MICROREL@T
XARXET@  2018 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

El moment esperat


La meva mare em va avisar, era el moment esperat. No sabia com seria la sensació, però havia somiat en aquest moment moltes vegades. Ho tenia tot controlat, el públic, la temperatura, els nervis, el moment… Aleshores vaig posar un peu a dintre, després l’altre i vaig acabar submergint-m’hi. Per fi vaig poder estrenar la nova banyera d’hidromassatge!


Marta Mengíbar









Tenien raó


Encara recordo quan jo era normal, tothom m’ignorava però jo era feliç. Fins que un dia tot va canviar: jo estava tornant a casa, i em vaig posar a córrer perquè si no arribaria tard. De sobte va començar a tremolar el terra i van aterrar-se els edificis del voltant. Jo corria tant com podia però... No… No vaig arribar a temps… La meva casa havia desaparegut. No m’ho podia creure. L’endemà els supervivents m’assenyalaven i deien que jo era el culpable… I tenien raó, un elefant no podia viure en una ciutat de ratolins.


Judit Pardo









El meu primer dia


Vaig parar el despertador i una corrent d’aire em va recórrer el cos. Era el meu primer dia d’escola. Em vaig aixecar, vestir i esmorzar mentre la meva mare m’observava atentament amb la mirada. Després de preparar la motxilla, vaig agafar les claus de casa i vaig emprendre el camí. Estava molt nerviosa, sabia que a partir d’aquell dia tot seria diferent. Em sentia estranya, confusa. Feia molt de temps que no trepitjava una escola. Desitjava que tot anés bé. Després d’un parell de minuts, vaig plantar-me davant d’aquell enorme i imponent edifici. En aquell moment em va envair una sensació de pànic que em va recórrer tot el cos i vaig perdre el control sobre mi mateix. Sense poder-ho evitar les meves cames es van començar a moure en direcció contraria. Sabia perfectament el que m’estava passant i és que una experiència de bullying com la que jo havia patit, no era fàcil d’oblidar.


Paula Vilaró

ESCOLA VEDRUNA-TONA       www.evt.cat      PATROCINADORS