...

acumulació de sentiments en la soledat.

Tan sols em queden

preguntes sense resposta,

cançons sense significat,

carícies sense dolçor

i realitats sense somnis.

Ni un adéu,

ni un fins aviat,

ni un ja ens veurem.



Erola Autonell  

2n ESO





Vida

Volant com un ocell

cap a un futur incert,

corrent com un guepard

a un lloc desconegut.

Records llunyans, perduts,

camins abandonats,

salvatges, emboirats,

temps que els esborrarà.

Vitalitat, força,

present sempre proper,

efímer, un sospir

una estrella fugaç.

El temps s’endú records,

Ben lluny porta al present,

Com el vent a una fulla

Com un somriure al plor.

Proper i llunyà futur,

Esperançador i lleig,

Etern, també fugaç;

Incògnit i estimat.

curta i eterna vida,

fosca, deslliurant mort,

camí que mai acaba,

dóna a un lloc misteriós.

Com un riu a l’oceà,

com el dia al crepuscle,

com l’arbre a les arrels,

com vides a la mort.


Guillem Codina

3r ESO










I se'n va anar…

La desesperació, la tristesa i l’enyorança

m’anaven omplint a poc a poc

m’anaven destruint a poc a poc.

Recordo els seus ulls, blau cel

carregats de llàgrimes.

Buits, desesperançats.

El terra trencava la nostra fotografia,

que expressava un amor ja antic.

Un amor intens que mata.

Ara sempre quedarà la cadira buida

on hi faltarà el seu somriure

les seves ganes de viure.

La seva cançó encara em fa remoure

I llavors ploro

I llavors moro.



Clàudia Puigsasllosas

4t ESO

poesia
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

CICLE INFINIT

 Penso els teus cabells fins

i el teu coll un.

Una silueta tan delicada

que els  meus dits no gosen.

 

I darrera el teu cos

es pon el sol.

I comença el misteri de la nit

per somiar-te a poc a poc,

esperant que arribi el primer alè.

 

Perquè tu ets el cicle infinit,

on tot comença i tot acaba.

L’instant on hi és tot.

Ester Martos

Directora i mestra

ESCOLA VEDRUNA-TONA       www.evt.cat      PATROCINADORS

1r

cicle


2n

cicle


mestres

l”escola

de