POESI@
XARXET@  2018

T’estimo

T’estimo

sense embolics ni reserves,

sense condicions ni mesures.

Només pel fet d’estimar-te,

em converteixo en la persona

més feliç del món.

T’estimo

malgrat siguis com siguis,

encara que em miris

i no em parlis, ni que tampoc

em facis cas.

I així, tan senzillament,

amb una simple paraula:

t’estimo

Berta Font

1r ESO













Boira grisa


Sense esperança ni colors, sense mars ni horitzons,

una boira que ens envolta, que fa grisos tots els racons,

una rosa que surt de terra, un nou destí sense poder-lo definir.

Muntanyes amb sospirs d'amor fets pols per diners i guerra,

ocells que no tornen als seus nius, perquè un dolor els fa caure a terra.

Notícies i pol·lució que hem posat a la terra,

i tots tirant coses pel camí,

com si no poguéssim parar d'existir.

També pot ser llum o soroll el que fa tornar el món negre

i nosaltres, sense fer res,

escrivint un poema.


Iria Nebot

Acc. 1r ESO













Has marxat

Sobre la tauleta, la foto

i el disc que em vas regalar.

Sobre el llit, la roba

que et vas deixar.

Sona la cançó que vas escriure

quan estàvem enamorats.

Sona la cançó que vas escriure

quan la guerra era pau.

Era tot un conte de fades.

Era tot un món.

Hi eres tu;

hi era jo.

Núria Vargas

2n ESO


















Començo a buscar

Un lloc mai trobat.

Recerco informació

I inicio diferents idees

On la creativitat és el més important.

Sento el silenci que m’envolta

I la solitud predomina a la sala.

Tot és possible en un món tan interessant,

Alegre, amable, però ambiciós.

Tot ho vol i tot ho té: és aquest el món on vivim.


Ignasi Alba

Acc. 2n ESO




ELL

Moments d’amor,

en moments de lluita,

tu i jo,

només jo i tu.

Una mateixa família,

dos camins enllaçats,

una sincera estima,

milions de records guardats.

Em miraves,

et mirava,

somrèiem,

així ens ho dèiem tot.

La tendresa ens inundava,

estàvem fets l’un per l’altre,

hi havia unió,

hi havia força.

En un obrir i tancar d’ulls,

la teva absència em pesa,

t’enyoro,

t’estimo.

Em sento buida,

però et recordo,

tu i jo,

només jo i tu.

Dunna Busquets

3r ESO














L’inici de la foscor

Els raigs de sol

entren per l’enreixat de la finestra,

fent-me obrir els ulls

i ajudant-me a despertar.

Obro la ventalla que il·lumina l’espai,

tanco les parpelles

i noto el calor entrant a la meva pell,

penso i recordo.

Avui fa un bon dia, però no és un bon dia.

Torno al llit per oblidar-me de tot.

No puc gaudir aquesta data

quan l’estrella que tinc al cel tampoc ho fa.

Miriam Sánchez

Acc. 3r ESO








T’enyoro

Enyoro aquells moments

en què les nostres mans es tocaven

les nostres mirades es creuaven

i un somriure ens omplia la cara.

Enyoro aquells moments

tu i jo asseguts a la platja

els cabells ens voleiaven

i el vent ens acariciava la cara.

Enyoro aquells moments

que la teva veu em tranquil·litzava

i les tendres abraçades

parlaven sense paraules.

Enyoro aquells moments

les nostres respiracions es compenetraven

els nostres llavis es tocaven

i el temps es parava.

Enyoro aquells moments

que ara no existeixen

són paraules buides, sense sentit

i silencis incòmodes.

T’enyoro.

Laura Creus

4t ESO

poesia
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Encara


Enfila’m boira enllà i

despulla’m sense presses,

omple’m l’ànima a poc a poc,

xiuxiueja’m l’amor que em professes,

encara.


Nedant en els teus ulls

puc sentir la nostra espera.

Esperem plegats.

Què esperem,

encara?


Capses de petons que no ens hem pogut regalar…

Les carícies que no ens han pogut guarir…

Les paraules boniques i secretes a cau d’orella…


Abraça’m amb la mel que emanes,

destil·la’m entre els dits fonent-me,

pinta’m el coratge

que no hem sabut compartir.


Revelen el doll d’aigua fresca

que brolla i em condueix fins a tu

deixant-me nua.


Assaborim aquest deliri,

submergint-nos plegats

en l’anhel del temps i temps

i temps i temps i temps,

encara.


Eva Ventura

Mestra

ESCOLA VEDRUNA-TONA       www.evt.cat      PATROCINADORS

1r

cicle


2n

cicle


mestres

l”escola

de